Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 23 de juliol de 2014

Cases del Sot del Pi


La Quadra de Vallparadís era un territori independent de Terrassa, sota la jurisdicció del senyor de Sentmenat fins l’any 1830. Aleshores va ser agregat a la vila . El formaven el castell de Vallparadís, algunes cases de pagès com Can Palet i  un petit barri format per 13 cases, situat a la vessant dreta del torrent de Vallparadís a tocar amb el passeig.  A aquest grapat d' habitatges se  l' anomenava “Cases del Sot del Pi”. Tenia  aquest nom perquè les cases eren propietat de Cal Pi de l’Oli del carrer cremat.

Les cases del Sot del Pi / AMAT
A l’entrada de l’actual carrer del Castell hi havia el portal de Sant Antoni o de la Quadra que donava pas, pel bell mig de les cases del Sot del Pi, al camí de Terrassa a Sabadell. Allà començava el camí carreter per anar a la vila veïna. Es baixava per l’actual carrer del Castell, es remuntava uns metres torrent amunt i es pujava per l’altra rampa fins a menar al costat de l’ermita de Sant Jaume de Vallparadís. Des d' allí en diagonal cap a Sabadell seguint aproximadament l’actual línia del tren. El pont del Passeig no es va construir fins l’any 1896 i els terrassencs no eren gaire avesats a passar pel pont de Sant Pere per tal d’esquivar el burot.

Les cases del Sot del Pi / AMAT

Aquest petit nucli de població de les cases del Sot del Pi fou escapçat en part l’any 1936, per urbanitzar el carrer del Castell. Les últimes cases foren enderrocades a la dècada dels anys cinquanta per donar pas a un incipient principi de parc de Vallparadís a tota la vessant arran del pont.

Les cases del Sot del Pi / AMAT

A la part baixa del petit barri, a tocar al rec d’aigua del torrent hi havia un safareig cobert, on les veïnes del Sot del Pi i les properes del carrer de Sant Antoni i del passeig hi feien la bugada. .  El safareig s’alimentava de la petita font de l’Ocellet que hi havia més amunt i, que més tard, l’any 1958, assortia els dos petits estanyols que formaven part de les actuacions puntuals d’ajardinament públic de la zona.

L’any 2011 els estanyols es van cobrir  amb tapes de ferro  a causa dels  desaigües, que estaven constantment obturats de brossa i arrels i el seu estancament creava la proliferació de mosquits.

Els estanyols / Colomer Planas-Arxiu Tobella

Fonts consultades:

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

BOIX, Josep. Les cases del Sot del Pi. Diari dfe Terrassa 26 març 1994. p. 6

BOIX, Josep.El carrer del Castell. Diari dfe Terrassa. 6 setembre 1997. P. 24

1 comentari:

  1. El meu avi Josep Mañosa, va neixer en una d'aquestes casa l'any 1904

    ResponElimina