La recuperació i transformació en parc de varis
torrents situats, en un principi, als
afores de la vila de Terrassa i, actualment en el centre de la ciutat,
va ser possible per la seva preservació gràcies a la seva excepcional ubicació,
a uns metres per sota del nivell urbà.
El Parc de Vallparadís esta format per tres
torrents: Vallparadís, Monner, i el de les Ànimes. Durant anys els pagesos
distingien les diverses zones d'aquest pulmó verd amb els noms de Torrent de les Bruixes, Torrent
de Sant Pere, Torrent de Santa
Maria, Hortes dels Frares, Hortes velles i Hortes de la Font d’en Sagrera.
Si
ens fixem en l'etimologia del seu nom, Vallparadís ha estat al llarg dels
segles un paradís: allà on els primers pobladors trobaven l'aigua necessària
per a conrear les seves fèrtils terres; allà on era més fàcil poder viure i
s'hi establia un primer nucli de població.
 |
| El torrents de Vallparadís abans de fer el pont de lPasseig /Fons Ragon-AMAT |
Des de fa un milió d'anys, Vallparadís
acull diverses formes de vida i cultura humana: els jaciments fòssils, els
ibers, els romans, l'edat mitjana, la revolució industrial, la Terrassa de les grans transformacions
del segle XX .
Les seves vessants han gaudit d’hostatjar masos, ponts, catedrals, museus i castells.
Les seves vessants han gaudit d’hostatjar masos, ponts, catedrals, museus i castells.
Està
excavat als sediments del Terciari i té un naixement molt planer a la part
llevantina del turó de Can Candi, prop
de la carretera de Matadepera al peu de l’Alberg. Si més no, segons els geòlegs, com Jacint
Elies, apunten a què aquest no era antigament el seu origen, ja que fa milions
d’anys tant aquest torrent com el de Monner eren els antics llits del curs de
la riera de les Arenes.
 |
| El torrent de Vallparadís des del pont del Passeig / Fons Ragon-AMAT |
El
torrent de Vallparadís pren un traçat, en direcció sud, paral·lel a la
carretera de Matadepera, obrint una àmplia fondalada entre els carrers Emili
Badiella i Ègara i que la veu popular
coneixia com a torrent de les Bruixes. Passat el passeig Vint-i-dos de
Juliol, entre els carrers Mas Adei i Joan Duch, es troba el pont de Sant Pere
construït en el segle XVII. A la seva vessant de llevant es pot contemplar el
recinte monumental de les esglésies de Sant Pere; en aquest tram el torrent
rebia el nom de torrent de Sant Pere. En el seu fondal ple d’hortes, hi havia
les “cases del Sereno”.
 |
| Cruïlla del Torrents de Vallparadís i Monner / AMAT |
Uns
metres més avall del pont, el torrent conflueix, per la seva esquerra, amb el
torrent Monner, just sota el Museu Tèxtil. En el seu recorregut fins arribar al
pont del Passeig guaita, a la seva esquerra, el castell de Vallparadís i la
modernista Casa Baumann; a la dreta, el centres hospitalaris de la Mútua de Terrassa i de Sant
Llàtzer, aquest darrer tot passat el pont esmentat.
El
tram entre els pont del Passeig i del Cementiri Vell se l’anomenava de Les
Hortes dels Frares. Passat el Cementiri Vell rebia per la seva esquerra el
torrent de les Ànimes, mentre que per ponent lliscava el Mas de la Castlania. Aquest
espai fins arribar al pont del Gall s’obria en un ampli espai de conreu, que
era creuat pel camí de Terrassa a Barcelona per Sant
Quirze del Vallès. El comandant Bonet,
l’any 1850, menciona aquest sector com torrent de la Torre probablement en relació a la torre del Mas de la Castlania.
 |
| El torrent Monner /Fons Ragon-Amat |
Passat
el pont del Gall el torrent entrava, després, a la zona coneguda llavors com
les Hortes Velles, lloc entre els carrers de Vallparadís, a ponent i els del
Germà Joaquim i Morella, a l’esquerra. Arribava fins a l’avinguda de Santa
Eulàlia, amb el nom de torrent de la
Font d’en Sagrera, en terres de la desapareguda masia de Can
Bosch de Basea - ara pisos de Can Jofresa,- per després de passar pel bell mig
dels mateixos i traspassar la carretera de Rubí, trobar-se amb la riera del
Palau i formar conjuntament la riera de Terrassa. En total té un recorregut
d’uns 3 quilòmetres.
 |
| El torrent Monner prop del Pla de Cal Guardiola / AMAT |
El
torrent Monner, com hem dit, igual que el torrent de Vallparadís, els geòlegs
apunten que és l’antic jaç de la riera de les Arenes. El seu discret
començament a llevant del Pla del Garrot donava pas a un corriol que, abans de
cobrir-lo, seguia un traçat paral·lel al del torrent de Vallparadís i de la
carretera de Matadepera, fins a cercar l’avinguda de Jaume I on entrava pel
camí de Castellar a un espai conegut com torrent de la Font de l’Apotecari, fins al Passeig Vint-i-dos de Juliol, que fa
pocs anys ha estat àmpliament omplert a nivell urbà.
Passat
el passeig Vint-i-dos de Juliol baixa entre els carrers de Salmeron i de
l’Arquitecte Puig i Cadafalch, banyant la part posterior de les esglésies
-aquest tram es coneixia amb el nom de torrent de Santa Maria- fins a menar al
torrent de Vallparadís, prop del Castell de Vallparadís.
A
més de Monner i Santa Maria, també es coneixia el torrent amb el nom de
Fàbrega, en referència a la fornal o ferreria que hi havia prop del corrent de
l’aigua.
Es creia que el nom d'aquest torrent es devia
a l’existència de molins en els seus vessants, però sembla ser que el seu
origen fou el nom d'una família, els Monné, que era propietària de part dels
terrenys del torrent a la seva part nord, prop del carrer de Ponent.
 |
| Torrent Monner al indret de la font del tintorer / Fons Ragon-AMAT |
El començament del torrents de les Ànimes es trobava al
barri de Sant Pere Nord baixant en direcció sud arribava fins al carrer de
Venècia, on als anys cinquanta s’hi va construir en el seu fondal una pista
poliesportiva del Frente de Juventudes. Seguia un curs que passava entre els
actuals pisos de la Caixa.
En aquest indret s’hi va trobar, l’any 1965, una necròpolis
amb centenars d’enterraments, que es creu que procedien de les epidèmies de la
pesta dels segles XVI i XVII. Per això porta el nom de torrent de les Ànimes,
tot i que hi ha una altra versió que
vincula el nom amb al cementiri Vell, situat arran mateix del torrent.
Després de passar per la plaça de l’Onze de Setembre, el
torrent segueix paral·lel al carrer de Prat de la Riba fins arribar a l’avinguda de Jacquard. Al seu
marge dret, als antics camps d’en Mauri, s’hi va jugar, l’any 1910, el primer
partit d’hoquei de tot l’Estat espanyol.
L'actual Biblioteca de la Universitat Politècnica
de Catalunya, a l’avinguda de Jacquard, està construïda al bell mig del
torrent, el qual vorejava el vapor Sala i baixava fins arribar al carrer de Wagner, per darrere de
l’antic cementiri, que ara és una zona enjardinada i transformada com a plaça
de Joan Miró.
Després de
creuar el carrer de la Mare de Déu del Pilar, el
curs girava lleument cap a la dreta
envoltant la Muntanyeta, per buidar
al torrent de Vallparadís.
Fons
consultades:
Ajuntament de Terrassa. Vallparadís. El Gran Cor Verd de Terrassa. Tríptic.
Ajuntament de Terrassa. Un projecte per al Conjunt Monumental
Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Tríptic.
ELIAS, Jacint. Geologia de los alrededores de Tarrasa. Ajuntament de Terrassa,
1943.
AHCT. Exp. de foment núm.
294/1936. capsa 31
AHCT. Pla General d’Ordenació
1958. Obres Públiques. exp. 5 i 6/1958
AMAT. Llibre d’actes del
Ple.núm. 43, 1923-29
AMAT. Llibre d’actes del Ple
núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959
BOIX, Josep. Cien años de Urbanismo. Caixa d’Estalvis
de Terrassa 1977
Diari de Terrassa. 30 setembre
1997
Diario de Terrassa. 18 Febrer
1995
Diario de Terrassa. 21 Febrer
1995
FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS,
Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu
Tobella. Terrassa
1990
.jpg)
