Les masies del segle XIX i XX

El món rural del terme de Terrassa ha estat ric i productiu al llarg de la història, des de l’època romana fins a mitjans del segle XX, mercè a les explotacions agrícoles, des de les viles romanes fins a les modernes cases de pagès, passant per les masies medievals.

Els arqueòlegs han tingut cura de treure a la llum un bon grapat de viles romanes i de l’època medieval, molts  dels masos quasi intactes. S’han fet estudis de les viles i d’aquest masos, però dels edificats a finals del segle XIX i al llarg del XX no hi  ha res o poca cosa escrita.

Fem un repàs d’aquestes noves edificacions:

Can Sanllehí. Aquesta masia estava situada al bell mig del terreny que ocupen els carrers Cervantes, Sant Gaieta, Vint-i-dos de Juliol i passeig de les Lletres. Estava arran del torrent de Sanllehí o del Rossinyol. En època medieval en el seu lloc hi havia el mas Rossinyol. En el segle XVIII o XIX es va edificar la nova masia, que va ser enderrocada el 1912 per construir-hi la fàbrica Torredemer. El sot del pas del torrent ara està ocupat per la Biblioteca Central.

Can Sanllehí / Fons Ragon-AMAT

Can Malet. Era una masia del segle XVII o XVIII Situada a peu de la carretera de Rubí, entre els carrers de Baldric i Bages. Estava regentada, en el segle XIX ,per la família Rodó. A principi del segle XX la casa estava deshabitada, tot i que els Rodó, continuaven les tasques agrícoles i pasturaven les vaques de la vaqueria que tenien al carrer de Joaquim de Paz. Eren coneguts com els de “can Malet” i la seva lleteria a la placeta de Mossèn Cinto era molt coneguda. Després de la Guerra Civil el mas va ser un magatzem de carbó. En aquesta masia, el 1816 va néixer  Francesc Rodó i Sala “el canonge Rodó”, que va ser  rector de Sant Martí de Provençals i canonge de la Seu de Barcelona. És molt recordat i té un monument a la parròquia de Sant Martí del Clot. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des del 1917 a més de tenir un carrer al seu nom. El mas tenia un rellotge de sol a la façana sota  el vèrtex de la teulada.

Can Malet / Fons Ragon-AMAT

Can Macià. Aquesta masia estava situada a la cantonada del carrer de Sant Francesc i carretera de Montcada. En un principi ubicada en el camí de Rubí (carrer de Sant Francesc), tenia la façana principal encarada cap al nord, en el camí que anava de Can Macià a Can Viveret. El construir la carretera de Montcada l’any 1854, els propietaris del mas van canviar de façana principal orientant-la cap al sud. Era propietat de la família Gibert, propietària dels terrenys dels voltants del carrer del Pare Font. S’ha especulat que en aquest lloc hi hagués l’antic mas Alcuba medieval.

Can Macià / proc. Rafel Comes

Can Pepito o Can Pepet. És una masia del segle XIX o XX, actualment  abandonada, que hi ha dalt d’un discret turó, prop de la part alta del torrent de la Maurina, al límit ponentí del terme de Terrassa a tocar amb el de Viladecavalls. L’antic camí per arribar al mas dins a la urbanització de Can Gonteres de la zona de Terrassa, porta el nom de  «camí de Can Pepet». Quant aquest, en direcció sud deixa la zona urbanitzada i entra al terme de Viladecavalls com a camí rústic, a un 700 metres hi ha un trencall a l’esquerra que, tornant a entrar al terme de Terrassa, porta al mas.

L’any 1949, més enllà del barri de la Maurina, se l’anomenava sector o “barri” de Can Pepito . Es preveia  el possible creixement de la ciutat cap aquella zona, la qual cosa no s’ha produït.

