La Quadra de Vallparadís era un territori independent de Terrassa, sota
la jurisdicció del senyor de Sentmenat fins l’any 1830. Aleshores va ser
agregat a la vila . El formaven el castell de Vallparadís, algunes cases de
pagès com Can Palet i un petit barri
format per 13 cases, situat a la vessant dreta del torrent de Vallparadís a
tocar amb el passeig. A aquest grapat d'
habitatges se l' anomenava “Cases del
Sot del Pi”. Tenia aquest nom perquè les
cases eren propietat de Cal Pi de l’Oli del carrer cremat.
 |
| Les cases del Sot del Pi / AMAT |
A l’entrada de
l’actual carrer del Castell hi havia el portal de Sant Antoni o de la Quadra que donava pas, pel
bell mig de les cases del Sot del Pi, al camí de Terrassa a Sabadell. Allà
començava el camí carreter per anar a la vila veïna. Es baixava per l’actual
carrer del Castell, es remuntava uns metres torrent amunt i es pujava per
l’altra rampa fins a menar al costat de l’ermita de Sant Jaume de Vallparadís.
Des d' allí en diagonal cap a Sabadell seguint aproximadament l’actual línia
del tren. El pont del Passeig no es va construir fins l’any 1896 i els
terrassencs no eren gaire avesats a passar pel pont de Sant Pere per tal
d’esquivar el burot.
 |
| Les cases del Sot del Pi / AMAT |
Aquest petit
nucli de població de les cases del Sot del Pi fou escapçat en part l’any 1936,
per urbanitzar el carrer del Castell. Les últimes cases foren enderrocades a la
dècada dels anys cinquanta per donar pas a un incipient principi de parc de
Vallparadís a tota la vessant arran del pont.
 |
| Les cases del Sot del Pi / AMAT |
A la part baixa
del petit barri, a tocar al rec d’aigua del torrent hi havia un safareig
cobert, on les veïnes del Sot del Pi i les properes del carrer de Sant Antoni i
del passeig hi feien la bugada. . El
safareig s’alimentava de la petita font de l’Ocellet que hi havia més amunt i,
que més tard, l’any 1958, assortia els dos petits estanyols que formaven part
de les actuacions puntuals d’ajardinament públic de la zona.
L’any 2011 els
estanyols es van cobrir amb tapes de
ferro a causa dels desaigües, que estaven constantment obturats
de brossa i arrels i el seu estancament creava la proliferació de mosquits.
 |
| Els estanyols / Colomer Planas-Arxiu Tobella |
Fonts
consultades:
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp.
Joan Morral. Terrassa .(any?)
BOIX,
Josep. Les cases del Sot del Pi.
Diari dfe Terrassa 26 març 1994. p. 6
BOIX,
Josep.El carrer del Castell. Diari
dfe Terrassa. 6 setembre 1997. P. 24
El meu avi Josep Mañosa, va neixer en una d'aquestes casa l'any 1904
ResponElimina