Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 de juliol de 2014

Nans i capgrossos*



Cal que diferenciem, en primer lloc, el nan del capgròs. El primer és baixet, amb el cap gros, però proporcionat amb la resta del cos de qui el porta, per entendre’ns, és aquell qui normalment té l’espiera al front. El segon té el cap realment gros en comparació a la resta del cos, i té l’espiera a la boca.
Els antics nans de Terrassa / Fons Ragon-AMAT
Les primeres dades documentals relatives a nans a Terrassa les trobem a mitjans del segle XIX. En un un inventari municipal de 1868 s’especifica que en aquell moment hi havia 6 nans “con sus correspondientes trajes y lanzas”. Ja des d’aleshores sortien els dies de Carnestoltes, Corpus i per Festa Major. Aquells primers nans es van perdre definitivament durant l’incendi del Teatre “dels Campos” o “Prado Egarense” la nit del 6 i 7 de maig de 1879. Els nous nans que es van adquirir després de l’incendi de 1879 van durar fins el 1898, en què es va preveure d’adquirir “media docena de enanos, porque los antiguos estaban deteriorados”. En dates posteriors els nans van continuar essent sis, i destacaven perquè tots ells portaven el mateix tipus d’indumentària. No se’n sap el seu nom i, de fet, no està clar si en tenien algun d’assignat. Segur que algun de popular, triat pel poble, devia existir, perquè cadascun dels nans tenia una cara, una ganyota, un gest ben peculiar que el distingia dels altres. El to, en tot cas, era sempre grotesc i burleta.
Els nans de l'època franquista / Rafael Aróztegui
No serà fins els anys 40 en què els nans i capgrossos començaran a adoptar la imatge d’un personatge més o menys característic, amb un vestuari apropiat a la seva condició. Des d’aleshores un seguit de nans es feren molt populars, entre ells hi havia el Militar, el Pierrot, l’Andalús i la Parella Rica, els quals anaven capitanejats sota les ordres del Maneló, el gegantó.
El Maneló i els gegants nous/AMAT

L’any 1983 es va constituir el grup dels Nans de Terrassa format per membres de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs, els quals van utilitzar els capgrossos de cartró pedra que s’havien renovat l’any 1965, i els nous, que es van encarregar a El Ingenio de Barcelona l’any 1980.

Aquesta és la llista dels capgrossos amb nom i cognom que al llarg de la segona meitat del segle XX han ballat i dançat pels carrers de la nostra ciutat.
Anteriors a 1965: L’Andalús; La Parella Rica; El Maneló; El Pierrot; El Napoleó; La Vella Bona que reia; La Vella Dolenta que feia una ganyota; El Dimoni; Popeie; Bruixa.
Posteriors a 1965: El Militar o Soldat; El Patufet; L’Anglès o Escocès; La Vella Negra; La Vella Lila; La Vella Vermella; La Vella Blava; La Vella Verda de la verruga. El Xino.
Posteriors a 1980: La Guapa; El Vell; El Dimoni; El Dormilega; El Negre; El Nunci o Agutzil; El Moro; La Vella Lila; La Vella a Topos.
Posteriors a 1996: El Dimoni Nou. 
Ramon Codina i Cesc Serrat capgrossos de l'any / Rafael Aróztegui
Capgrossos de l’any
L’any 1982 s’instaurà la tradició d’elegir el Capgròs de l’any els dies de Festa Major. D’aquesta manera, cada festa major s’incrementa el grup de nans amb un de nou, el qual immortalitza un personatge terrassenc o una persona molt vinculada a Terrassa. L’acte l’organitzen les associacions “Nans de Terrassa” i l’anomenat “Casinet de l’Espardenya”. Cada any el capgròs l’elabora l’artista Jordi Grau i són portats pel grup de Pioners i Caravel·les de l’Agrupació Escolta Torrent de les Bruixes. L’elevat nombre de noves incorporacions, ja n’hi ha 26, ha fet que els antics nans dels anys seixanta hagin quedat arraconats. Només “La Guapa” fa acte de presència per descobrir el nou capgròs de cada any.

1982 Giorgio Liborio (Jordi Labòria).
1983 La Lourdes del Amics (Lourdes Serra).
1984 Llibreter Grau (Joan Grau).
El Grau i la Lourdes
1985 Clikstóbal Castro (Cristòbal Castro).
1986 Kim Pal (Quim Prunés).
1987 En Toio (Antoni Verdaguer).
1988 El Cèsar del Vallès (Antoni Farrés).
1989 Miquel Pujadó.
1990 El Cantinfles (Juan Colomera).
1991 Rosa Mora.
1992 El Suri (Floreal Soriguera).
1993 Mossèn Bonet (Lluís Bonet).
1994 Fresnadillo (Andreu Fresnadillo).
1995 Marc Galí.
1996 Mercè Corbera.
1997 Miqui Giménez (Miquel Giménez).
1998 Ramon del Barça (Ramon Martínez).
1999 Adrià Font.
2000 Quimet Carreras (Joaquim Carreras).
2001 El Matraka (Joan Siurana).
2002 Xavier Coral. 
2003 Ranjit Singh Kaur.
2004 Carles Llongueres.
2005 La Suri (M. Dolors Duocastella).
2006 Josep M. Farràs i Jordi Grau.
2007 Jaume Bernet
2008 Narcís Serrat
2009 Ramon Codinas
2010 Josefina Alonso, la castenyera de la Rambla
2011 Montse Saludes
2012 Josep Hidalgo
2013 Jaume Cabré
2014 Salvador Cardús
Salvador Cardús capgros 2014/Rafael Aróztegui

* del llibre Els noms de Terrassa. Del qual sóc coautor juntament amb Teresa Cardellach i Joan Soler.

Per saber-ne més:
DDAA. Terregada. Apunts sobre el folklore de Terrassa. Col·lecció L’Agulla, 5. 1991.
De la nostra festa major. Ajuntament de Terrassa, 1981.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada