La Carretera de Matadepera

Com és evident, la carretera porta el nom del municipi de Matadepera limítrof amb el de Terrassa.

Antigament, per anar de Terrassa a Matadepera o a Sant Llorenç, els terrassencs tenien que transitar pel camí que, des de la porta de Sant Joan enfilava pels actuals carrers de Mas Adei i Independència fins a Can Roca. Des d’allà, en diagonal, traspassava el torrent de Vallparadís i, un camí de carreter portava fins a Matadepera. Un altre camí de ferradura es dirigia cap el nord fins a l’Alsina del Sal·lari, on pel graons de Mura s’arribava a aquesta població. Més amunt de l’Alsina del Sal·lari el camí  també seguia per l’actual carretera fins a prop d’arribar al Coll de Estenalles, on es desviava cap a la dreta per enfilar la carena fins al poblat de Coll d’Eres. Aquest tram de camí, en alguns sector empedrat, rebia el nom de camí de la Calçada, de possible origen romà. El seu destí era Sant Llorenç Savall. El tram del Coll de Estenalles fins a Mura no es va fer fins el segle XX, moment en què el vial es va anomenar «Carretera de Talamanca».

També es podia anar a Sant Llorenç passant el pont de Sant Pere i per l’actual carrer Llibertat arribar fins el masos de Can Tusell i Can Fatxó

La carretera a l'alçada de Can Fatxò / Fons Ragon-AMAT

A l’esquerra de la placeta de la Creu de Sant Pere començava el carrer del Nord (actual carretera de Matadepera) amb una dotzena de cases a la dreta passat el carrer Sal·lari que començaven a definir el que seria la projectada, l'any 1881, carretera a Talamanca per tal d’unir el Vallès i el Bages via Mura i Talamanca.

Les obres de construcció com a carretera es van iniciar l'any 1890 i un anys després arribava fins a l'Hostalet. Però no fou fins l'any 1901 que arribà a Talamanca amb dues desviacions, una cap a Matadepera i l'altra cap a Mura.

Per que fa el tram urbà, quan es començà a construir la carretera, des de la placeta de la Creu les últimes cases no arribaven més enllà del carrer de Ponent. A aquest començament de carretera, els santperencs l’anomenaven carrer del Nord.

Carrera ciclista / Fons Ragon-AMAT

A principi del segle XX les cases, per la dreta arribaven al carrer Ponent i per l’esquerra, al carrer Fraternitat. El 1894 s’inaugurava la Casa del poble a la cantonada amb el carrer Fraternitat. En el lloc que ocupa actualment el restaurant Imperial, l’any 1914 hi havia el camp de futbol del Català FC, on més tard es va construir la seu dels Salistes o monàrquics i, per últim, la reconversió en cinema i restaurant.

La carretera l'any 1925 / AMAT

A la dècada dels anys 20 ja s’havia edificat més enllà de Can Tusell i de Can Fatxó. Als anys 70 es van construir els blocs de pisos del Pla del Bon Aire als quals se’ls anomenava “pisos de la carretera de Matadepera”. El 1980 es van construir els pisos de Can Tusell.

Quan el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa com a barri, la carretera de Matadepera es va transformar en un eix comercial i encara més amb la construcció del Mercat de Sant Pere més enllà del carrer Ample que va donar vitalitat a tota aquesta zona.

La nevada del 1962

La carretera tenia llocs d’esbarjo com un petit teatre de varietés que antuvi havia estat la seu social dels Salistes a la barriada de Sant Pere, i que va transformar-se en el cinema Imperial que va tancar l’any 1985. Deu anys després respectant la seva estructura va remodelar-se com a restaurant.

Davant hi havia l’anomena’t Ranxo, un bar molt freqüentat i un altre a la cantonada amb la placeta de la Creu de Sant Pere anomenat la Rabasada, on es despaxaven les quinieles del futbol.

La carretera de Matadepera 2012 / Joaquim Verdaguer

En un principi era una estreta carretera vorejada d’arbres plataners. A principis dels anys seixanta es van tallar els arbres i van començar una sèrie d’ampliacions de la carretera que culminaria l’any 2000 amb la millora urbana des del Passeig Vint-i-dos de Juliol fins a l’avinguda de l’Abat Marcet. Més enllà fins el trencall que porta a Matadepera s’han fet ampliacions condicionant la carretera com una gran avinguda de l’entrada a la ciutat. A l’encreuament amb l’avinguda de Bejar es va construir una rotonda on s’instal·là un fragment d’una màquina de vapor, donat per l’empresa Sepisa com homenatge al passat tèxtil de Terrassa.

Fonts consultades:

R. La carretera de Matadepera. El Dia, 17 febr. 1930, p. 1

BOIX, Josep. Camí de Matadepera. Diario Terrassa. F.S., 4 juny 1988, p. 6

BOIX, Josep. La carretera de Matadepera. Diario Terrassa, F.S., 3 març 1990, p. 11

BOIX, Josep. La carretera de Matadepera. Diario Terrassa, Magazine. 3 febr. 1996, p. 5

BOIX, Josep. Curiosidades de la calle y carretera de Matadepera. Diari de Terrassa. 31 març 2000. p. 11

BOIX, Josep. El Tradicionals paso a nivel de la carretera de Matadepera. Diari de Terrassa. 24 juny 2000, p. 24

OLLER, Joan Manel. La carretera de Matadepera. Diario Terrassa. F.S., 23 maig 1992, p. 9