Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 13 d’agost de 2014

Parc de Vallparadís: hortes dels Frares i zona del Llac (4)

El dia 13 de març de 1999 s’inaugurava la tercera fase de la transformació del torrent de Vallparadís en parc urbà, des del  pont del Passeig fins al pont del Gall (carretera de Montcada). Es  calcula que aquell dia hi van passar unes cent mil persones. Al llarg de tot el recorregut s'hi   oferien un conjunt d’activitats, principalment per  als més menuts. El grup d’animació Amadeu i Cia feien tot el trajecte dalt d'una carrossa festiva . La banda de Dany Alonso, Lazy Chickens oferien una ambientació de jazz. El grup teatral Sink Singlot disfressats de banyistes d’època actuaven en el llac on també va actuar  la companyia Sarruga.
La zona del Llac ( Jaume Valls-AMAT
El primer tram entre el pont del Passeig i el del Cementiri Vell se l’anomenà Les Hortes del Frares, en referència als frares Franciscans del Convent de Sant Francesc que tenien els horts en el fondal.



Aquesta zona oferia grans espais molt oberts per acollir activitats de lleure multitudinàries.. A principis del segle XXI es va projectar la prolongació soterrada dels Ferrocarrils de Generalitat fins a Can Roca, fent un tomb fins a la plaça dels Drets Humans, al costat del pont del Passeig, per tal de construir-hi l’estació del Campus Universitari. La construcció de les vies soterrades van fer necessari l’aixecament de bona part del que s’havia urbanitzat de les Hortes dels Frares. L’any 2010 es va tornar a urbanitzar amb un tram de graderies, una pèrgola i jocs infantils.
Hortes dels Frares / Joaquim Verdaguer
El segon tram inaugurat aquell dia fou l’espai entre el pont del Cementiri Vell i el pont del Gall. En primera instància ens trobem l’anomenat  Pla del Mas de la Castlania, on hi ha ubicada la bassa de Vallparadís, que es va dissenyar amb un caràcter merament decoratiu, però la disposició de la vegetació i especialment l’aportació de ciutadans anònims, ha generat una varietat de vida, que ha  sorprès els propis gestors del Parc de Vallparadís. La bassa, situada en un espai previ del Llac, funciona com un ecosistema natural. Les aigües de les fonts del parc aporten els nutrients necessaris perquè les plantes aquàtiques, les algues i el plàncton hi puguin créixer. Les algues serveixen a la vegada d'aliment per als peixos  i de  refugi a petits invertebrats. Aquests darrers, representen la major part de l'aliment dels peixos.
La basa de Vallparadís / AMAT
Els ocells abunden prop la bassa, amb la visita ara consolidada de la polla d'aigua, Gallinula chloropus i darrerament d'algun ànec  collverd ,  Anas platyrhynchos. Un circuit tancat envia l’aigua parc amunt fins al brollador del torrent Monner revertint en els canals que recullen les aigües de les fonts.

La bassa té una capacitat propera al milió de litres segons el projecte 950 m³. La seva funció és recollir les aigües de les fonts de tot el parc, inclosa la de la Rupit de la Ctra. de Montcada que es va portar fins aquí.
El llac el dia de la inauguració /Fotos Francino-AMAT
Separat per un pont a continuació hi ha el llac artificial de Vallparadís. És una immensa làmina d’aigua de 4.375 m² una platja de gespa i envoltada de natura. A l’estiu fa les funcions de piscina municipal i a l’hivern es pot utilitzar per navegar en barques. Aquest equipament compta amb un espai per a vestidors i dutxes i també servei de bar. Just al costat del recinte de la piscina hi ha un espai per a pícnic.

La muntanyeta abans de la remodelació / AMAT
Al costat de la piscina hi ha un turó que separava l’aiguabarreig dels torrents de Vallparadís i el de les Ànimes. En el seu munt hi havia unes edificacions que s’havien conegut popularment  com el Mas del Palau. Oficialment era el Grup Urbà F. Amb la reconversió del torrent amb parc, aquest turó de l’anomenà La Muntanyeta i, després d’enderrocar les antigues edificacions, es va construir un restaurant i l’Auditori Municipal de Vallparadís a més de zona enjardinada, de picnic i de jocs infantils. Com a testimoni del passat encara queda en peu el molí de vent. Actualment només queda la torre sense les aspes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada