Al km.6 de la carretera de Sabadell a Matadepera i dins el terme
municipal de Terrassa, hi ha la masia de Ca n’Arnella.
Aquesta masia la trobem documentada al segle XII, quan l’abat de Sant
Llorenç del Munt, Fra Llorenç, donà i establí a Arnau Arnella i la seva muller
Maria, un mas derruït anomenat Galiet, situat a la parròquia de Sant
Julià d’Altura al camí Ral de Barcelona a Manresa, a condició de pagar un cens
de dos sous, un porc anual i un parell de gallines bones i ponedores, tot a liquidar
el dia de Nadal de tots els anys.
 |
| Ca n'Arnella / Rafael Aróztegui |
Els Arnella són de les poques nissagues que han preservat el seu nom durant
segles, fins i tot quan la família es va veure privada d’hereu, deixant a la
pubilla com a hereva universal del mas. És el cas de Maria Arnella, que l’any
1428 es casà amb Francesc Alavedra que va ser conegut amb el sobrenom de
“Arnella” i així es conservà el nom de la masia.
Al segle XVIII, els Arnella tenien casa i obrador a la vila de Terrassa,
actuant de peraires i tintorers i amb propietat a la Horta Vella de Sant Fruitós.
A la masia l’any 1832 hi residien 11 persones (6 adults, 4 joves i una
nena).
 |
| El barri de Ca n'Arnella / Rafael Aróztegui |
El mas és un edifici format per diferents cossos de diverses èpoques. La
part principal és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes al graner. La façana principal
orientada a migdia i perpendicular al
carener, és de composició asimètrica. Té el portal principal d’accés adovellat
i al primer pis balconada, amb porta decorada amb relleus, que s’uneix a la
galeria de ponent de confecció contemporània. A la façana té un rellotge de sol
amb subdivisions horàries.
 |
| La bodega / Rafael Aróztegui |
En el pis superior es conserva la sala. Hi ha celler soterrani, molt ben
conservat, amb els cups i les tines. Disposa d’un forn per coure pa.
Al graner s’obren tres finestres d’arc rebaixat que segueixen el pendent
de la teulada. Tot el conjunt és tancat al voltant d’un patí o barri, a on
donen les dependències annexes.
 |
| La capella del Roser de Ca n'Arnella/Rafael Aróztegui |
Té una capella dedicada a la
Mare de Déu del Roser, construïda l’any 1957. És de planta rectangular
rematada per l’àbsis decorat amb pintures al fresc de Ricard Marlet. Té un
campanar de cadireta amb una campana on porta gravada l’any de la seva
col·locació: 1957 i la inscripció dedicada a Cristina
En conjunt, l’obra està molt restaurada i actualment estucada de color
groguenca, deixant vistos els brancals i llindes de pedra.
 |
| El rellotge de sol / Rafael Aróztegui |
La utilització actual és agrícola
Quan el poble de Sant Pere va esdevenir municipi, Ca n’Arnella passà a
formar part del seu terme inclosa a la parròquia de Sant Julià d’Altura, ja que
el límit entre aquesta i la parròquia de Sant Pere el marcava el camí de Sant
Quirze a Matadepera.
L’any 1904 amb l’anexió del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell, la
línia divisòria dels termes la marcà el camí de Sant Quirze a Sant Julià
d’Altura. Per tant, Ca n’Arnella quedà agregada a Terrassa.
Els Arnella van presidir l’alcaldia del poble de Sant Pere de Terrassa
en dues ocasions: Marià Arnella 1847-1849 i Josep Arnella 1890-1895
Fonts consultades:
Gerència d’Urbanísme. Catàleg de edificis d’interès
històric-artístic. Ajuntament de Terrassa 1981
GUILLEN, Jordi. La
Masia de Ca n’Arnella. Diari de Terrassa. 15
juliol 1997, p. 17
CARDÚS, Salvador. Notes de l’Arxiu Arnella. Club
Pirinec Terrassa
FERRAN, Doménec. Les Masies de Terrassa. Museu
de Terrassa. 1997
Quan el 1610, es va tornar a obrir les esglesies de Sant Pere, que havien estat tancades ja que la liturgia es feia al nou sant Esperit, Els preveres que hi anaren foren Francesc Vives i Joan Arnella fill de can Arnella,
ResponEliminaQui era Cristina, a qui està feta la dedicatòria que hi ha a la campana?
ResponEliminala meva avia dolors Garrigosa Serracanta, passaba estius a Can Arnella. Tinc fotos dels anys 1916-18.
ResponEliminaEran parents, pero no sé de que venian
La imatge de la Mare de Déu, és obra de Ricard Marlet i Saret, referència ESC58. És policromada, i la talla en fusta és feta per Antoni Costas. Família Marlet.
ResponEliminaSóc del grup "Imatgeria de la Mare de Déu de Montserrat" del Facebook. M'interessa poder-hi entrar per poder fer una fotografia en detall del penó. Algú sap on em puc dirigir?
ResponEliminaDolors Garrigosa i Serracanta era filla de Leopold (o Leovigild) Garrigosa i de Francesca Serracanta Alsina hereva de Ca n'Alzina de Sabadell i Polinyà
ResponEliminala meva avia Dolors Garrigosa Serracanta casada amb Pere Marcet Palet va viure a San Sebastian desde 1918 fins la seva mort 1990 al 103 añys
EliminaHola estic buscant una fotografia antiga d unes majoliques q hi havien a la font de Montserrat q hi ha prop dels Bellots al torrent de la Batzuca.Mhi podeu ajudar?
ResponEliminaEl 1905 hi he trovat vivint la família Fito. Suposo que de masovers.
ResponEliminaARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA
Padró municipal d’habitants. V102
Padró de 1904 (Per ordre alfabètic A-LL) f.117
Padró 1905 (Districte 2) “Afueras de San Perdro” Can Arnella. f.339