Les masies del segle XIX i XX

El món rural del terme de Terrassa ha estat ric i productiu al llarg de la història, des de l’època romana fins a mitjans del segle XX, mercè a les explotacions agrícoles, des de les viles romanes fins a les modernes cases de pagès, passant per les masies medievals.

Els arqueòlegs han tingut cura de treure a la llum un bon grapat de viles romanes i de l’època medieval, molts  dels masos quasi intactes. S’han fet estudis de les viles i d’aquest masos, però dels edificats a finals del segle XIX i al llarg del XX no hi  ha res o poca cosa escrita.

Fem un repàs d’aquestes noves edificacions:

Can Sanllehí. Aquesta masia estava situada al bell mig del terreny que ocupen els carrers Cervantes, Sant Gaieta, Vint-i-dos de Juliol i passeig de les Lletres. Estava arran del torrent de Sanllehí o del Rossinyol. En època medieval en el seu lloc hi havia el mas Rossinyol. En el segle XVIII o XIX es va edificar la nova masia, que va ser enderrocada el 1912 per construir-hi la fàbrica Torredemer. El sot del pas del torrent ara està ocupat per la Biblioteca Central.

Can Sanllehí / Fons Ragon-AMAT

Can Malet. Era una masia del segle XVII o XVIII Situada a peu de la carretera de Rubí, entre els carrers de Baldric i Bages. Estava regentada, en el segle XIX ,per la família Rodó. A principi del segle XX la casa estava deshabitada, tot i que els Rodó, continuaven les tasques agrícoles i pasturaven les vaques de la vaqueria que tenien al carrer de Joaquim de Paz. Eren coneguts com els de “can Malet” i la seva lleteria a la placeta de Mossèn Cinto era molt coneguda. Després de la Guerra Civil el mas va ser un magatzem de carbó. En aquesta masia, el 1816 va néixer  Francesc Rodó i Sala “el canonge Rodó”, que va ser  rector de Sant Martí de Provençals i canonge de la Seu de Barcelona. És molt recordat i té un monument a la parròquia de Sant Martí del Clot. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des del 1917 a més de tenir un carrer al seu nom. El mas tenia un rellotge de sol a la façana sota  el vèrtex de la teulada.

Can Malet / Fons Ragon-AMAT

Can Macià. Aquesta masia estava situada a la cantonada del carrer de Sant Francesc i carretera de Montcada. En un principi ubicada en el camí de Rubí (carrer de Sant Francesc), tenia la façana principal encarada cap al nord, en el camí que anava de Can Macià a Can Viveret. El construir la carretera de Montcada l’any 1854, els propietaris del mas van canviar de façana principal orientant-la cap al sud. Era propietat de la família Gibert, propietària dels terrenys dels voltants del carrer del Pare Font. S’ha especulat que en aquest lloc hi hagués l’antic mas Alcuba medieval.

Can Macià / proc. Rafel Comes

Can Pepito o Can Pepet. És una masia del segle XIX o XX, actualment  abandonada, que hi ha dalt d’un discret turó, prop de la part alta del torrent de la Maurina, al límit ponentí del terme de Terrassa a tocar amb el de Viladecavalls. L’antic camí per arribar al mas dins a la urbanització de Can Gonteres de la zona de Terrassa, porta el nom de  «camí de Can Pepet». Quant aquest, en direcció sud deixa la zona urbanitzada i entra al terme de Viladecavalls com a camí rústic, a un 700 metres hi ha un trencall a l’esquerra que, tornant a entrar al terme de Terrassa, porta al mas.

L’any 1949, més enllà del barri de la Maurina, se l’anomenava sector o “barri” de Can Pepito . Es preveia  el possible creixement de la ciutat cap aquella zona, la qual cosa no s’ha produït.

Can Papet o Pepito / Joaquim Verdaguer

Can Minguet. Situat al peu del Pla de l’Ametllera, cantonera entre la carretera de Rellinars i el carrer del Pla de l’Ametllera. Antigament havia ocupat un bon espai al davant on tenia l’era, terreny que va ser absorbit pel pas del ferrocarril. Rellotge de sol bastit l’any 1888 i restaurat el 1998.  Al costat d’un rudimentari sol hi ha la inscripció Bon Dia.

Can Vallhonrat de Vista Alegre. Nom del mas situat a la cruïlla de la carretera de Martorell amb la variant de la N-150. La propietat s’estenia per tot el torrent de les Carbonelles o de la Vall. La masia apareix en un document de 1370. D’estructura rectangular, està totalment transformada.

Can Jofresa. situada al costat esquerre de la carretera de Terrassa a Rubí. Era l’antic mas Bruguerols En el seu lloc es va edificar un mas més modern que es va enderrocar en els anys 80 per construir-hi el complex esportiu de Can Jofresa.

Can Cornet. Masoveria desapareguda situada al final de l’avinguda de Madrid. Quan es va formar el barri de Torre Sana, l’any 1956, al mas era una font de proveïments làctics del veïnat. El seu nom donà el topònim de Pla de la Corneta a l’ espai entre la riera de les Arenes i l’avinguda de Madrid, tot i que els terrenys eren de Can n’Anglada.

Can Alavedra. Una casa relativament moderna rebia el nom de Ca n’ Alavedra. Era reconeguda pels horts comunitaris que hi havia en la seva finca,

Can Corbera. Masia moderna situada on ara hi ha l’Escola Superior d’Enginyers. En els anys 50 la masia i les naus industrials del carrer de Wagner van ser ocupades com a quadres de cavalls pel destacament militar que hi havia en el campament dels Grup de Sant Llorenç. Tot plegat va ser enderrocat per construir-hi l’ Escola d’Enginyers.

Can Bondia. Masia moderna construïda l’any 1960 per dedicar-la a la restauració, situada al costat del camp de tir de la Betzuca, a la carretera de Castellar, davant de les instal·lacions de l’Atlètic Terrassa Hoquei Club.

Té un rellotge de sol realitzat l’any 1967 amb traçats modernistes.

Masia Marcet. Edifici construït al costat de la de Can Boada per substituir la inhabilitat de l’ antiga masia. Es va edificar a principi del segle XX seguint un estil noucentista d’inspiració barroca.

Masia Marcet / Rafael Aróztegui

A més hi ha  un grapat d’ antigues masies que han patit transformacions parcial i totals:

Can Amat de les Farines o Can Ribes,  al costat de la masia es va construir un nou edifici pels voltants de 1906, noucentista, obra de Lluís Muncunill. També és coneguda com a  Can Ribes.

Can Badiella. Va ser reformada i ampliada  l’any 1948. Amb els afegits contemporanis on trobem una torre a ponent i una capelleta al nord.

L’Obac Nou. Aquest edifici va ser construït a la fi del segle XVIII junt amb la capella de Sant Antoni EÉs d’un estil italianitzat.

Can Costa de Montagut. Dalt el barri de Can Palet de Vista Alegre, al final del carrer de la Guatlla- Mas testimoniat des de 1237. La masia es troba totalment transformada tant exteriorment com interiorment.

La Pineda. Ubicada dalt la carena de la Pineda. Antigament era el mas Albareda. Prengué el nom actual en el segle XVIII. De l’antiga masia no se’n conserva res. L’edifici actual és de 1923.

La Casa de la Pineda. Documentada el 1926 com la caseta. Consten unes transformacions de l’any 1941.

Fonts consultades:

FERRAN. Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

BOIX, Josep. El Sector de Can Pepito. Tarrasa Información, 31 maig 1975, p. 19

BOIX. Joseph. Can Sanllehí.. Diario Terrassa. Magazine, 14 gen. 1995, p. 6

SOLER, Joan. Camí dels Monjos, Tram de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2009