A l’època medieval, a la Corona d’Aragó, ja existia la Inquisició per tal de preservar la
Fe. Però a començament del segle XV la Inquisició caigué en un període d’inacció. Els
Reis Catòlics, Ferran i Isabel, amb la finalitat de combatre el jueus crearen la Santa Inquisició
al Regne de Castella. Finalment l’any 1478 el rei Ferran instaurà el model castellà
al Regne d’Aragó, nombrant, l’any 1483, a Torquemada inquisidor general de
Catalunya. Durant el segles XVI i XVII cal destacar-los pel seu vigor i
virulència, coincidint amb el regnat de la dinastia de la Casa d’Àustria.
La jurisdicció del Sant Ofici de
la Inquisició topà en moltes ocasions amb
l’autoritat de la Diputació
del General, fins el punt d’excomunicar i empresonar alguns diputats, fet
solucionat per la intervenció reial. En aquestes accions les
institucions catalanes veien
amenaçades jurisdiccions, immunitats i privilegis.
No va ser fins el segle XVIII
que es va resoldre aquest conflicte, amb
la pujada al tron d’Espanya de la dinastia del Borbons.
El tribunal del Sant Ofici de la
Inquisició estava assentat a Barcelona. Per arreu del territori català tenien
establerts uns comissaris que eren coneixedors del tarannà dels seu
conciutadans. Tot i que a Catalunya el seu nombre fou bastant reduït; 14 comissaris
el segle XVI. Ja en el segle XVII eren 46. En general eren del clero.
A Terrassa no sempre hi hagué comissaris
inquisitorials. Se sap que en el segle XVII ho foren Pau Jeroni Castellet, prevere
i canonge de l’església parroquial, i Pau
Buguyà, prevere i encarregat de la cura d’ànimes a l’església de Sant Pere
Per ajudar als comissaris hi
havia establerta la funció dels anomenats «familiars del Sant Ofici». Aquest
cos estava format per laics i les seves funcions eren d’informar tot el que
podia ser d’interès a la institució del Sant Ofici. Ser un «familiar» era un
honor i gaudien de certs privilegis.
En un principi era un cos armat,
a semblança d’un sometent, al servei del Sant Ofici i de la seva protecció. En
un principi els tribunals eren itinerants i, davant l’hostilitat dels vilatans
requerien la protecció dels «familiars». Amb el temps es va transformar en una xarxa
d’espionatge o servei d’informació.
A Terrassa s’estengueren, al
llarg dels segles XV al XVII, moltes actes acusatòries. La més sonada va ser la
de l’any 1611 quan a la vila esclatà una fòbia vers les dones que exercien,
segons el poble, la bruixeria. El 1615 la vilatana Joana Ferrer va ser enviada
a Barcelona perquè comparegués davant el Tribunals del Sant Ofici. Amb la
informació obtinguda de l’acusada, s’instà
el Consell de la vila a apressar-se a detenir altres dones que havien
estat imputades de bruixeria. Tanmateix,
el Sant Ofici les acabà absolent a totes d’aquestes acusació. Aquestes dones,
el 1618 foren altre cop detingudes a l’espera d’un judici civil, ja que un
judici per part del Tribunal de la Inquisició no es podia repetir. Després de
sotmetre-les a tortura foren sentenciades a la forca
Al pas del temps, la majoria dels privilegis de que gaudien els «familiars»
van anar desapareixent amb l’adveniment de la dinastia borbònica. A principis
del segle XVIII el nombre de comissaris a Catalunya no passaven de la mitja
dotzena.
A fi de què la Inquisició pogués continuar tenint representació
a Terrassa, el 22 d’abril de 1781, el Sant Ofici envià un comunicat al
fabricant Pau Busquets, al seu fill, Francesc Busquets i a la dona d’aquest,
Eulàlia Barata, en els quals els conferia la representació de «familiar», en
aquesta vila. Els nomenats comunicaren dites ordres a l’Ajuntament, el qual estengué
l’acta següent: «Dia 22 d’abril de l’any del Senyor 1781, en la vila de
Terrassa, del Corregiment de Mataró; convocats
i congregats a la Sala Capitular
i l’Ajuntament de dita vila representant, en quina convocatòria i s’hi troben presents els senyor
regidors i síndic de la vila, els quals
prengueren el següent acord. Havent-se presentat en dita convocatòria Pau Busquets, fabricant de panyos de la vila
en son nom i el de Francesc Busquets i Arch, son fill, també fabricant, els
quals ostentaren i presentaren a la Corporació Municipal
dosa títols de Familiar del Sant Ofici
de la Inquisició d’aquest Principat de Catalunya,
demanant a la vegada llur observança i compliment, per a què fossin registrats
en son lloc corresponent i a fi que en tot temps consti, la Corporació acordà unànimement
que s’observin, guardin i compleixin cada un dels dits títols, en tot i per tot, a la vegada que el mateix escrivà
que registre l’acta, que registre també els títols a continuació. Dóna fe
d’aquesta acta en Josep Torrella. Notari públic de la vila»
En definitiva, el conflicte
institucional mai va ser totalment resolt fins a finals del segle XVIII, rebent
l’estocada final amb l’aprovació de la Constitució de Cadis el 1812, quan es va
traslladar tot el Poder judicial als tribunals.
Quant es va produir la Revolució de 1820, que
va restaurar la
Constitució de 1812 que havia estat derogada per el rei
Ferran VII, el 10 de març a Barcelona fou assaltat el Tribunal de la Inquisició
i es perdé gran part de la documentació
del Sant Ofici.
Fonts consultades:
MORENO, Doris; ALMAZAN, Ismael. Un delicte i dos
martells. Actituts populars a Terrassa durant la cacera de bruixes de 1619. Terme
núm. 15 1997. CEHT-AHCT.
MORENO, Doris. Inquisició i poder local. El Sant
Ofici a Terrassa. TERME núm. 13 novembre 1998. CEHT-AHCT.
RAGON, Baltasar. Els
familiars de la inquisició. El Dia,
22 abril 1930, p. 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada