En el segle XV, Terrassa a mig
camí de Barcelona a Montserrat disposava, pels pelegrins i carreters, de dos
hostals: el d’en Satorra situat a la plaça cantonada amb el carrer Major i, el
d’en Alberigues, a la cantonada de la plaça amb el carrer de Canterer, on
anys a venir hi haurà el Mesón de los Arcos, que encara conservava a la
façana una finestra gòtica de l'hostal antic. A començaments del segle XX,
abans del "Mesón", hi havia una fonda de mala fama anomenada
"Cal Torero", i que era molt freqüentat per còmics, passavolants,
ballarines i gent de baixa estofa.
Arcada del Mesón de los Arcos / Fons Ragon-AMAT |
L'arribada del tren del Nord
l’any 1856 i la instal·lació de l'estació a les afores de la vila va comportar
que els viatgers anessin amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres.
Tan bon punt es va començar a urbanitzar el carrer del Nord, van començar a
sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda
Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el
Restaurant Petit Pelayo.
Fonda Europa / Fons Ragon-AMAT |
L’Hostal del Fum o
restaurant Burrull és un hostal que es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc
als carreters i traginers que feien parada per tastar les seves famoses
mongetes amb cansalada. Cuinaven a l’aire lliure i això produïa gran quantitat
de fum, d’on li ve el sobrenom d’Hostal del Fum. La família Burrul es va fer
càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom de Hostal Rich. L’any
1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull. Poc a poc van anar substituint
les cambres per menjadors. L’ultima habitació disponible va desaparèixer l’any
1964.
Façana de l'Hotel Espanya / Rafael Aróztegui |
Al carrer de la Palla
hi havia la Fonda Espanya que donava hostatge als viatjants i comerciants i
pagesos que venien la nit del dissabte pel mercat del diumenge. La Fonda tenia
fama per la seva cuina i sobretot pel seu arròs amb congre. A finals dels any
20, la fonda Espanya es va traslladar al Raval de Montserrat. Encara queda com
a record la portalada, ara aparador d’una botiga de roba.
A la dreta, la Fonda del Centre / Fons Ragon-AMAT |
Al núm. 26 del Raval
de Montserrat hi havia la Fonda del Centre. Antigament era la casa pairal dels
Bosch de Basea. Actualment encara es conserva igual que quan era fonda. Els
tres balcons al primer pis i quatre finestres al segon, que corresponen al que
eren les habitacions. La seva façana és reconeguda per ubicar la capelleta de
la Mare de Déu de Montserrat.
Publicitat de l'Hotel Peninsular |
A la Casa Galí del
Raval (actual Ajuntament), una part del primer pis fou ocupada per Pere Domingo
que va muntar una fonda, que es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1877.
Un any després, traspassaria el negoci al cuiner Josep Pompidor del Restaurant
Ambos Mundos de Barcelona, que anomenaria l’establiment com a Fonda
Peninsular on es van instal·lar, als baixos prop del jardí, els primers banys
de Terrassa, que en deien la Guanabacoa i que podien usar clients i gent
no hostatjada. Aquests darrers, pagaven els diners que correspongués per a
gaudir d’una estona de relax mercès a l’aigua. Sabem que el 10 de juny 1883
s’inauguren les instal·lacions de hidroteràpia als banys de la Fonda
Peninsular, realitzades d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. Actualment
encara es conserva, a la part del darrera de l’edifici de l’Ajuntament, la
galeria que donava pas a les habitacions.
La Fonda Peninsular
es traslladà, l’any 1889 al carrer de Sant Pere on ara hi ha Amics de les Arts.
Els germans Carles i Miquel Pompidor, que regien l’establiment l’anomenaren
Gran Hotel Peninsular. Era l’hotel de més categoria de la ciutat on s’hi feien
banquets de luxe i les seves habitacions disposaven de bany complert.
L’hotel va tancar el 1922.
A l'esquerra, l'Hotel Peninsular / Fons Ragon-AMAT |
L’any 1934, una part
del que havia estat l’Hotel Peninsular i els baixos del Círcol Egarenc es va
obrir com a Hotel Victòria que va ser molt considerat. Va estar en servei fins
a finals dels anys 50.
