Acabada
a Catalunya la guerra de Remença després de la Sentència Arbitral
de Guadalupe adoptada pel rei Ferran II, que anul·lava els “Mals Usos”, la
tensió entre els vilatans de Terrassa i la pagesia del terme continua en plenes
discordances en els fòrums comuns municipals.
 |
| Carrer de l'Alcalde Parellada / dibuix de M. Avellaneda |
L’espurna
que va encendre el foc d’encenalls es produí l’any 1543 quan en el Consell de la Vila, en què estaven
representats el vilatans i pagesos, es va proposar la construcció d’una
església dins de la vila, ja que la església parroquial, la de Sant Pere,
estava a un parell de quilòmetres fora
del nucli urbà. En aquesta proposta hi havia la intenció oculta que el creixement demogràfic i econòmic de la
vila, creien, la feien mereixedora d' una parroquialitat pròpia. La votació
final a favor del projecte fou de 72 vots, probablement tots els vilatans, en
contra dels 42, deduïblement dels forans. Per aquests últims la parroquialitat
fora de l’òrbita política de la vila era l’únic contrapès en els fòrums del
municipi per contrarestar la prepotència vilatana.
La
tensió continguda es desfrenà. Els forans contraposaren
una altra proposta al projecte de l’església parroquial dins de la
vila per apaivagar les queixes de
trànsit. El projecte presentat al Consell d’Obrers i Procuradors adjunts de
l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa va ser la de la construcció d’un
pont que salvés el torrent de Vallparadís des de davant mateix de les esglésies
fins a l’altra riba de ponent. Així solucionaven les queixes de trànsit dels
vilatans en les seves obligacions dominicals.
 |
| Retaule de "l'Amor i el desmor 2012" |
La
persistent rivalitat va provocar que el lloctinent general del Principat
aprovés, l’any 1562, el privilegi de les capitulacions establertes, que donaren
pas a la divisió civil en dues municipalitats: la Universitat de la Vila de Terrassa i la Universitat Forana
de Terrassa, això sí, ambdues regides per un batlle comú resident a la vila.
Cal
aclarir que el vocable “Universitat” fa referència al conjunt de totes les
persones o coses d’una classe determinada., en aquest cas quelcom semblant als
actuals ajuntaments,
 |
| Retaule de l'Amor i el desamor 2012 |
Davant
d'aquesta disposició el Consell de la Universitat Forana
es va trobar administrant una jurisdicció de 123 masos ben dispersos. En el
fogatge fet el 8 de juliol de 1553
a la parròquia de Sant Pere hi consten 60 focs o cases
habitades; a la parròquia del Toudell,7 cases; a la parròquia de Sant Julià
d'Altura, 25 cases; a la parròquia de Sant Quirze,17 cases; i, a la parròquia
de Sant Vicenç de Jonqueres,14 cases
La
nova situació i en mig de tots aquest litigis es féu evident als forans la
necessitat de crear un nucli urbà que donés consistència a la seva autonomia;
per això dotze anys després de la divisió civil, el Consell de la Universitat Forana
propicià que la dispersa pagesia bastís casa pròpia al llarg del Pla de Sant
Pere, origen del nucli urbà que, en el segle XIX, esdevingué el carrer Major
del poble de Sant Pere.
Per
tal d'estimular aquesta pagesia, el Consell, reunit el dia 8 de gener
de 1574, va decidir l'establiment d'una carnisseria i un hostal prop de les
esglésies de Sant Pere.
La
qual cosa, després de les gestions escaients, quedà refermada en el Consell del
30 de novembre del mateix any.
Presa
aquesta avinença es va procedir a les particions del terreny que donarien
origen al nucli urbà precedent del futur poble de Sant Pere.
L'espai
de davant les esglésies quedà desert en ser propietat del Priorat. És per això que ens ha
arribat fins ara aquest espai com a plaça de l’Església (del Rector Homs).
Només hi havia dues cases aïllades, la carnisseria i l'hostal, que estaven
situades al sud de la plaça entre el camí de Terrassa a Castellar i el que
seria el futur pont de Sant Pere, encara per construir.
La
peça de terra escollida per a l'edificació de cases era la del Pla de Sant Pere, que estava dividit pel camí que, passant per davant
de les esglésies, anava de Terrassa a Castellar i que més tard seria el carrer
Major. A llevant de camí fins a la vessant del torrent Monner hi havia les
terres del Mas Muletes i a ponent fins a
la riba del torrent de Vallparadís el masos Ribot i Sadurní. Més al nord
d’aquesta llenca de terra les
masies Arch Jussà que després seria Can
Tusell i el mas Roig o Arch Superior més tard Can Fatjó.
Les
terres del Mas Muletes, propietat de la viuda Vidal i el seu fill Francesc,
varen ser les primeres en urbanitzar. Els primers que aixecaren casa van ser;
Bernat Martí, àlies Rabassa, hostaler de Sant Pere; Antoni Mata, Pere Girbau,
Llorenç Jofresa, Pere Planes i Benet Roca en un principi. Després Pere Roca,
Joan Blanc, àlies Fornés, Jaume Rocabusquets i Joan Dalfia i els últims
d'aquesta franja; Miquel del Sol, Joan Carupell, Simó Carupell, Marcià
Garrigosa, Pere Joan Torrent i Bartomeu Orossa.
 |
| Retaule de l'Amor i el desamor 2012 |
De les terres de ponent que eren propietat de Miquel
Prat i la seva esposa Antiga Parull van fer-ne tretze parcel·lacions
establint-s’hi; Guillem Roca, Antoni del Puig, Joan Canyadell, Pere Montells,
Joan Montells, Pere Maseres, Joan Comelles, Jaume Martí, Guillem Maseres,
Bernat Maseres, Pere Vint, Montserrat Cardús, Benet Miquel i Joan Gorina en
primera instància, i més tard Francesc i
Jaume Planes
Hi
ha una referència de l'any 1576 que ens indica també l'establiment d' unes
cases propietat d'Eleonor Vilar situades arran del camí de Castellar que són
les actuals, a tramuntana, de la placeta de la
Creu de Sant Pere.
A
mitjans del segle XVII el carrer ja estava consolidat ja que en el cens de
l'any 1637 apareixen el carrer major amb
23 cases i el terme de la parròquia de Sant Pere amb 44 masies.
 |
| Una casa del segle XVII |
Les
competències com universitat autòctona es regiren fins l’any 1800, quan la part
Forana esdeveningué municipi independent de la vila de Terrassa (vegeu en
aquest blog, “El poble de Sant Pere”)
L’any 2013 els veïns del barri de l’antic poble
commemoraven el 450 aniversari de la creació de la Universitat Forana
de Terrassa, amb una recreació de la concessió
del privilegi reial de la creació d’una municipalitat autòctona
Fotos del la
representació del RETAULE DE l’AMOR I DEL DESAMOR, de Francesc A. Izquierdo, celebrada el dia 17 de juny
del 2012, amb commemoració del 450è aniversari de la concessió per part de
Felip II, a la part forana de Terrassa, és a dir a la parròquia de Sant Pere i
les sufragaries, el privilegi de la creació d’una Universitat Forana
independent de la de Terrassa.
Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador, Terrassa
Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
AHCT. Llibre dels parroquians de Sant Pere.
AHCT. Llibre dels Parroquians de Sant Pere 1541-1630.
SOLER I PALET, Josep. Transcripció
fidel de l’acte del Consell del 30 de març de 1558. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. 1912, vol. VI,
p.86
AHCT. Llibre del Consell de la Universitat Forana
1562 al 1600
SABAT I ANGUERA, Juan. Estudio
histórico crítico del Municipio de San Pedro de Tarrasa y su supresión. pp
26-32. Impremta de José Ventayol. Terrassa 1904
IGLÉSIES, Josep. El
fogatge de 1553. Pàg. 322-326. Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona
1979).
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Terrassa antigua y moderna. p. 249. Terrassa 1879.
