Amb l’esclat de la Guerra Civil
el 18 de juliol del 1936, la resposta terrassenca fou virulenta, amb excessos, assassinats
i una onada anticlerical amb la crema de temples religiosos. Durant la segona quinzena
de juliol, els escamots revolucionaris incontrolats iniciaren la crema d’esglésies: la del Sant Esperit, amb
la destrucció del retaule de Joan Monpeó, el convents de les Josefines, el de
Santa Teresa de Sant Pere, el de les Carmelites, les esglésies de Sant Josep i la Sagrada Família, la del
sanatori de Torrebonica i, fins i tot, el monestir de Sant Llorenç. També
icones religioses com la Creu Gran o
la Creu de la Porta de Sant Pere. Arrencaren
els mosaics dels carrers que portaven noms o imatges de sants i les creus i
imatges religioses del Cementiri Vell. També assaltaren l’Arxiu Notarial i
alguns documents foren tirats per la finestra, cremant una bona pila de
documents.
 |
| Salvaguarda de les esglésies / Foto Antoni Miralda-Arxiu Tobella |
En el moment en que
els anarquistes estaven davant les esglésies de Sant Pere per procedir a la
seva crema, la ferma intervenció del pintor Josep Rigol i altres persones, va
fer possible la salvaguarda de les esglésies i de gran part dels seus tresors
d'art, principalment els retaules dels Sants Metges i de Sant Miquel. Per acontentar
els avalots anticlericals, deixaren que aquests cremessin al mig de la Plaça algun altar, imatges i
l’orgue. La ràpida actuació de Josep Rigol davant les autoritats aconseguí que
el recinte de les esglésies fos incautat pel Comitè d’Enllaç Antifacista
destinant-lo al Museu Arqueològic, Josep Rigol fou nomenat delegat de la Comissaria General
de Museus de Catalunya i junt amb altres membres de la Junta de Museus; Conrad
Padrós, Joan Capella, Salvador Cardús, Baltasar Ragon, Tomàs Viver, Francesc Pi
de la Serra i
el conserge Fidel Riu penjaren al mur del recinte un rètol amb la inscripció
següent: Edifici incautat pel Comitè d’Enllaç Anti-Feixista, destinat a
Museu Arqueològic. Respecteu-lo.
Tot i així, dies
després grups de milicians retiraren les campanes de l’església de Sant Pere
per procedir a fondre el metall per fer-ne munició. La campana de Santa Maria, potser
ignorada o potser per la seva dificultar per desmuntar-la, va quedar emmudida
en el seu lloc.
 |
| Recollida d'objectes d'art / Museu de Terrassa |
La primera tasca de la Junta de Museus fou salvar el què havia quedat de
l’Arxiu Notarial, i també se’ls hi encomanà salvar béns mobles que allotjaven
tant particulars com entitats; Gran Casino, el Cercle Egarenc, Escola Pia, el
Teatre Principal, la Casa Alegre
de Sagrera, la Masia
Freixa en són un exemple, recollint dels mateixos, objectes
d’art o documents de valor històric.
Per poder-los resguardà, l’espai de les esglésies fou
insuficient, per tant es va escollir un altre indret com a magatzem de la Junta de Museus; la Torre Salvans de la Barata.
En el mes d’octubre Ventura Gasol, Conseller de Cultura de la Generalitat de
Catalunya visità Terrassa en especial les esglésies de Sant Pere i la Torre Salvans.
El 14 de febrer de
1937, en plena guerra, el bisbe de Canterbury, Willam Cosmo Gordon Lang
acompanyat del conegut arqueòleg Lluís Gudiol, feia una visita a les esglésies
de Sant Pere per comprovar “in situ” l'estat de les pintures de Thomas Becket
 |
| Documentació guardada a la Rectoria/Museu de Terrassa |
La tasca duta a terme per la Junta de Museus fou intensíssima;
mentre Salvador Cardús i Baltasar Ragon ordenaren i arxivaren la documentació
que s’havia salvat de l’Arxiu Notarial, Josep Rigol aconseguia que es fes un
inventari de tots els bens custodiats a la Torre Salvans i que es fes una
vigilància i control de les entrades i sortides dels objectes incautats. A
mitjans del 1937 Rigol sovintejava constantment per la Torre Salvans degut a que
aquesta va ser elegida com a casa adient per servir de residència pel president
de la República,
Manuel Azaña. El trànsit de personal i guàrdia personal del polític va comportar
una acurada vigilància de les obres d’art allà acumulades.
 |
| Rigol i altres membres de la Junta /proc. Museu de Terrassa |
La junta de Museus continuà la tasca de coordinació dels
projectes que tenien en cartera abans de
que estellés la guerra. Una d’elles era la recuperació de les pintures murals
de l’alta edat mitjana de l’absis de
Santa Maria, tapades per les pintures gòtiques que hi havia sobreposades. Amb
l’ajuda de tècnics de la
Generalitat sota la supervisió de Ramon Godiols i la col·laboració del pintor terrassenc i
membre de la Junta
de Museus, Tomàs Viver es va arrancar les pintures sobreposades i es van
consolidar les pintures pre-romàniques mentre les pintures gòtiques es van
col·locar en plafons a les parets del temple.
 |
| Extracció de les pintures gòtiques / Arxiu Mas-Museu de Terrassa |
L’any 1938 davant el curs que seguia la guerra i que havia
començat la fase de bombardejos, la
Junta, aconsellada per l’arquitecte barceloní Jeroni
Martorell, prengué l’acord de la retirada dels retaules gòtics de Santa Maria,
els quals foren amagats en un lloc secret, en el hipogeu que hi havia sota els
patis de Santa Maria i Sant Miquel amb entrada per la rectoria
Un cop finalitzada la guerra, va organitzar-se una exposició
dels objectes incautats i resguardats a les esglésies i a la Torre Salvans, per tal que els
seus propietaris poguessin recuperar-los. L’exposició es va fer del 1 al 16 de
juliol del 1939 a
les esglésies i als Amics de les Arts, amb 434 peces reunides. Els objectes que
no van ser reclamats per ningú, van passar a formar part del patrimoni
municipal i es conserven al Museu de Terrassa. La documentació provinent de la Torre del Palau va ser
traslladada a la planta baixa de la Biblioteca
Soler i Palet formant part del nou Arxiu Històric de
Terrassa.
Fonts consultades:
PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa.
1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977.
TAPIOLES, Judit. Sant Pere durant la Guerra Civil. Impacte núm.
72, 2 octubre 1989.
RAGÓN, Baltasar.
Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de
guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972
FERRAN, Domènec. Les esglésies de Sant
Pere de Terrassa. Caixa de Terrassa i Lumwerg. Terrassa 2009
PUIG USTRELL, Pere. Salvador Cardús i
Florensa. Col·lecció homenatges. Ajuntament de Terrassa. 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada