Després de la Guerra de Successió amb la
política proteccionista del rei Felip V i l’obertura del mercat colonial de
Carles III, es va afavorir el desenvolupament dels sectors industrials,
principalment el tèxtil, a Terrassa. La Guerra de Successió representà curiosament una
regressió a Castella en l’aspecte econòmic, on van veure el renaixement d’un
cert feudalisme contrari a unes activitats manufactureres En canvi a Catalunya
es continuà amb un procés i estructura de manteniment dels nuclis industrials de camí cap el precapitalisme
tecnificat.
El que havia estat una
indústria basada en els obradors casolans o petits tallers de paraires
protegits pels gremis va començar a donar un tomb cap a una estructura
industrial nova. Aquests canvis anaven paral·lels a la transformació de la vila
rural a convertir-se en centre fabril.
A la vila un
grup de menestrals van trobar la fórmula per enriquir-se i passar a ser
burgesos. En un principi es deien «negociants». En realitat eren intermediaris amb bones relacions comercials
que recollien comandes que després distribuïen
als obradors o tallers. Aquest cobraven a tant la peça i compaginaven la
feina amb els treballs agrícoles. Els negociants controlaven la producció i els
preus. A poc a poc crearen quelcom que
no s’havia vist mai a la vila: les fàbriques, centres de producció pròpia on
elaboraven una activitat contínua de draps o teles, tot continuant supervisant
la producció dels obradors.
Així es va iniciar la
progressiva decadència del proteccionisme gremial que desembocaria en una submisa proletarització obrera que no es
despertaria de la subjugació paternalista dels grans industrials fins ben
entrat el segle XIX amb les creacions de federacions obreres i l’aparició de
noves ideologies liberals i socialistes. El Gremi de Paraires acabaria
transformant-se en una agrupació de fabricants que fundaren l' Institut
Industrial de Terrassa.
L’any 1767 el govern
de Madrid va reglamentar per la indústria tèxtil una ordenança que només donava
el reconeixement oficial a aquelles fàbriques que tenien dotze o més telers,
fet que va impossibilitar la supervivència dels obradors, tallers i fàbriques
petites.
 |
| Màquina Jacquard |
La línia de fabricació
consistia en el batan i els obridors on es batia i es barrejava la llana. A
continuació amb les cardes es patinaven
les fibres, s’estiraven en forma de metxes a punt de ser filades, per procedir
a l’elaboració del teixit. Amb una màxima producció i la qualitat dels teixits
van fer possible obrir mercats a Europa i comerciar amb Amèrica.
 |
| La teixidora de Joan Planelles |
Les millores tecnològiques
en el segle XVIII eren minses. Continuava la fabricació amb teler de fusta
simples que tan sols teixien una sola cinta o els de rem que podien teixir unes
quantes cintes al mateix temps. Bàsicament funcionaven de forma artesanal.
L’any 1733 es va inventar la llançadora volant que permetia
passar el fil de la trama a través de l’ordit colpejant la llançadora gràcies a
un sistema de cordes.
Va ser una gran innovació que va permetre la servitud manual
de només un operari.
A finals de segle el
britànic Edmund Cartwright va mecanitzar el teler, invent que va transformar la
indústria tèxtil.
L’any 1790 un
terrassencs, Mateu Bogunyà, va idear un torn per filar llana i cotó, màquina
que fou homologada per la Junta
de Comerç de Barcelona, tot hi que no va tenir èxit.
No serà fins al 1801
que Joseph
Marie Jacquard inventaria el teler que
portà el seu nom que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits,
alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans.
A Terrassa la capitalització de la indústria tèxtil i la creació de les
primeres fàbriques, la van promoure els
«negociats» de famílies benestants com els Sagrera, els Fonts, els Galí,
el Vinyals, els Busquets, Amat..
 |
| Casa i fàbrica dels Sagrera / Dibuix Josrdi Bigorda-Museu de Terrassa |
Aquest petit nucli de fabricant prioritzaren la edificació de les seves
cases senyorials que els identificava com a nous potentats: Antón Sagrera,
l’any 1768, comprava tres casals al carrer de la
Font Vella on va edificar la primera mansió
dels Sagrera. Aquesta casa senyorial tenia en un lateral una nau de dues
plantes destinades a fàbrica amb
màquines de filar, aspis, abaixadors,
paneres i romanes, etc.
Els Font i els Busquets s’aposentaren en sengles cases senyorials al
carrer Cremat. Els Busquets tenien la fàbrica on a finals del segle XIX es va
instal·lar la Central Electrica
, on actualment hi ha un restaurant, al
carrer de Joan Corominas. Els Font tenien la fàbrica al carrer del Vall. Els
Vinyals instal·lats des del segle XVII en el carrer Major, prop del portal de
Sant Roc, aixecaren una mansió noble que s’honorà, en el segle XIX d’hostatjar
el rei Ferran VII i la reina Isabel II. Els Vinyals bastiren la seva fàbrica
als afores de la vila, en mig de
l’actual barri del Segle XX .L’any 1770, l’acabalat Ignasi Galí féu construir
un bell edifici on ara hi ha l’Ajuntament i, la fàbrica, a l’actual carrer de la Rasa en el lloc que ocupa
l’Escola Lanaspa.
Era una època en què Terrassa va viure una tongada d’esplendor
industrial, fins al punt de gaudir de la fama d’ésser la població més avançada
en el ram nacional dels teixits.
El 1802 a
la vila hi havia 8 fàbriques de teixits amb una ocupació de 470 obrers: 50
perxadors, 30 tonedors, 160 teixidors i 230 cardadors. A més es dedicaven a
filar llana en els seus domicilis 1.445 dones i nens. En total dos mil obrers
industrials en una població de 3.500 habitants.
L’afermament industrial al llarg de la segona meitat del segle XVIII i
l' aplicació pausadament de les innovacions mecàniques que s’anaven inventant
en els processos de fabricació tèxtil, portarien a la primera meitat del segle
XIX de camí cap a revolució industrial, principalment amb l’arribada del vapor.
Fonts consultades:
COMA, Joan. Història de Terrassa. La
indústria tèxtil a l’època moderna. Ajuntament de Terrassa, 1987
GALÍ i BARBA, Joan Baptista. Notícies sobre l’abastiment d’aigua a
Terrassa. Mina Pública d’Aigües de Terrassa.1992
PALOMARES, Miguel. Galeria de Tarrasenses ilustres.
Cambra del Comerç de Terrassa. 1962
AA.DD. La Casa Alegre
de Sagrera. Museu de Terrassa. Terrassa 1997
RAGON, Baltasar. Terrassa en el segleXIX. Impremta
Morral. Terrassa
CARDÜS, Salvador. Historial de la Guerra Napoleònica
a Terrassa. Patronat de la Biblioteca Soler
i Palet. Terrassa 1975
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada