Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de març de 2014

Masia de Ca n’Amat de la Muntanya



Aquesta masia típicament catalana està situada a 50 metres del km 3 de la carretera de Terrassa a Rellinars, damunt d’un turó envoltada de boscos de pins i de conreus. Està documentada de l’any 1238 com a domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. La família que la regentava ja portava el nom de Amat de la Font. L’apel·latiu de la muntanya apareix a la fi del segle XIX.
L’any 1455 trobem com a pagès de remença a Johan Font i, el 1558 el propietari era Pere Joan Amat de la Font.
La finca de la Masia / Masia Egara/Arxiu M. de Terrassa
La masia d’estructura rectangular amb planta baixa i dos pisos, té la coberta a dues vessants. La façana principal orientada a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica. A la planta baixa, a l’entrada al fons, hi ha  l’escala d’accés al pis superior. A l’esquerra de l’entrada hi ha la cuina i llar de foc, actualment masoveria i a la dreta, el menjador i una llar de foc contemporanis.
Ca n'Amat de la Muntanya/Rafael Aróztegui
Al primer pis hi ha un balcó de ferro forjat i damunt del portal, tres finestres. Al segon pis hi ha una sèrie de finestres d’arc de mig punt formant una galeria i dues de més petites flanquejant-les. L’estuc de la façana és de color groguenc. Just al davant de la masia hi ha l'era.
Rellotge de Sol/ R.Aróztegui

El portal és de mig punt adovellat. A la façana, hi ha un rellotge de sol rectangular coronat per un sol inclinat d’on surt l’agulla. Està situat a la dreta del balcó principal amb la inscripció «Si no fos Déu que se’n recorda, tu ni jo tindríem corda» Cal dir que no és el mateix que hi havia a principi de segle.
Té altres dependències annexes i ampliacions que responen a les reformes que es van fer els anys 50 del segle XX. Complementa la masia una capella dedicada a Sant Josep i a la Mare de Déu del Carme. L’antic rebost, celler, graner i garatge es van adaptar com a sala de banquets. Actualment la masia a més a més de la seva funció agrícola, fa el servei  d’hostaleria
La casa està envoltada de 4 hectàrees de meravellosos jardins, dissenyats fa més de 100 anys, i són uns dels millors jardins privats de Catalunya.
El menjador / Rafael Aróztegui
A principis del segle XVIII els Amat, igual que altres terratinents es van establir a Terrassa, al carrer de Sant Pere, 25. formant-se com industrials en un moment en que la vila anava de camí cap a la revolució industrial. Ja en el segle XIX, un dels més importants fabricants de la vila era Ignasi Amat i Galí. En el Vapor Galí, on ara hi ha l’Escola Lanaspa, va muntar la fàbrica de draps . L’any 1845 va portar a Terrassa les primeres màquines de filar franceses anomenades Mull-Genny. Va fer construir la seva pròpia fàbrica al carrer de la Rasa darrera de la seva casa pairal, on ara hi ha la plaça Didó. Va ser alcalde de 1863 a 1864.
Interior de la capella / Rafael Aróztegui
A mitjans dels segle XIX apareixen a Terrassa els germans Antoni i Pasqual Sala. Era una nissaga originària de Sala de Sant Pons, del terme de Sallent. Cercaven un millor futur que el de la pagesia. La seva incorporació i l’ascens al món tèxtil va ser possible per la seva vinculació amb la petita empresa Vídua d’Andreu Argemí, mitjançant el matrimoni d’ambdós germans amb les filles de la propietària Paula Comellas. Els dos germans, ara gendres, revaloraren l’empresa, i van crear primer Sala, Alegre i Cia, i més tard, Sala Hermanos.

Entrada a la masia/ Rafael Aróztegui
Antoni Sala i Sallés va aconseguir que Ignasi Amat li vengués la finca de Ca n’Amat de la Muntanya. Però, casualitats de la vida, un temps després el seu fill Alfons Sala i Argemi es casava amb la pubilla d’Ignasi Amat, Mercè Amat i Bruguera. Per tant, la masia tornava a ser part de la família Amat

La masia va hostatjar vàries personalitats destacades, com el bisbe de Barcelona Josep Morgades, o també va ser estança durant una temporada a l’octubre de 1900 de Mossèn Cinto Verdaguer.
Els reis d'Espanya a Ca n'Amat / Proc. Rafael Aróztegui
L’any 1924, el mas acollí la celebració d’un banquet en honor als reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria Eugènia de visita Terrassa. Els reis d'Espanya, l’any 1929, amb motiu de la seva visita a l'Exposició Internacional de Barcelona, i després de visitar les esglésies de Sant Pere, van fer de nou estada a Ca n'Amat de la Muntanya convidats pel comte d'Egara, Alfons Sala i Argemí. Testimoni d’aquest fet és una placa commemorativa situada a la dreta de la porta d’entrada a la façana principal.
Un altre personatge famós rebut a la casa fou Salvador Dalí, que va signar amb un dibuix en el Llibre de Convidats Il•lustres.

Prop d'aquesta residència s'han trobat restes d'enterraments i paviments d'època romana que corresponen a les restes d'una vil·la romana.
El propietari actual, Alfons Sala, ostenta el títol de comte d’Egara, honor que va es va atorgar pels reis d’Espanya, l’any 1926,  a Alfons Sala i Argemi.


Fonts consultades
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala Argemi. Conde de Egara. Espasa Calpe SA. Madrid 1955
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
FERRAN, Domènec, Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa.1997

2 comentaris:

  1. Vols dir que Lanaspa no està al Vapor Marcet i no al Galí, com indiques en el teu escrit?
    Jo recordo que quan es va fer l'escola es volia possar aquest nom de Marcet a l'escola.
    Santi Rius

    ResponElimina
  2. On ara hi ha l'Escola Lanaspa hi havia el Vapor Galí, el primer vapor de Terrassa. Més endavant es van traslladar més amunt entre l'av. 22 de Juliol i el carrer Cervantes. El lloc del primitiu Vapor Galí l'ocupà la fabrica Marcet i. més endavant l'Escola Lanaspa

    ResponElimina