Després de l’onze de setembre del 1714 i,
principalment, després de la mort de Felip V el 1745, es va obrir un parèntesi
de tranquil·litat, sota els regnats de Ferran VI i Carles III, que va
transformar la situació de desfeta i contrarietat del país en una pròspera i
floreixent Catalunya. Durant la resta del segle XVIII es va desenvolupar de
sobremanera la indústria, respirant en els centres fabrils una atmòsfera de
protecció. En aquella època, es va deixar de fer la fabricació en els vells obradors
i els seus paraires, per passar a un important nucli de fabricants encapçalats pels Galí,
Busquets, Vinyals, Font i Parés, Sagrera,... que concentraren la producció en
les primeres fàbriques terrassenques. Era un moment que aquests fabricants
enviaven els joves a l’estranger per tenir coneixements dels nous avançaments en
les arts i les indústries europees.
 |
| Un obrador tèxtil /Dibuix Mateu Avellaneda |
Manca documentació del segle XVIII. La poca
informació la podem trobar en els llibres de les cofraries o dels gremis.
Baltasar Ragon ens dona una visió de les fàbriques
de teixits de mig segle XVIII:
“Per assabentar-se dels progressos que feien les fàbriques de panyos de Catalunya, i al mateix temps per premiar
els fabricants amb nous privilegis a fi d’estimular l’amor al treball industrial, el rei Ferran VI
va dictar una disposició per tal que cada any la primera autoritat de la
població fes quan menys una visita d’inspecció a les fàbriques”.
Una d’aquestes la va fer el Bayle de Terrassa en
Josep Mas, el dia 14 de desembre de l’ant 1755, en compliment d’una ordre que
va rebre del senyor Francesc Montero, del Principat de Catalunya i subdelegat
de la Junta General
de Comerç, Monedes i Mines, firmada a Barcelona el 30 d’octubre anterior.
Acompanyat d’un escrivà i dels terrassencs Francesc Molas i Joan Llargués com a testimonis, va començar la
visita a la fàbrica d’en Francesc Busquets, en el qual hi havia quinze telers
corrents; seguidament visità la de Jeroni Font i Parés, amb tres telers; la de
Josep Cardellach, amb cinc telers: la d’Ignasi Galí, amb tres telers: la de Josep Mas, amb dos: la
de Josep de Sagrera, amb un i la de Salvador Amat, amb un. Totes amb llurs
oficines, les quals mantenien en un bon estat, i fins aquí s’havia experimentat, obrat i
fabricat panyos amb una materia, cura, qualitat i bondat
que sempre havia acostumat. D’aquesta visita va fer-ne aixecar una acta davant del notari públic de la vila, Josep Antoni Puig i
Gorchs.
No és d’estranyar que aquestes fàbriques
comptessin amb tan poc nombre de telers, perquè la majoria d’ells estaven instal·lats en les entrades de les cases dels treballadors respectius.
Aquests telers eren de fusta, amb alguna engravació de ferro i eren moguts pel
mateix teixidor, bo i assegut sobre una post llarga que en deien la senyadora; i un xic decantada perquè facilités l’estar mig assegut i mig
dret. El teixidor, amb una mà tirava un cordó que anava a l’extrem de les
taules i llençava la llançadora d’un costat a l’altre;
amb l’altre mà movia les taules per ajustar el fil que havia de passar per la
trama i amb els pens feia el canvi dels perxerats que formaven el dibuix de la
tela.
En una nota de l’any 1763 veiem que a Terrassa hi
havia com a principals fabricants els anomenats anteriorment i a més a més
Martí Bellver, Bastard, Rodó i Vinyals.
Com diu Josep M. Benaul «Durant el segle XVIII es
va consolidar a Terrassa una classe empresarial moderna, sòlida i dinàmica al
capdavant de la indústria llanera».
Francisco de Zamora fou un jurista i polític castellà
que per curiositat i per una sèrie d’atzars va dedicar-se a recórrer Catalunya
entre 1775 i 1790. Naturalment dedicà un apartat del seu voluminós treball a la
nostra ciutat
“Día 29 de marzo de 1786. (...) volvimos
de Barcelona pasando por la aplicadísima y antigua villa de Tarrasa, notando
únicamente por este camino el cardón, que crían entre las viñas, y aún en
campos separados, para venderlo a los tejedores de paños, cuyo fruto produce
mucho lucro (...).
Tarrasa dista de Barcelona cinco horas y media. Esta
situada esta villa en un llano, por cuya inmediación pasa una gran riera [es
refereix al torrent de Vallparadís] sobre la cual hay un puente para pasar a lo
que llaman San Pedro de Tarrasa. Las cercanías de esta villa son bastante
fértiles en granos, y cuidan muy bien de las olivas. Hay excelentes fábricas de
paños y bayetas, siendo el más celebrado el negro de ellas. Hay un cuartel de
caballería por la proporción de terreno y alimentos.
Crece bastante su población, pero como su aumento no
puede ser tan ejecutivo como el de las fábricas, no toman las de esta villa
todo el aumento del que son capaces, por falta de manos.
Esta población es muy antigua, creyéndose que aquí estaba
la antigua Egara. Lo cierto es que se hallan en los campos de sus cercanías una
multitud de monedas romanas de todas las edades, de las cuales ha hecho una
crecida colección don N. Jordana, clérigo de dicha villa y entre ellas vimos
algunas monedas de Emperadores, Cónsules, etc., unas tres o cuatro medallas.
En la dicha iglesia de San Pedro quedan restos de
antigüedades, sobre las cuales hace sus conjeturas el canónigo Pascual en un
manuscrito que poseemos. En la iglesia hay varias inscripciones de tiempos
posteriores.
(...) en Tarrasa se hallan restos del antiguo
castillo llamado de este nombre [Castell de Vallparadís], que tuvo gran fama en
tiempos de los moros, y en el que estuvieron algún tiempo los cartujos de
Montealegre, pensando establecerse allí”.
Fonts consultades:
FIGUERA; Pere; VERDAGUER, Joaquim. Terrassa vista per
Francisco de Zamora. Impacte, núm. 6, 7 març 1987
PERALTA, Miquel. Testimoni de Francisco de Zamora, un
polític castellà del segle XVIII que visista Terrassa. Diario Terrassa, 21 jul. 1984, p. 14
ZAMORA, Francisco. Diario de los viajes hechos en
Catalunya. Curial. Barcelona 1973.
COMA, Joan. El segle XVIII: creixement sobre noves
bases. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987.
RAGON, Baltasar. Les fàbriques de teixits de mig segle
XVIII. El Dia. 14 desembre 1927
VENTALLÓ I VINTRÓ,
Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta
i Litografia La
Industrial. Terrassa 1879
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada