Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 de novembre de 2014

Les Festes de la Constitució



A principis del segle XIX la península Ibèrica afrontava la guerra napoleònica, dita del Francès a les nostres terres. En ple desgavell de les hostilitats, Josep I regnava a Madrid, sense poder apagar les insurreccions del sud d’Espanya on les tropes hispanes, dependents de la Junta Central  actuen en nom de Ferran VII, segrestat a França, fent possible la revolta antinapoleònica.

Terrassa a principis del segle XIX

L’any 1810 es convocaven a Cadis els diputats espanyols disponibles, per assistir a una assemblea general. El terrassenc Salvador Vinyals, alcalde de Terrassa i fins aquell moment cap del sometent de Terrassa que va combatre contra el francesos, va ser elegit diputat per la Junta Superior de Defensa de Catalunya i designat membre de la representació catalana a l’assemblea de Cadis. Vinyals va ser testimoni de la formació de les Corts de Cadis i de l’aprovació de la primera constitució política del país. Aquesta, aprovada el 19 de març de 1812, trencava amb l’absolutisme dels reis acceptant una monarquia hereditària però deixant clar que la sobirania pertanyia a la Nació.

El comandant Rafael Riego

Acabà la guerra i tornà Ferran VII, que l’any 1814 va anul·lar la constitució i retornava a l'absolutisme.


L’any 1820 el comandant Rafael Riego s’aixecava en armes a Cabezas de San Juan, essent secundat per molts nuclis de població del país. Ferran VII veient el caire que prenia la situació i veient perillar la seva corona, es va veure obligat a acatar la constitució signant un decret en el que declarava que “essent la voluntat del poble, m’he decidit a jurar la constitució promulgada per les Corts Generals i extraordinària de l’any 1812.

Jurament del rei Ferran VII a la nova Constitució

Terrassa va rebre la nova el dia 18 de març de 1820. El consistori decretà la celebració d’una gran festa per l’endemà 19 de març.

El cronista terrassenc Josep Ignasi Rodó ens descriu el desenvolupament dels actes de celebració de la manera següent: «A les primeres hores del matí sortiren de l’Ajuntament el batlle Jaume Martínez, seguit dels regidors i síndics, precedits d’una orquestra que tocava himnes patriòtics i feren una cercavila, unint-s’hi una gran gentada que els acompanyà cantant i llençant crits de ¡Visca la Constitució!

De retorn a la plaça, l’Ajuntament pujà a dalt d’un empostissat ja preparat, i el secretari, en Francesc Soler i Ler, en alta veu llegí el decret firmat pel rei. Es celebrà, després, la cerimònia del jurament del batlle i regidors, un per un. Finalment jurà el poble, que omplia tota la plaça Major, llavors molt reduïda. Al vespre, foren enllumenades les façanes dels edificis públics i es celebraren extraordinaris balls.

L’endemà, a l’església del Sant Esperit es celebrà ofici solemne, a tota orquestra, amb assistència de l’Ajuntament en corporació. L’Itre. Prior, doctors Francesc Casals, va fer una eloqüent exhortació al poble i llegí la Constitució. L’acte religiós acabà el cant d’un Te Deum»

El centre de Terrassa a principis del segle XIX / Dibuix Goliart-Museu de Terrassa

Pocs dies després, en un acte presidit pel Consistori encapçalat per l’alcalde, el prior del Sant Esperit, Francesc Casals, la clerecia de la parròquia i del convent de Sant Francesc, els prohoms de la vila i la població en general que omplien la plaça a vessar, s’inaugurava la col·locació d’una gran placa de marbre amb la llegenda « Plaça de la Constitució ».

Els terrassencs donats a la poesia popular van dedicar alguns poemes a la Constitució i a la col·locació d’aquesta placa. A tal d’exemple dos d’ells:

«Con la mas firme adhesion / Y con júbilo sin tasa, / La piedra fija Tarrasa / De nuestra Constitución; / Ella apoya á la Nacion / Cual olmo apoya la hiedra, / Ya ni la fuerza la arreda / ni un nuevo huracan desecho / Que en constancia cada pecho, Es mas duro que esta piedra.»

«La Làpida Egarense que hoy fijamos / De benéfica ley fiel monumento, / Promueve entre nosotros tal contento / Que ya de ser felices nos gozamos: / Con gozo universal y unido acento / Mas ¡ay! que la maldad en un momento / Acibaró las dichas que gustamos! / Alerta pues, conviene que velemos / Hasta ver abatido al deprevado: / Y al que venga á turbarnos le dirémos, / Oponiendo á su saña el pecho armado, / Que todos si se ofrece moriremos / Defendiendo la ley que hemos jurado».



Aquest entusiasme i eufòria durà ben poc. L’any 1823 el rei Ferran VII recuperava el seu absolutisme derogant la constitució i els liberals terrassencs arrancaven la placa de la plaça Vella tirant-la al terra fins a fer-ne bocins.



Fonts consultades :

CARDÚS, Salvador. Historial de la guerra napoleònica a Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1976

PALOMARES, Miguel. Galería de tarrasenses ilustres. Salvador Vinyals. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 1962

RAGON, Baltasar. Les festes de Constitució. El Dia. 20 març 1930

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

VILLATORO, Vicenç. Un terrasense en las Cortes de Cádiz. Diario de Terrassa, 18 març 1982

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada