Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 d’abril de 2014

La Masia de Ca n’Arnella



Al km.6 de la carretera de Sabadell a Matadepera i dins el terme municipal de Terrassa, hi ha la masia de Ca n’Arnella.


Aquesta masia la trobem documentada al segle XII, quan l’abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Llorenç, donà i establí a Arnau Arnella i la seva muller Maria, un mas derruït anomenat Galiet, situat a la parròquia de Sant Julià d’Altura al camí Ral de Barcelona a Manresa, a condició de pagar un cens de dos sous, un porc anual i un parell de gallines bones i ponedores, tot a liquidar el dia de Nadal de tots els anys.

Ca n'Arnella / Rafael Aróztegui
Els Arnella són de les poques nissagues que han preservat el seu nom durant segles, fins i tot quan la família es va veure privada d’hereu, deixant a la pubilla com a hereva universal del mas. És el cas de Maria Arnella, que l’any 1428 es casà amb Francesc Alavedra que va ser conegut amb el sobrenom de “Arnella” i així es conservà el nom de la masia.

Al segle XVIII, els Arnella tenien casa i obrador a la vila de Terrassa, actuant de peraires i tintorers i amb propietat a la Horta Vella de Sant Fruitós.

A la masia l’any 1832 hi residien 11 persones (6 adults, 4 joves i una nena).

El barri de Ca n'Arnella / Rafael Aróztegui
El mas és un edifici format per diferents cossos de diverses èpoques. La part principal és de planta rectangular. Consta de planta baixa,  pis i golfes al graner. La façana principal orientada a migdia  i perpendicular al carener, és de composició asimètrica. Té el portal principal d’accés adovellat i al primer pis balconada, amb porta decorada amb relleus, que s’uneix a la galeria de ponent de confecció contemporània. A la façana té un rellotge de sol amb subdivisions horàries.
La bodega / Rafael Aróztegui
En el pis superior es conserva la sala. Hi ha celler soterrani, molt ben conservat, amb els cups i les tines. Disposa d’un forn per coure pa.

Al graner s’obren tres finestres d’arc rebaixat que segueixen el pendent de la teulada. Tot el conjunt és tancat al voltant d’un patí o barri, a on donen les dependències annexes.

La capella del Roser de Ca n'Arnella/Rafael Aróztegui
Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, construïda l’any 1957. És de planta rectangular rematada per l’àbsis decorat amb pintures al fresc de Ricard Marlet. Té un campanar de cadireta amb una campana on porta gravada l’any de la seva col·locació: 1957 i la inscripció dedicada a Cristina


En conjunt, l’obra està molt restaurada i actualment estucada de color groguenca, deixant vistos els brancals i llindes de pedra.
El rellotge de sol / Rafael Aróztegui
La utilització actual és agrícola



Quan el poble de Sant Pere va esdevenir municipi, Ca n’Arnella passà a formar part del seu terme inclosa a la parròquia de Sant Julià d’Altura, ja que el límit entre aquesta i la parròquia de Sant Pere el marcava el camí de Sant Quirze a Matadepera.

L’any 1904 amb l’anexió del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell, la línia divisòria dels termes la marcà el camí de Sant Quirze a Sant Julià d’Altura. Per tant, Ca n’Arnella quedà agregada a Terrassa.

Els Arnella van presidir l’alcaldia del poble de Sant Pere de Terrassa en dues ocasions: Marià Arnella 1847-1849 i Josep Arnella 1890-1895




Fonts consultades:

Gerència d’Urbanísme. Catàleg de edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa 1981

GUILLEN, Jordi. La Masia de Ca n’Arnella. Diari de Terrassa. 15 juliol 1997, p. 17

CARDÚS, Salvador. Notes de l’Arxiu Arnella. Club Pirinec Terrassa

FERRAN, Doménec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

3 comentaris:

  1. Quan el 1610, es va tornar a obrir les esglesies de Sant Pere, que havien estat tancades ja que la liturgia es feia al nou sant Esperit, Els preveres que hi anaren foren Francesc Vives i Joan Arnella fill de can Arnella,

    ResponElimina
  2. Qui era Cristina, a qui està feta la dedicatòria que hi ha a la campana?

    ResponElimina
  3. la meva avia dolors Garrigosa Serracanta, passaba estius a Can Arnella. Tinc fotos dels anys 1916-18.
    Eran parents, pero no sé de que venian

    ResponElimina