Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 17 de juny de 2015

Historial del hotell i fondes de Terrassa

En el segle XV, Terrassa a mig camí de Barcelona a Montserrat disposava, pels pelegrins i carreters, de dos hostals: el d’en Satorra situat a la plaça cantonada amb el carrer Major i, el d’en Alberigues, a la cantonada de la plaça amb el carrer de Canterer, on anys a venir hi haurà el Mesón de los Arcos, que encara conservava a la façana una finestra gòtica de l'hostal antic. A començaments del segle XX, abans del "Mesón", hi havia una fonda de mala fama anomenada "Cal Torero", i que era molt freqüentat per còmics, passavolants, ballarines i gent de baixa estofa.
Arcada del Mesón de los Arcos / Fons Ragon-AMAT
L'arribada del tren del Nord l’any 1856 i la instal·lació de l'estació a les afores de la vila va comportar que els viatgers anessin  amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres. Tan bon punt es va començar a urbanitzar el carrer del Nord, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el Restaurant Petit Pelayo.
Fonda Europa / Fons Ragon-AMAT
L’Hostal del Fum o restaurant Burrull és un hostal que es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien parada per tastar les seves famoses mongetes amb cansalada. Cuinaven a l’aire lliure i això produïa gran quantitat de fum, d’on li ve el sobrenom d’Hostal del Fum. La família Burrul es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom de Hostal Rich. L’any 1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull. Poc a poc van anar substituint les cambres per menjadors. L’ultima habitació disponible va desaparèixer l’any 1964.
Façana de  l'Hotel Espanya / Rafael Aróztegui
Al carrer de la Palla hi havia la Fonda Espanya que donava hostatge als viatjants i comerciants i pagesos que venien la nit del dissabte pel mercat del diumenge. La Fonda tenia fama per la seva cuina i sobretot pel seu arròs amb congre. A finals dels any 20, la fonda Espanya es va traslladar al Raval de Montserrat. Encara queda com a record la portalada, ara aparador d’una botiga de roba. 
A la dreta, la Fonda del Centre / Fons Ragon-AMAT
Al núm. 26 del Raval de Montserrat hi havia la Fonda del Centre. Antigament era la casa pairal dels Bosch de Basea. Actualment encara es conserva igual que quan era fonda. Els tres balcons al primer pis i quatre finestres al segon, que corresponen al que eren les habitacions. La seva façana és reconeguda per ubicar la capelleta de la Mare de Déu de Montserrat.
Publicitat de l'Hotel Peninsular
A la Casa Galí del Raval (actual Ajuntament), una part del primer pis fou ocupada per Pere Domingo que va muntar una fonda, que es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1877. Un any després, traspassaria el negoci al cuiner Josep Pompidor del Restaurant Ambos Mundos de Barcelona, que anomenaria l’establiment com a Fonda Peninsular on es van instal·lar, als baixos prop del jardí, els primers banys de Terrassa, que en deien la Guanabacoa i que podien usar clients i gent no hostatjada. Aquests darrers, pagaven els diners que correspongués per a gaudir d’una estona de relax mercès a l’aigua. Sabem que el 10 de juny 1883 s’inauguren les instal·lacions de hidroteràpia als banys de la Fonda Peninsular, realitzades d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. Actualment encara es conserva, a la part del darrera de l’edifici de l’Ajuntament, la galeria que donava pas a les habitacions.
La Fonda Peninsular es traslladà, l’any 1889 al carrer de Sant Pere on ara hi ha Amics de les Arts. Els germans Carles i Miquel Pompidor, que regien l’establiment l’anomenaren Gran Hotel Peninsular. Era l’hotel de més categoria de la ciutat on s’hi feien banquets de luxe i les seves habitacions disposaven de bany complert. L’hotel va tancar el 1922.
A l'esquerra, l'Hotel Peninsular / Fons Ragon-AMAT
L’any 1934, una part del que havia estat l’Hotel Peninsular i els baixos del Círcol Egarenc es va obrir com a Hotel Victòria que va ser molt considerat. Va estar en servei fins a finals dels anys 50.
Hotel Bonavista / Fons Ragon-AMAT
A la Rambla cantonada amb els carrers de Volta i Pare LLaurador hi havia Hotel Bonavista. Era un establiment gran amb un total de 25 habitacions amb 12 balconades de cara a la Rambla. Era senzillet i només hi havia un bany complet per tots. A la part baixa hi havia dos menjadors on es feien banquets de casament. L’hotel va tancar el 1950 i a finals de segle fou enderrocat.
Fonda Liceo / Fons Ragon-AMAT
Cal citar altres petits establiment que feien la funció de fonda: Fonda Rabassalet de principis de segle i que encara existia en els anys 80. Estava situada al carrer del Pantà; El Hotel Suizo  del carrer  Sant Llorenç, conegut com “la casa de la Troya”, actual seu del Centre Excursionista de Terrassa; i les fondes Europa (ja mencionada) i la Fonda Universo o Orient de la plaça de l’Estació del Nord; Fonda la Torre al carrer de Topete, 91. També a les Fonts hi havia el Hotel Blau –1923- proper a l’estació. Edifici senyorial que finalment es va adaptar com a residència d’avis

A finals dels anys 60 Terrassa quasi no tenia places hoteleres, Davant la demanda degut al boom de la indústria tèxtil i el constat moviment de viatjants, comerciants i muntadors, etc, es va edificar l’Hotel Condal, on abans hi havia el cafè Orfeó del carrer de Vinyals. Era un hotel més modern que els anteriors.
També durant aquesta època es podia disposar de l'Hotel Egara, encara en funcionament, situat a la carretera de Montcada cantonada amb el carrer d’Azcarate. És un hotel senzill d’una estrella.
Un altre modest hotel de 2 estrelles és el Tàrrega situat al carrer del mateix nom.

De cara als Jocs Olímpics del 1992 es va edificar un nou Hotel: Don Cándido. És un hotel modern de 4 estrelles de referència a la zona del Vallès. Presenta una distribució original amb plantes circulars. Està situat a l'entrada de Terrassa per l’Autopista.

Amb el trasllat del camp de golf "El Prat" al terme de Terrassa, es va edificar un hotel al costat de la masia de Can Bonvilar i dels camps de golf: La Mola Hotel Spa and Golf té 4 estrelles

A l’avinguda Santa Eulàlia prop del carrer de Colom hi trobem l’Hotel Terrassa Parc de 3 estrelles.

L’últim hotel construït a Terrassa a principis del segle XXI va ser el Hotel Vapor situat al carrer del Portal Nou i que va tancar el 2012.

Fonts consultades:
TAPIOLAS, Judit. De quan a Terrassa hi havia hotels. Impacte. Núm. 62 11 juny 1988
BOIX, Josep. Hotel Blau. Diari de Terrassa. 17 setembre 1988.
BOIX, Josep. Fondes i hotels antics. Diari de Terrassa . 10 desembre 1994.
BOIX, Josep. Hotel Bonavista. Diari de Terrassa, 25 maig 1996.

Muñoz, Anna. FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986.

1 comentari:

  1. El meu germà en Ferran Font de Gaià, va escriure un poema dedicat al Mesón en motiu del seu enderroc:
    El Mesón és a Terrassa
    per tots una institució
    de la seva vella plaça
    allà plantat en un racó
    Tingué en el seu bon inici
    qualitat excepcional
    aquí menjava el patrici
    l’obrer i el menestral
    Personatges d’alta escola
    s’assegueren al seu bar
    foten-se com a Coca-cola
    dignes vasos de conyac
    Testimoni d’excepció
    de molts esdeveniments
    de corpus la processó
    de casoris i enterraments
    I a les festes importants
    al seu davant han ballat
    els capgrossos, els gegants
    i els bastoners amb el drac
    Bon enfilall d’alcaldes
    ha vist anar al Sant Esperit
    a l’ofici, i uns i altres
    s’han ben canviat de vestit
    És bressol de castellers,
    i per tot aquells voltants
    s’apleguen pels seus carrers
    amb els seus clímax mutants
    porreros i xeringuers
    No el temps no ha estat pas just,
    i amb el seu pas implacable
    ha apagat aquella llum,
    ja no brilla per Terrassa
    I com tot té un final
    les potents immobiliàries
    paguen uns quants cabals
    i ens ho foten tot enlaire

    ResponElimina