Hotel Bonavista / Fons Ragon-AMAT |
A la Rambla cantonada
amb els carrers de Volta i Pare LLaurador hi havia Hotel Bonavista. Era un
establiment gran amb un total de 25 habitacions amb 12 balconades de cara a la
Rambla. Era senzillet i només hi havia un bany complet per tots. A la part baixa
hi havia dos menjadors on es feien banquets de casament. L’hotel va tancar el
1950 i a finals de segle fou enderrocat.
Fonda Liceo / Fons Ragon-AMAT |
Cal citar altres
petits establiment que feien la funció de fonda: Fonda Rabassalet de principis
de segle i que encara existia en els anys 80. Estava situada al carrer del
Pantà; El Hotel Suizo del carrer Sant Llorenç, conegut com “la casa
de la Troya”, actual seu del Centre Excursionista de Terrassa; i les fondes
Europa (ja mencionada) i la Fonda Universo o Orient de la plaça de l’Estació
del Nord; Fonda la Torre al carrer de Topete, 91. També a les Fonts hi havia el
Hotel Blau –1923- proper a l’estació. Edifici senyorial que finalment es va
adaptar com a residència d’avis
A finals dels anys 60
Terrassa quasi no tenia places hoteleres, Davant la demanda degut al boom
de la indústria tèxtil i el constat moviment de viatjants, comerciants i
muntadors, etc, es va edificar l’Hotel Condal, on abans hi havia el cafè Orfeó
del carrer de Vinyals. Era un hotel més modern que els anteriors.
També durant aquesta
època es podia disposar de l'Hotel Egara, encara en funcionament, situat a la
carretera de Montcada cantonada amb el carrer d’Azcarate. És un hotel senzill
d’una estrella.
Un altre modest hotel
de 2 estrelles és el Tàrrega situat al carrer del mateix nom.
De cara als Jocs
Olímpics del 1992 es va edificar un nou Hotel: Don Cándido. És un hotel modern
de 4 estrelles de referència a la zona del Vallès. Presenta una distribució
original amb plantes circulars. Està situat a l'entrada de Terrassa per
l’Autopista.
Amb el trasllat del
camp de golf "El Prat" al terme de Terrassa, es va edificar un hotel
al costat de la masia de Can Bonvilar i dels camps de golf: La Mola Hotel Spa
and Golf té 4 estrelles
A l’avinguda Santa
Eulàlia prop del carrer de Colom hi trobem l’Hotel Terrassa Parc de 3
estrelles.
L’últim hotel
construït a Terrassa a principis del segle XXI va ser el Hotel Vapor situat al
carrer del Portal Nou i que va tancar el 2012.
Fonts consultades:
TAPIOLAS, Judit. De
quan a Terrassa hi havia hotels. Impacte. Núm. 62 11 juny 1988
BOIX, Josep. Hotel
Blau. Diari de Terrassa. 17 setembre 1988.
BOIX, Josep. Fondes
i hotels antics. Diari de Terrassa . 10 desembre 1994.
BOIX, Josep. Hotel
Bonavista. Diari de Terrassa, 25 maig 1996.
Muñoz, Anna. FONT,
Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986.
El meu germà en Ferran Font de Gaià, va escriure un poema dedicat al Mesón en motiu del seu enderroc:
ResponEliminaEl Mesón és a Terrassa
per tots una institució
de la seva vella plaça
allà plantat en un racó
Tingué en el seu bon inici
qualitat excepcional
aquí menjava el patrici
l’obrer i el menestral
Personatges d’alta escola
s’assegueren al seu bar
foten-se com a Coca-cola
dignes vasos de conyac
Testimoni d’excepció
de molts esdeveniments
de corpus la processó
de casoris i enterraments
I a les festes importants
al seu davant han ballat
els capgrossos, els gegants
i els bastoners amb el drac
Bon enfilall d’alcaldes
ha vist anar al Sant Esperit
a l’ofici, i uns i altres
s’han ben canviat de vestit
És bressol de castellers,
i per tot aquells voltants
s’apleguen pels seus carrers
amb els seus clímax mutants
porreros i xeringuers
No el temps no ha estat pas just,
i amb el seu pas implacable
ha apagat aquella llum,
ja no brilla per Terrassa
I com tot té un final
les potents immobiliàries
paguen uns quants cabals
i ens ho foten tot enlaire