Aquesta era i és una de les moltes masies que es troben pel
recorregut del camí del Monjos, just en l’encreuament amb el camí de Sabadell.
Està situat en un contorn rural, al costat de la
carretera de Terrassa a Sabadell, davant del cementiri municipal.
 |
| El mas segons Mateu Avellaneda |
La documentació més antiga és de l’any 1214, en la qual
surt el nom de mas de les Bertolines de Pere Bertolí. També el trobem en una
llista de masos del 1413 com a Mas Bartholí. No serà fins a finals del segle XV
que canvià el nom per passar-se a dir mas Torrella. No se sap si el canvi fou
per l’entrada d’un Torrella que es casà amb la pubilla o que simplement es
comprà la casa. El cert és que durant segles encara es coneixia com el «Mas
Torrella àlies Bertolí»
 |
| Interior del mas / Rafael Aróztegui |
En un inventari de 1737 es descriu una entrada, la cuina,
el celler, “lo aposento dit del costat de la torra de dita casa”, “lo aposento
del mig de la sala de dita casa”, “lo aposento de cap de la escala”, “lo
aposento del cap de la sala a la part del darrera, “lo aposento del balt de
dita casa”, “la cort dels bous”.
 |
| Can Torrella del mas / Rafael Aróztegui |
El catàleg d’edificis historicoartístics, del mas, en fa
la descripció següent: “Masia molt transformada en l’actualitat, de diversos
cossos afegits, de planta baixa i dos pisos, amb cobertes a dues vessants.
Façana principal a migdia, amb portal d’accés en arc de mig dia punt adovellat
i centrat a l’eix del carener. Al damunt del portal s’obre una finestra
geminada i una altra coronella al cim. Al costat esquerra apareix un cos més
avançat, amb un portal d’arc rebaixat, un balcó de ferro de forja i una finestreta geminada. Totes les
obertures presenten motlluratges neogòtics. Els paraments són estucats i imiten
carreus. D’altres dependències s’afegeixen a la part posterior, avui en dia utilitzades
com a indústria tèxtil. De l’antiga masia no se n’aprecien restes, llevat de la
planta basilical original, a la qual fou afegida la torre del davant”.
 |
| Dos detalls: el fumeral i la finestra gòtica /Rafael Aróztegui |
La masia també té
com a elements destacats: una xemeneia octogonal, datada de l’any 1771, amb una
tapadora cònica; una llar de foc de planta quadrada; pintura mural a la sala,
obra d’en Jacint Rodó, i cups adossats a les naus del celler. El mobiliari del menjador
és obra de l’ebenista Blasi de Puigcerdà, realitzat el 1929.
La masia ha sofert diverses reformes i ampliacions: la
façana principal l’any 1862 i la de l’any 1929. Totes aquestes reformes li han
donat un aire de fortalesa medieval que podríem qualificar d’una arquitectura pròpia
de l’historicisme neogòtic.
En un terreny ple de pineda, propietat del mas anomenat
Camp del Bosc, l’any 1928 es va començar a construir el cementiri municipal. És
per això que quan mor alguna persona es diu que se n’ha anat a Can Torrella.
 |
| El mas / Rafael Aróztegui |
Actualment la masia és una segona residència del seu
propietari, Juli Anglada.
Fons consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme: Terrassa, 1981.
SOLER, Joan. El Camí dels Monjos.
Ajuntament de Terrassa, 2009.
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa, 1997.
AVELLANEDA, Mateu. Iconografia Terrassenca. Patronat
de la Fundació Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada