Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 15 d’agost del 2014

Parc de Vallparadís: Zones dels torrents Monner i de les Bruixes (3)



La transformació dels torrents en parc continuà amb l’actuació sobre els torrents Monner i de les Bruixes, per tal de potenciar l’entorn del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Es va convocar un concurs d’idees que garantís la seva conservació i la correcta interpretació científica. La proposta guanyadora va ser la de Riera, Gutiérrez i associats SA.
Torrent Monner / AMAT
El dia 28 de setembre de 1997, l’alcalde Manuel Royes inaugurava, davant de centenars de ciutadans,  la remodelació del torrent Monner. Després dels parlaments, l’acte fou animat amb  un concert de jazz i una festa infantil, amb l’espectacle de Cirquet Confetti. .

L’espai remodelat des del passeig Vint-i-dos de Juliol fins al Pla de Cal Guardiola compta diverses entrades: el mateix passeig, el carrer l’Alcalde Parellada, el de la Rectoria, els corredors dels carrer Pearson i de Salmerón. El que havia estat una zona inhòspita passà a convertir-se en una gran catifa verda de 22.000m.

Aquest tram, que ens ofereix la vista del darrera de la Seu d’Ègara, es va projectar conservant les antigues fonts naturals: la del Tintorer, del Rossinyol, del Singla o de Santa Maria, del Cucut. Aquesta última fou suprimida, i prop d’ella es construí un gran brollador artificial. (vegeu en aquest blog “Vallparadís (6): Les fonts (1)”. Un petit canal artificial recorre tot el parc al llarg d’ 1’5 km., deixa les aigües a la bassa gran de Vallparadís. Destaquen entre les desenes d’’espècies vegetals existents, els plàtans i pollancres centenaris que hi ha en el Pla de Santa Maria i sota el Mur de la Casa Salvans. Un dels al·licients del torrent Monner, exceptuat les esglésies de Sant Pere, són els murs de contenció de la Casa Salvans, obrat l’any 1909, per l’arquitecte Lluís Muncunill. També un altre incentiu és la passera que uneix el carrer de la Rectoria amb el carrer de Salmerón.

En aquest espai s’ha celebrat, des de l’any 1999 fins al 2012, el Picnic Jazz dins el Festival de Jazz de Terrassa. L’endemà del dia de la inauguració del Parc del Torrent de les Bruixes, va coincidir amb la celebració del Picnic Jazz,  en què  es van congregar més de 20.000 persones.
Inauguracions del torrent Monner i de les Bruixes / Fotos Francino
El tram del parc del Torrent de les Bruixes s’inicia  al Passeig Vint-i-dos de juliol i finalitza, després de passar el Pont de Sant Pere, en el seu encreuament amb el torrent Monner en el Pla de Cal Guardiola. Es va inaugurar el 13 de març de 1999 en una petita carpa habilitada a causa del mal temps. L’acte comptà amb l’alcalde de Terrassa i amb la celebració d’una festa infantil.
Torrent de les Bruixes / Amat
Aquest parc és un dels trams  que ha experimentat una transformació més significativa pel que fa  al tractament de la vegetació. De fet , un dels elements més singulars va ser la plantació de més de quatre-cents arbres i cent unitats de mates, la majoria d’ elles amb flor, que aportaren una gran riquesa de colors dins el parc. Un passeig central de 9 metres d’ amplada , l’adequació d’accessos  i places enjardinades i la construcció d’ una passarel·la que uneix el carrer de Bonaventura Castellet amb el de Sant Valentí, són les actuacions més destacades realitzades en el sector.

Des de dalt la passarel·la, de 62 metres de llargada, es pot gaudir d’una vista incomparable del parc; les esglésies i el pont de Sant Pere. També es pot gaudir d’una visió espectacular des del mirador de Cal Guardiola (plaça de la Quadra de Vallpardís).

També cal destacar la recuperació de la font i rentador de Cal Datzira, com a fonts del torrent de les Bruixes. Aquesta font està situada sota la paret de contenció de la plaça del Rector Homs, prop del pont de Sant Pere.
Torrent de les Bruixes / AMAT
Aquests dos parcs tenen els seus apèndix: El Pla de a la Font de l’Apotecari i el Parc del Nord: El primer està situat en l’espai entre l’avinguda de Jaume I i la línia del tren en el genuí torrent Monner. El parc està a nivell urbà, després de cobrir-lo i aplanar-lo. El seu nom el deu a la Font de l’Apotecari que hi havia en el fondal del torrent dins una caseta d’obra i envoltada de taules per fer-hi pícnic. Actualment en el Pla de l’Apotecari hi ha el monument a la Sardana, que es va aixecar a la plaça dels Drets Humans, en motiu la festa de celebració de “Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana”, i que posteriorment va ser manllevat al Pla de l’Apotecari  a causa de les obres de l’estació FFCC de la Generalitat. També forma part d’aquest sector, la plaça d’Andalusia. En aquesta plaça, el dia 23 febrer de 2003, Dia d’Andalusia, es va inaugurar l’escultura “Amalgama”, obra de l’escultor terrassenc Ramon Suau, que donava personalitat a la plaça.
Torrents de les Bruixes / Rafael Aróztegui
Amb la recuperació de la zona nord del torrent de les Bruixes, més enllà de la línia del tren, cobrint-lo i deixant-lo a nivell urbà, afegint-hi els terreny alliberats de les vies del tren de càrrega i descàrrega  de l’estació. El Parc es va  inaugurar el 15 de maig de 1999. Ocupa 42.000 m² i està farcit de vials de vianants, que poden gaudir de més de 700 arbres d’espècies diferents. Compta amb un impressionant monument escultòric de 6x6 m. titulat “homenatge a Màlevitx”, del prestigiós artista basc Jorge Oteiza.



Fons consultades:

Ajuntament de Terrassa. Vallparadís. El Gran Cor Verd de Terrassa. Tríptic.

Ajuntament de Terrassa. Un projecte per al Conjunt Monumental Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Tríptic.

AHCT. Exp. de foment núm. 294/1936. capsa 31

AHCT. Pla General d’Ordenació 1958. Obres Públiques. exp. 5 i 6/1958

AMAT. Llibre d’actes del Ple.núm. 43, 1923-29

AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959

BOIX, Josep. Cien años de Urbanismo. Caixa d’Estalvis de Terrassa 1977

Diari de Terrassa. 30 setembre 1997

Diario de Terrassa. 18 Febrer 1995

Diario de Terrassa. 21 Febrer 1995

FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

dimecres, 13 d’agost del 2014

Parc de Vallparadís: hortes dels Frares i zona del Llac (4)

El dia 13 de març de 1999 s’inaugurava la tercera fase de la transformació del torrent de Vallparadís en parc urbà, des del  pont del Passeig fins al pont del Gall (carretera de Montcada). Es  calcula que aquell dia hi van passar unes cent mil persones. Al llarg de tot el recorregut s'hi   oferien un conjunt d’activitats, principalment per  als més menuts. El grup d’animació Amadeu i Cia feien tot el trajecte dalt d'una carrossa festiva . La banda de Dany Alonso, Lazy Chickens oferien una ambientació de jazz. El grup teatral Sink Singlot disfressats de banyistes d’època actuaven en el llac on també va actuar  la companyia Sarruga.
La zona del Llac ( Jaume Valls-AMAT
El primer tram entre el pont del Passeig i el del Cementiri Vell se l’anomenà Les Hortes del Frares, en referència als frares Franciscans del Convent de Sant Francesc que tenien els horts en el fondal.



Aquesta zona oferia grans espais molt oberts per acollir activitats de lleure multitudinàries.. A principis del segle XXI es va projectar la prolongació soterrada dels Ferrocarrils de Generalitat fins a Can Roca, fent un tomb fins a la plaça dels Drets Humans, al costat del pont del Passeig, per tal de construir-hi l’estació del Campus Universitari. La construcció de les vies soterrades van fer necessari l’aixecament de bona part del que s’havia urbanitzat de les Hortes dels Frares. L’any 2010 es va tornar a urbanitzar amb un tram de graderies, una pèrgola i jocs infantils.
Hortes dels Frares / Joaquim Verdaguer
El segon tram inaugurat aquell dia fou l’espai entre el pont del Cementiri Vell i el pont del Gall. En primera instància ens trobem l’anomenat  Pla del Mas de la Castlania, on hi ha ubicada la bassa de Vallparadís, que es va dissenyar amb un caràcter merament decoratiu, però la disposició de la vegetació i especialment l’aportació de ciutadans anònims, ha generat una varietat de vida, que ha  sorprès els propis gestors del Parc de Vallparadís. La bassa, situada en un espai previ del Llac, funciona com un ecosistema natural. Les aigües de les fonts del parc aporten els nutrients necessaris perquè les plantes aquàtiques, les algues i el plàncton hi puguin créixer. Les algues serveixen a la vegada d'aliment per als peixos  i de  refugi a petits invertebrats. Aquests darrers, representen la major part de l'aliment dels peixos.
La basa de Vallparadís / AMAT
Els ocells abunden prop la bassa, amb la visita ara consolidada de la polla d'aigua, Gallinula chloropus i darrerament d'algun ànec  collverd ,  Anas platyrhynchos. Un circuit tancat envia l’aigua parc amunt fins al brollador del torrent Monner revertint en els canals que recullen les aigües de les fonts.

