Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 13 de desembre de 2014

La Masia de Can Palet de la Quadra



Des de temps molt remots, el Vallès ha estat una zona de magnífics conreus agrícoles, propiciats per la gran quantitat de torrents i rieres que corren pel territori. Ja els romans hi havien establert diverses vil·les que, amb el pas del temps, es transformarien en cases de pagès.



No saben si aquest és l’origen de la masia de Can Palet, però sí que en tenim constància documental que existís almenys des del segle XV. En el fogatge de 1455 ja trobem un Palet que vivia en el mas i, en el fogatge de 1558, el propietari era Franci Palet.

La Quadra de Vallparadís segons Salvador Cardús i Mateu Avellaneda

En aquella època la masia formava part de la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial, d’aproximadament 4 quilòmetres quadrats, que s’estenia al llarg del torrent de Vallparadís i les terres de Can Palet. Aquest territori era regit per un batlle que depenia dels propietaris del Castell de Vallparadís, els senyors de Sentmenat. En diverses ocasions, el batlle de la quadra era el propietari de Can Palet. L’any 1830 després de reiterades negociacions, la vila de Terrassa annexionà aquest territori al seu terme.

Can Palet de la Quadra / Proc. Rafael Aróztegui

Tal com apunta Domènec Ferran “La masia és d’estructura rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de dos vessants. La façana principal, com totes les de les cases de pagès medievals, està orientada a migdia, perpendicular al carener i de composició irregular. Plata baixa amb l’entrada i l’escala d’accés al pis superior, Es distribueix de la manera següent: a l’esquerra el menjador, la cuina i la llar de foc- A la part posterior, els cellers. 
Rellotge de Sol / Joaquim Verdaguer
Al primer pis, la sala i les habitacions, una de les quals amb capella al mur. Les golfes, molt espaioses, presenten un colomar amb nínxols. Es conserva l’era amb el pou, la casa del masover i la pallissa. En general, els espais interiors s’han respectat força, encara que van remodelar-se després de la Guerra Civil. Entre les construccions auxiliars destaquen una torre d’aigües i una piscina.” Cal destacar el rellotge que és el més ben conservat de les masies de Terrassa. La seva grafia ens descriu un sol d’on surt l’agulla horària. La numeració és romana i marca des de les 4 de la matinada fins a les 7 del vespre. A cada punta hi ha les figures d’un gall que marca l’alba i una lluna creixent que ens indica el vespre.

Actualment la seva activitat és la de ser un restaurant, que el podem trobar a l’avinguda de les Glories Catalanes, 119-121



L’última pubilla del mas, Angelina Palet, es va casar amb l’arquitecte modernista Lluís Muncunill.


Can Palet de la Quadra havia estat sempre capdavantera dels masos del terme del castell de Terrassa, tant per la superfície com per la quantitat i qualitat dels seus productes. En el segle XIX, el mas era famós, entre altres coses, pels seus vins de taula, que havien estat guardonats en diversos certàmens del ram com per exemple la Medalla d’Or a l’Exposició Universal de 1888, a Barcelona. L’horta, l’olivera i l’ametller eren altres conreus importants de Can Palet.

El barri de Can Palet / Baltasar Ragon-AMAT
Avui dia aquell passat pagès de la comarca ha hagut de deixar lloc a la supremacia de la indústria; a principis del segle XX, les centenàries oliveres de Can Palet començaren a veure com els conreus eren substituïts per construccions. Les primeres cases foren les del carrer del Gall –cap el 1907– tram de la carretera de Montcada que, un cop passat el torrent de Vallparadís, en ressegueix el marge dret de la carretera. Però no va ser fins l’any 1919 que es construïren les primeres cases al carrer de Colom, prop de la carretera de Montcada. En aquells temps Can Palet formava part de la parròquia de Sant Pere. És per això que el rector mossèn Josep Homs, hi aixecà una petita capella auxiliar sota l’advocació de Sant Josep, per atendre les necessitats de culte d’aquella zona. Poc després s’hi creava l’escola parroquial per a noies, a càrrec de les Germanes Carmelites Terciàries, del carrer Major de Sant Pere, i també l’”Esbajo Sant Josep” que esdevindria un centre parroquial.

La masia de Can Palet / AMAT
Com a barri va créixer, a poc a poc al principi i a partir dels anys trenta ja podem parlar d’una entitat urbanística definida. Això va portar que el bisbe de Barcelona Manuel Irurita erigís la capella com a nova Parròquia de Sant Josep, desvinculant-la de la de Sant Pere.

Però el veritable desenvolupament de la parròquia hem de situar-lo després de la Guerra Civil, quan es procedir a una reconstrucció general de la capella sota les directrius de l’arquitecte Jan Baca Reixach. El 15 de juny de 1941 s’inaugurava el cor, el baptisteri, el campanar i la sagristia de la renovellada església. El 27 de juny de 1948 es consagrava l’altar major i es donava per acabat el temple.

El Restaurant de Can Palet / Joaquim Verdaguer

En aquest punt la història de Can Palet no difereix gaire de les altres zones perifèriques de la ciutat: Terrassa va haver d’instal·lar com va poder la gran onada de mà d’obra que arribava per ocupar els llocs de treball que generava la indústria, i no sempre es podia fer amb les condicions d’infraestructura que hauria calgut.

Com senyala Vicens Batalla en els seus articles sobre barris publicats a la revista Al Vent, malgrat els problemes, Can Palet va aconseguir mantenir, més que altres barris, una estructura urbana ordenada, si bé els equipaments no van assolir els nivells adequats.

També els terrenys de Can Palet, entre la carretera de Montcada i les avingudes del Vallès, Santa Eulàlia i Glòries Catalanes, van esdevenir seu d’una indústria moderna amb la ubicació del polígon industrial anomenat Santa Eulàlia o Can Palet.



Can Palet de la Quadra tenia una masoveria més al sud, coneguda com Can Figueres de la Quadra, que va ser enderrocada i en el seu voltant es van edificar el grups d’habitatges Guadalhorce i Can Palet II, que han esdevingut petits barris de Terrassa. En un principi havia de ser un sol barri, que podria haver adoptat el nom de barri de Can Figueres de la Quadra.



Fonts consultades:

FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Clàxon núm. 34, 8 de juliol de 1985.

BATALLA, Vicenç. Can Palet, de les masies als polígons fluvials. Al Vent, núm. 74. octubre de 1984, p. 19-24.

TRENCHS. Marian. Terrassa 1977-1977, cent anys de vida religiosa. Caixa de Terrassa. 1977

Vida religiosa

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa: Terrassa, 1997.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada