La Fonda Peninsular-Gran Hotel Peninsular

Terrassa rebia l’any 1877 el títol de Ciutat. La concessió d’aquesta condició  per Reial Decret, significà un benefici clar de cara als seus habitants, però principalment pels industrials. Terrassa era una ciutat industrial de primer ordre i motor industrial i econòmic de la Catalunya de l’època.

Els industrials i fabricants terrassencs estaven agrupats a l’Institut Industrial, que tenia la seu a la Casa Galí del raval de Montserrat núm. 20 (actual Ajuntament de Terrassa). Els seus membres estaven preocupats perquè, desprès de l’arribada del tren i de la concessió del títol de Ciutat, la població no oferia un acreditat establiment hoteler, que donés resposta digna als homes de negocis forans: viatjants, proveïdors i comerciants i passavolants en general. És per això, que van decidir finançar la instal·lació i la gestió d’una fonda en una part del primer pis de la seva seu i que regentaria Pere Domingo. A l’establiment se’l va anomenar Fonda Peninsular. Però la iniciativa no va reeixir pel poc nivell, ni qualitat dels serveis que s’oferien.

Tarjeta publicitaria de la Fonda Peninsular/ proc. Rafael Aróztegui

La junta de l’Institut Industrial va decidir oferir l’administració de la fonda al xef

Josep Pompidor, que dirigia la cuina de l’Hotel Ambos Mundos de Barcelona. Aquest i el seu germà acceptaren el rellançament de la fonda en les condicions  de qualitat i prestigi que desitjaven els industrials terrassencs.

L’any 1878 es feien càrrec del nou Peninsular que  tan aviat portava l’apel·latiu de Fonda com el d’Hotel.

Segons la propaganda que feien els Pompidor, en castellà i francès, s’oferia “magnificas habitaciones ventiladas y amuebladas con lujo, para pasajeros huespedes de 1ª y 2ª clase. Espaciosos jardines para recreo de los senyores pasajeros. Servicio en mesa redonda, a la carta, á domicilio y de encargo, á todas horas. Centro dels Instituto de fabricantes; salones de lectura, café. Casino y buzon para toda clase de correspondencia”-

També oferia un servei de transport dins a l’estació del Tren.

Van inaugurar un servei de banys. Es convertien en els primers de Terrassa que podien usar clients i gent no hostatjada. Aquets darrers, pagant els diners que correspongués per a gaudir d’una estona de relax mercès a l’aigua. El dia  10 de juny 1883 s’inauguren les instal·lacions de hidroteràpia als banys de la Fonda, realitzades d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa.

Cartell anunciant la Fonda Peninsular / Fons Ragon-AMAT

Per promocionar-se van fer pintar, a l’encreuament del carrer de Sant Pere amb el de la Rasa,  un monumental rètol modernista dissenyat per Ramon Barrera, en el que anunciava la Fonda Peninsular.

Els germans Pompidors estaven al corrent de tot el què s’organitzava a la ciutat i no desaprofitava qualsevol esdeveniment per oferir els seus serveis.

A l'esquerra, la Fonda Peninsular al Raval/Fons Ragon-Amat

En l’actualitat es pot visionar des del pati de l’Ajuntament, el darrera de l’edifici amb la galeria del que va ser Fonda Peninsular, amb les entrades de les habitacions ben visibles

A l'esquerra, Gran Hotel Peninsular / Fons Ragon-AMAT

Davant el rumor de què el xef Michel Pompidor volia traslladar el negoci a Barcelona associant-se amb els seu germans, l’any 1887 es van entaular els germans Sala, Pasqual i Alfons i els fills d’aquest últim, Alfons, aleshores diputat provincial, junt amb Michel Pompidor, per tal de convence’l d’ampliar el negoci de Terrassa, donat que aquesta Ciutat havia crescut i disposava de cinquanta fàbriques, a més de tallers constructors de maquinària que produïen un  incessant  moviment de viatgers forans

Pasqual Sala li va oferir uns terrenys de la seva propietat al capdamunt del carrer de Sant Pere cantonada amb el carrer del Teatre, al costat d’on Pasqual Sala estava acabant de construir el nou Casino dels Artesans o Círcol Egarenc, oferint-li la possibilitat de celebrar grans banquets per a 500 persones en el gran saló del Círcol, conegut com el Saló dels Miralls.

Hotel Peninsular / proc. Rafel Comes

Un convençut Michel Pompidor inaugurava l’any 1887 el nou Gran Hotel Peninsular amb més luxoses comoditats i nous serveis i, naturalment amb les exquisideses culinàries dels Pompidors.

Per donar més presència i prestigi a l’Hotel, en Pompidor encarregà, l’any 1903, a l’arquitecte Lluís Muncunill la construcció, en el núm. 52, d’un edifici modernista de planta baixa i tres pisos amb dues obertures d’entrada. La seva sala principal estava coronada per una gran claraboia octogonal. La resta de l’edifici quedà com estava i encara ara podem visualitzar les finestres de l’Hotel en la façana d’Amics de les Arts al carrer del Teatre.

Banquet al Saló dels Miralls / proc. JB Pompidor

Tal com es va planejar, els banquets foren multitudinaris al poder comptar amb el saló dels Miralls del Círcol Egarenc. Així, per exemple:

El banquet celebrat amb motiu d’un homenatge a Alfons Sala organitzat pels alcaldes dels pobles del districte de Terrassa.

Un sopar de la Comissió Permanent de les Cambres de Comerç.

Un sopar en homenatge  a Joan Llongueres

Un dinar de l’Agrupació Excursionista.

Una desfilada de modes de madame Marguerite, de Paris

El dinar d’inauguració de les reformes del Sanatori de Torrebonica amb la presència de comte de Torruella i Montgrit

També cal destacar les recepcions oficials i actes polítics de la burgesia catalana

Els Pompidors també s’implicaren en les celebracions ciutadanes; El 4 de maig de 1905 munten un quiosc de viandes i begudes pels participants de l’Aplec Regionalista de Terrassa celebrat a la Mata.

Van obrir i regentaren el Cafè Català de l’Agrupació Regionalista situat al baixos de l’antic Ajuntament del Raval.

Inauguren un servei de neteja de calçat en els baixos de l’Hotel Peninsular.

Un altra innovació és la instal·lació als baixos de l’hotel de l’American Bar.

L'American Bar / Clara Prat-Arxiu Tobella

L’Hotel Peninsular va estar en servei fins a començaments dels anys 20.

La dèria dels germans Pompidor d’obrir un gran i prestigiós restaurant de luxe a Barcelona la feren realitat a l’inaugurar el 1897, a la plaça de Catalunya; la Maison Dorée. Aquest restaurant va està en actiu fins l’any 1918

Fonts consultades:

POMPIDOR, J.B. El incensario japonés. Editorial Sunya. Barcelona. 2010