La bassa té una capacitat propera al milió de litres segons el projecte 950 m³. La seva funció és recollir les aigües de les fonts de tot el parc, inclosa la de la Rupit de la Ctra. de Montcada que es va portar fins aquí.
El llac el dia de la inauguració /Fotos Francino-AMAT
Separat per un pont a continuació hi ha el llac artificial de Vallparadís. És una immensa làmina d’aigua de 4.375 m² una platja de gespa i envoltada de natura. A l’estiu fa les funcions de piscina municipal i a l’hivern es pot utilitzar per navegar en barques. Aquest equipament compta amb un espai per a vestidors i dutxes i també servei de bar. Just al costat del recinte de la piscina hi ha un espai per a pícnic.

La muntanyeta abans de la remodelació / AMAT
Al costat de la piscina hi ha un turó que separava l’aiguabarreig dels torrents de Vallparadís i el de les Ànimes. En el seu munt hi havia unes edificacions que s’havien conegut popularment  com el Mas del Palau. Oficialment era el Grup Urbà F. Amb la reconversió del torrent amb parc, aquest turó de l’anomenà La Muntanyeta i, després d’enderrocar les antigues edificacions, es va construir un restaurant i l’Auditori Municipal de Vallparadís a més de zona enjardinada, de picnic i de jocs infantils. Com a testimoni del passat encara queda en peu el molí de vent. Actualment només queda la torre sense les aspes.

diumenge, 10 d’agost del 2014

Parc de Vallparadís: Torrent de la Font d’en Sagrera (5)




El dia 29 d’abril del 2007 s’inaugurava la quarta fase d’urbanització del Parc de Vallparadís, de sis hectàrees, entre el pont del Gall i l’avinguda de Santa Eulàlia. Tot aquest tram era conegut com torrent de la Font d’en Sagrera. La transmutació del degradat torrent en parc va portar a dividir l’espai en tres sectors, que  es van anomenar; Les Hortes Velles, des del pont del Gall  fins a la passarel·la; des d’aquesta fins a l’alçada dels carrers Wilson i Torres i Bages com a Parc de torrent de la Font d’en Sagrera; i, La Devesa, últim tram fins a l’avinguda de Santa Eulàlia

Inicialment estava previst que el Parc arribés fins aquest punt, però finalment es va decidir que travessés també Can Jofresa i arribés fins a la carretera de Rubí.
Torrent de la Font d'en Sagrera / AMAT
En els sectors de Les Hortes Velles i Font d’en Sagrera, s’instal·là el «Jardí de les Percepcions», un conjunt d’elements científics per tal de gaudir de la ciència i les percepcions dels sentits tot jugant.
Parc del Torrent d'en Sagrera / Miquel Querol
El nou parc es va dotar d’una passarel·la que comunica el carrer d’Escudé (barri dels segle XX) amb el carrer del Germà Joaquim (barri de Can Palet). Aquesta passera té 101 m de llarg i 3 m d' ample, amb un pes de 46 tones.
Jardí de les Percepcions / Joaquim Verdaguer
A la zona hi ha la mina i la Font d’en Serracanta. Era propietat de la Casa de Serracanta i la gruta  va ser utilitzada com a refugi durant la Guerra Civil.

La font i la mina es van veure afectades pels aiguats del 25 de setembre del 1962, que va provocar la seva pèrdua en l’oblit del veïnat.  Les obres d’urbanització del tram sud del Vallparadís van permetre la seva redescoberta .

Aprofitant la transformació del torrent en parc es va adequar la font perquè formés part com a element singular de la zona. La font s’ha convertit en un nou atractiu arquitectònic i natural del parc. Font situada dins una espaiosa gruta amb un sostre amb volta de totxo. La font s’alimenta de la mina de Serracanta situada dins la cavitat. És una construcció excepcional i de gran bellesa, de planta quadrada – d’uns vuit metres, amb una volta esfèrica, amb una mena de saleta i lleixes, amb parets que havien estat decorades. Està situada al vessant esquerre del Parc del Torrent d’en Sagrera, a la vertical del carrer d’Albinyana.
Inauguració de la zona de la Font d'En Sagrera / AMAT
El dia 19 de febrer del 2010 amb la presència de l’alcalde i amb un castell de focs es va inaugurar la nova passarel·la sobre el torrent de Vallparadís en la zona baixa del parc.

Aquesta estructura de 107 m de llarg comunica els barris de Can Palet amb el del Segle XX, enllaçant el carrer de Morella amb la carretera de Rubí.

El nom de “la Unió” va ser escollit i conceptuat pels escolars dels CEIP President Salvans, Pau Vila, l’Escola Andersen i l’Escola Sagrat Cor de Jesús
La devesa / Rafael Aróztegui
La Devesa,a la part baixa del parc, és espai d’esbarjo, de 53.000 m2 entre el Segle XX i Can Palet. Hi trobarem una gran massa d’arbres de fulla caduca, gespa i vegetació de ribera per crear zones d’ombra.

Finalment, el tram del canal de Vallparadís a Can Jofresa. Arbrat que s'ha  transformat en rambla destinada a usos cívics,  jocs infantils i un aparcament públic amb 100 places.