Aquesta masia
típicament catalana està situada a 50 metres del km 3 de la carretera de Terrassa
a Rellinars, damunt d’un turó envoltada de boscos de pins i de conreus. Està
documentada de l’any 1238 com a domini del monestir de Santa Cecília de
Montserrat. La família que la regentava ja portava el nom de Amat de la
Font. L’apel·latiu de la muntanya apareix
a la fi del segle XIX.
L’any 1455 trobem
com a pagès de remença a Johan Font i, el 1558 el propietari era Pere Joan Amat
de la Font.
 |
| La finca de la Masia / Masia Egara/Arxiu M. de Terrassa |
La masia
d’estructura rectangular amb planta baixa i dos pisos, té la coberta a dues
vessants. La façana principal orientada a migdia, perpendicular al carener i de
composició simètrica. A la planta baixa, a l’entrada al fons, hi ha l’escala d’accés al pis superior. A l’esquerra
de l’entrada hi ha la cuina i llar de foc, actualment masoveria i a la dreta,
el menjador i una llar de foc contemporanis.
 |
| Ca n'Amat de la Muntanya/Rafael Aróztegui |
Al primer pis hi ha un balcó de ferro forjat i damunt del portal, tres
finestres. Al segon pis hi ha una sèrie de finestres d’arc de mig punt formant
una galeria i dues de més petites flanquejant-les. L’estuc de la façana és de
color groguenc. Just al davant de la masia hi ha l'era.
 |
| Rellotge de Sol/ R.Aróztegui |
El portal és de mig punt
adovellat. A la façana, hi ha un rellotge de sol rectangular coronat per un sol
inclinat d’on surt l’agulla. Està situat a la dreta del balcó principal amb la inscripció
«Si no fos Déu que se’n recorda, tu ni jo tindríem corda» Cal
dir que no és el mateix que hi havia a principi de segle.
Té altres dependències
annexes i ampliacions que responen a les reformes que es van fer els anys 50
del segle XX. Complementa la masia una capella dedicada a Sant Josep i a la Mare de Déu del Carme.
L’antic rebost, celler, graner i garatge es van adaptar com a sala de banquets.
Actualment la masia a més a més de la seva funció agrícola, fa el servei d’hostaleria
La casa està
envoltada de 4 hectàrees de meravellosos jardins, dissenyats fa més de 100
anys, i són uns dels millors jardins privats de Catalunya.
 |
| El menjador / Rafael Aróztegui |
A principis del
segle XVIII els Amat, igual que altres terratinents es van establir a Terrassa,
al carrer de Sant Pere, 25. formant-se com industrials en un moment en que la
vila anava de camí cap a la revolució industrial. Ja en el segle XIX, un dels
més importants fabricants de la vila era Ignasi Amat i Galí. En el Vapor Galí,
on ara hi ha l’Escola Lanaspa, va muntar la fàbrica de draps . L’any 1845 va
portar a Terrassa les primeres màquines de filar franceses anomenades
Mull-Genny. Va fer construir la seva pròpia fàbrica al carrer de la Rasa darrera de la seva casa
pairal, on ara hi ha la plaça Didó. Va ser alcalde de 1863 a 1864.
 |
| Interior de la capella / Rafael Aróztegui |
A mitjans dels
segle XIX apareixen a Terrassa els germans Antoni i Pasqual Sala. Era una
nissaga originària de Sala de Sant Pons, del terme de Sallent. Cercaven un
millor futur que el de la pagesia. La seva incorporació i l’ascens al món
tèxtil va ser possible per la seva vinculació amb la petita empresa Vídua d’Andreu
Argemí, mitjançant el matrimoni d’ambdós germans amb les filles de la propietària
Paula Comellas. Els dos germans, ara gendres, revaloraren l’empresa, i van
crear primer Sala, Alegre i Cia, i més tard, Sala Hermanos.
 |
| Entrada a la masia/ Rafael Aróztegui |
Antoni Sala i Sallés va aconseguir que Ignasi Amat li vengués la finca
de Ca n’Amat de la Muntanya. Però,
casualitats de la vida, un temps després el seu fill Alfons Sala i Argemi es
casava amb la pubilla d’Ignasi Amat, Mercè Amat i Bruguera. Per tant, la masia
tornava a ser part de la família Amat
La masia va hostatjar vàries personalitats destacades, com el bisbe de
Barcelona Josep Morgades, o també va ser estança durant una temporada a
l’octubre de 1900 de Mossèn Cinto Verdaguer.
 |
| Els reis d'Espanya a Ca n'Amat / Proc. Rafael Aróztegui |
L’any 1924, el mas acollí la
celebració d’un banquet en honor als reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria
Eugènia de visita Terrassa. Els reis d'Espanya, l’any 1929, amb motiu de la
seva visita a l'Exposició Internacional de Barcelona, i després de visitar les
esglésies de Sant Pere, van fer de nou estada a Ca n'Amat de la Muntanya convidats pel
comte d'Egara, Alfons Sala i Argemí. Testimoni d’aquest fet és una placa
commemorativa situada a la dreta de la porta d’entrada a la façana principal.
Un altre personatge famós rebut a la casa fou Salvador Dalí, que va
signar amb un dibuix en el Llibre de Convidats Il•lustres.
Prop
d'aquesta residència s'han trobat restes d'enterraments i paviments d'època
romana que corresponen a les restes d'una vil·la romana.
El propietari actual, Alfons Sala, ostenta el títol de comte d’Egara, honor que va es va atorgar pels reis d’Espanya, l’any 1926, a Alfons Sala i Argemi.
El propietari actual, Alfons Sala, ostenta el títol de comte d’Egara, honor que va es va atorgar pels reis d’Espanya, l’any 1926, a Alfons Sala i Argemi.
Fonts consultades
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala Argemi. Conde de Egara. Espasa Calpe SA. Madrid 1955
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic.. Gerència
d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa1960
FERRAN, Domènec, Les Masies de
Terrassa. Museu de Terrassa.1997
Vols dir que Lanaspa no està al Vapor Marcet i no al Galí, com indiques en el teu escrit?
ResponEliminaJo recordo que quan es va fer l'escola es volia possar aquest nom de Marcet a l'escola.
Santi Rius
On ara hi ha l'Escola Lanaspa hi havia el Vapor Galí, el primer vapor de Terrassa. Més endavant es van traslladar més amunt entre l'av. 22 de Juliol i el carrer Cervantes. El lloc del primitiu Vapor Galí l'ocupà la fabrica Marcet i. més endavant l'Escola Lanaspa
ResponEliminaLa pubilla d'Ignasi Amat es deia Mercè Amat i BRUGADA i no Bruguera com per segurament una neurona despistada diu en el teu escrit. De res i a disposar.
ResponElimina