Can Papet o Pepito / Joaquim Verdaguer

Can Minguet. Situat al peu del Pla de l’Ametllera, cantonera entre la carretera de Rellinars i el carrer del Pla de l’Ametllera. Antigament havia ocupat un bon espai al davant on tenia l’era, terreny que va ser absorbit pel pas del ferrocarril. Rellotge de sol bastit l’any 1888 i restaurat el 1998.  Al costat d’un rudimentari sol hi ha la inscripció Bon Dia.

Can Vallhonrat de Vista Alegre. Nom del mas situat a la cruïlla de la carretera de Martorell amb la variant de la N-150. La propietat s’estenia per tot el torrent de les Carbonelles o de la Vall. La masia apareix en un document de 1370. D’estructura rectangular, està totalment transformada.

Can Jofresa. situada al costat esquerre de la carretera de Terrassa a Rubí. Era l’antic mas Bruguerols En el seu lloc es va edificar un mas més modern que es va enderrocar en els anys 80 per construir-hi el complex esportiu de Can Jofresa.

Can Cornet. Masoveria desapareguda situada al final de l’avinguda de Madrid. Quan es va formar el barri de Torre Sana, l’any 1956, al mas era una font de proveïments làctics del veïnat. El seu nom donà el topònim de Pla de la Corneta a l’ espai entre la riera de les Arenes i l’avinguda de Madrid, tot i que els terrenys eren de Can n’Anglada.

Can Alavedra. Una casa relativament moderna rebia el nom de Ca n’ Alavedra. Era reconeguda pels horts comunitaris que hi havia en la seva finca,

Can Corbera. Masia moderna situada on ara hi ha l’Escola Superior d’Enginyers. En els anys 50 la masia i les naus industrials del carrer de Wagner van ser ocupades com a quadres de cavalls pel destacament militar que hi havia en el campament dels Grup de Sant Llorenç. Tot plegat va ser enderrocat per construir-hi l’ Escola d’Enginyers.

Can Bondia. Masia moderna construïda l’any 1960 per dedicar-la a la restauració, situada al costat del camp de tir de la Betzuca, a la carretera de Castellar, davant de les instal·lacions de l’Atlètic Terrassa Hoquei Club.

Té un rellotge de sol realitzat l’any 1967 amb traçats modernistes.

Masia Marcet. Edifici construït al costat de la de Can Boada per substituir la inhabilitat de l’ antiga masia. Es va edificar a principi del segle XX seguint un estil noucentista d’inspiració barroca.

Masia Marcet / Rafael Aróztegui

A més hi ha  un grapat d’ antigues masies que han patit transformacions parcial i totals:

Can Amat de les Farines o Can Ribes,  al costat de la masia es va construir un nou edifici pels voltants de 1906, noucentista, obra de Lluís Muncunill. També és coneguda com a  Can Ribes.

Can Badiella. Va ser reformada i ampliada  l’any 1948. Amb els afegits contemporanis on trobem una torre a ponent i una capelleta al nord.

L’Obac Nou. Aquest edifici va ser construït a la fi del segle XVIII junt amb la capella de Sant Antoni EÉs d’un estil italianitzat.

Can Costa de Montagut. Dalt el barri de Can Palet de Vista Alegre, al final del carrer de la Guatlla- Mas testimoniat des de 1237. La masia es troba totalment transformada tant exteriorment com interiorment.

La Pineda. Ubicada dalt la carena de la Pineda. Antigament era el mas Albareda. Prengué el nom actual en el segle XVIII. De l’antiga masia no se’n conserva res. L’edifici actual és de 1923.

La Casa de la Pineda. Documentada el 1926 com la caseta. Consten unes transformacions de l’any 1941.

Fonts consultades:

FERRAN. Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

BOIX, Josep. El Sector de Can Pepito. Tarrasa Información, 31 maig 1975, p. 19

BOIX. Joseph. Can Sanllehí.. Diario Terrassa. Magazine, 14 gen. 1995, p. 6

SOLER, Joan. Camí dels Monjos, Tram de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2009

Les masies desaparegudes del terme de Terrassa

Quan el poble de Sant Pere va ser agregat, l’any 1904, a Terrassa i Sabadell, aquestes dues ciutats es van repartir el terme i a Terrassa li van correspondre una quarantena de masies, la majoria, d’origen medieval.

Bona part  d'aquests masos  han arribat als nostres dies i es mantenen en peu. Però la resta, quasi la meitat, han desaparegut davant l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta  i  setanta.

Masies no conservades:

Ca n'Aurell; Vegeu en aquest blog el monogràfic “Masia de Ca n’Aurell”.

Can Bosch de Basea; Vegeu en aquest blog el monogràfic “La Masia de Can Bosch de Basea.

Can Curet o Coret; Situat a la falda de la serra de les Martines. Aquest mas  va  ser enderrocat per construir el nus d’enllaç de l’autopista de Terrassa a Barcelona. En el fogatge de 1558 trobem com a propietari a Marsal Plans

Can Curet/L'Abans-AMAT

Can Cot de Santa Margarida; Era l’antic mas Vidal en un fogatge del 1455. En un altre de 1558,  hi trobem a Guillem Cot. Estava ubicat dins l’actual polígon industrial de Can Parellada. Va ser enderrocat el 1974. 

Can Cot de Santa Margarida/AMAT

Can Fatjó; Estava situat a la banda esquerra de la carretera de Matadepera, a l’entrada del carrer de l’Autonomia.

La medieval masia, en el segle XV, era coneguda com el mas Roig i, un segle després, com a Mas Arc Superior i el seu propietari era Bernat Cardús.

El 1920 en una vinya de Can Fatjó propera al Pla de les Bruixes (plaça de l’Aigua), uns pagesos trobaren un cap de marbre del déu romà  Dionisos (Bacus), probablement del segle I, imitació d’un prototip grec arcaic del segle V aC.   

L’alineació del carrer de l’Autonomia trobava  com a trava la masia de Can Fatjó.  Tot i aquest entrebanc, el carrer va transposar la carretera fins a l’avinguda de Jaume I. Cap els anys seixanta es va enderrocar la masia, deixant comunicats el dos trams de carrer. 

Can Fatjó/Fons Ragon-AMAT

Can Figueres de la Quadra;  era una masoveria depenent de Can Palet que va ser enderrocada per construir els pisos Guadalhorce. La trobem documentada en el segle XV com a mas Mestres. Un segle després estava habitada per Bartomeu Figueras.

Can Gorgs; La urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas que estava situat davant l'actual plaça de Catalunya. En el 1455 era conegut com el mas de les Arenes Jusanes. El 1558 ja trobem com a propietari a Pere Gorgs alies Sala.

Can Gorgs / Arxiu Tobella

Can Jofresa;  Va ser enderrocada en els anys 80 pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. Antigament havia estat el mas Brugueroles. En el segle XVI el seu propietari era Miquel Sallent. Quan es van construir el pisos de la carretera de Rubí situats en terres de Can Bosch de Basea, a un regidor li va semblar que aquest topònim seria dificultós de pronunciar  per als nouvinguts i se li va posar el nom de barri de Can Jofresa.

Can Jofresa/Arxiu Tobella

Can Marsans o “Mauri”; Mas Marsans, situat en el lloc conegut com Romagos, al nord de l'actual barri de La Maurina. Antigament era el mas Berenguer. En el segle XVI el seu propietari, Gabriel Marsans, era conegut pel sobrenom de “Mauri”. D’aquí prové el nom del barri de la Maurina.

Can Missert-Margarit; Aquesta masia estava situada a la plana Freda de Can Missert, prop de l’actual autopista que va  de Terrassa a Manresa, al límit del terme de Terrassa amb el de Viladecavalls. En el fogatge de 1455 està documentada com a Mas Berenguer i com a propietari, Johan/Joan? Berenguer i, en el fogatge de 1558 com a Mas Purull de les Figueres i habitat per la família de Francesc Purull. Cap a finals del segle XX la masia deshabitada va ser enderrocada   a causa del seu estat ruïnós, els actes vandàlics i l’estança d’ocupes.

La zona és molt famosa en el món de l’arqueologia, ja que  a finals del segle XIX i en les excavacions del 1926, s'hi descobrí  un camp d’enterraments d’urnes hallstàttiques de finals de l’edat del bronze (1500 aC.)

Can Missert / Gerència d'Urbanisme

Can Palet de Vista Alegre; Masia enderrocada situada sota el Montagut. Cap els anys 50 i 60 la zona es va convertir en una urbanització amb el nom de “El Sosiego”.

Can Pous; mas ubicat  al carrer de Francesc Salvans, cantonada amb el de l’Autonomia, arran de l’antic camí de Terrassa a Matadepera. En el fogatge de 1455 està documentat com a Mas Vinyals i en el de 1558 ocupat per Franci Pou, d’on prové el nom de Can Pous. Va ser enderrocada a principis dels anys vuitanta.

Can Pous / Arxiu Tobella

Can Roca o Rocabusquets; Mas ubicat arran el camí antic que va  de Terrassa a Matadepera. En un fogatge de 1558 el propietari era Benet Roca Busquets. Va ser enderrocat a la dècada dels anys 60 per construir els pisos del Pla del Bon Aire.

Can Sabater del Pla o de la Riera; Mas situat prop del monestir de Santa Margarita del Mujal. Va ser enderrocat en fer el traçat de l’autopista A-18 de Barcelona a Terrassa i les seves terres foren ocupades, més tard, per construir-hi el  centre comercial Pryca o Correfour i el seu aparcament.

En un fogatge de 1558, el mas era habitat per Joan Sabater.

En aquest mas es creuaven el camí del Monjos i el camí ral de Terrassa a Sant Quirze i Barcelona.

També era conegut com Can Sabater de la Vall o de la Riera per distingir-lo de Can Sabater del torrent situat ben a prop.

Can Tusell; En els fogatges del 1455, el mas de Can Tusell   pertanyia a un tal Arch Jussà i  era conegut    com a Mas Arch Inferior. El canvi de nom es produí el 1692, quan la pubilla del mas va casar-se amb Bartomeu Tusell. I a partir d' aleshores s’anomenà Can Tusell. El mas tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (av. de Jaume I). La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven   blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere. En el pati del mas hi havia un rentador gran cobert, en el qual hi anava a fer la bugada el veïnat. Però com que era  privat s’havia de pagar un tant, segons la quantitat de roba que es duia a rentar.

El mas va ser enderrocat per deixar pas a la prolongació del carrer Ample cap a l’est..

 

Can Tusell i el seu rentador / Eduard Bros

Can Viver de Torrebonica; Aquest masia, la trobem documentada amb els noms de Can Barba, mas Bolet, mas Maduixer , mas Sala i, finalment mas Viver.  El dia 7 d’octubre de 1909, el darrer hereu dels “Viver” va signar l’escriptura de venda del mas i de les terres al “Patronat de Catalunya per la lluita contra la tuberculosi”, patronat constituït a Barcelona, l’any 1904. El mas fou modificat per l’arquitecte Josep Domènec per construir el sanatori de tuberculosos. De l’antiga masia no en queda res.

Can Viver de Torrebonica/Dibuix Mateu Avellaneda

Fons consultades:

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa.1997

LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995

BOIX, Josep. La ultima recordanza de la antigua masia de Can Cot. Diari de Terrassa. 27 febrer 1999, p. 28

SOLER, Joan. Camí de  Monjos. Ajuntament de Terrassa. 2009

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960

SABAT I ANGUERA, Juan. Estudio histórico crítico del Municipio de San Pedro

de Tarrasa y su supresión. Pp. 26-32. Imprenta de José Ventayol. Terrassa 1904

FONT, Ricard. Dues masies desaparegudes. Blog Records de Terrassa