Cal diferenciar entre el barri del Pla del
Bon Aire i el genuí Pla del Bon Aire.
El grup de "pisos de la carretera de
Matadepera", l'any 1975 va ser batejat amb el nom de barri del Pla del Bon
Aire, malgrat que en realitat aquest topònim històricament es refereix el
sector nord del terme de Terrassa on està ubicat el Club Egara.
L’actual barri i el genuí Pla
del Bon Aire estan separats per un extens barri que porta el nom de Pla del
Garrot.
El Pla del Bon Aire / Marius Heras AMAT |
L’autèntic Pla del Bon Aire esta delimitat al
sud pel camí de Can Carbonell fins a Can Candí o les Pedres Blaques. Per est,
la riera de les Arenes fins a Can Carbonell a ponent. Ocupa les antigues terres de Can Carbonell i Can Candi.
La masia de Can Carbonell està situada al
costat del torrent de Can Bogunyà, propera a l’antic Hospital del Tòrax. La
trobem documentada en els fogatges de 1457. És una masia típica vallesana del
pla, que ha estat molt reformada. Té planta baixa i pis. La façana ens ofereix
un portal amb arc de mig punt dovellat. La utilització actual és d’explotació
agrícola, masoveria i segona residència.
La masia de Can Candi està situada sota el
turó de Can Candi i propera al límit del terme de Terrassa amb el de
Matadepera. En el segle XII (el lloc) rebia el nom de mas Rubial. Es conserva
l’estructura rectangular primitiva amb diverses dependències i afegits.
L’edifici actual és bastant diferent de l’original pel que fa a obertures i
ampliacions.
La capella de Sant Jaume / Marius Heres AMAT |
La primera edificació moderna de la zona fou
la capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire. Fou Salvador Carbonell qui va
donar el terreny per edificar-hi una capella en memòria del seu fill, Josep,
assassinat durant la Guerra Civil.
La primera pedra es va posar el 25 de juny de
1943 i la seva benedicció va anar a càrrec de mossèn Daniel Salvador,
representant del bisbe de Barcelona, el
28 de maig del 1944.
L'ermita de Sant Jaume 2012 / Joaquim Verdaguer |
El 17 d’abril del 1956 s’inauguraven les
obres d’eixamplament i la col·locació d’una campana, que va ser beneïda
per mossèn Jaume Crespí, rector de la Parròquia de Sant Pere.
Foren padrins de la campana els germans Pere i Elvira Divorra i Reig. Aquell
mateix any el bisbe de Barcelona creava una nova parròquia; La Santa Creu. A falta d’església
parroquial, la capella de Sant Jaume fou escollida per aquesta funció, tot i
que un any després la parròquia s’ubicaria en una nau industrial del carrer
Bartomeu Amat.
La de Sant Jaume és un capella de construcció
rectangular de 6 metres
d’amplada per 14 de llargada amb una nau. L’altar principal està presidit per una
talla de Sant Jaume. A les parets laterals hi ha dues absidioles; una dedicada
ala mare de Déu del Carme i el Sant Crist i, altra, a Santa Cecília i Sant
Antoni. L’entrada de l’esglesiola està protegida per un petit porxo. Actualment s'hi celebren les misses de diumenge
i, també, en ocasions moltes parelles hi celebren el seu casament.
Carrer de Jacint Badiella / Joaquim Verdaguer |
Una altra edificació monumental fou
l’hospital del Tòrax, inaugurat l’any 1952 i actualment transformat en Parc
Audiovisual de Catalunya (vegeu en aquest blog “D' Hospital del Tòrax a platons
de cinema”).
L’any 1960 s’inaugurava l’Alberg Infantil de la Caixa de Terrassa, amb la
presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés, el bisbe auxiliar de
Barcelona Narcís Jubany i el president de la Caixa de Terrassa, Josep Salvans a més d’altres
autoritats locals i foranes. L’edifici està ubicat en una zona aturonada prop
el km. 3’80 de la carretera de Terrassa a Talamanca.
L’any 1981 l’Alberg passà acollir l’Escola
Universitària de Negocis de la
Caixa de Terrassa.
A la carretera del Sanatori hi havia el Centre d’Educació Especial
Fàtima especialitzat en l’atenció d’alumnes amb deficiència mental o bé amb
trastorns greus de personalitat. La finalitat educativa bàsica del centre és potenciar al màxim les
capacitats dels alumnes en els seus aspectes físics, afectius, de coneixements,
etc. I poder millorar la seva qualitat de vida i normalitzar al màxim les
situacions i activitats socials.
El Club Egara / Joaquim Verdaguer |
L’any 1960 el club Egara tot celebrant les
seves noces d’or, inaugurava les seves noves instal·lacions esportives situades
al Pla del Bon Aire, prop la capella de Sant Jaume. Amb la urbanització del
vial per accedir al club es va crear una petita urbanització amb un sol carrer,
al qual se li assignà, l’any 1983, el nom de Jacint Badiella, el que fora un
dels fundadors del Club Egara. És l' únic terrassenc de qui
se li ha posat, en vida, el seu
nom a un carrer. Aviat es va edificar en el camí de Can Carbonell i, l’any 2008
arran la carretera es va fer una promoció d’habitatges que donà peu a la
creació de quatre petits vials, als quals
se'ls assignà noms de pintors terrassencs contemporanis.
Fonts consultades:
Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic. Ajuntament de Terrassa 1981
CASTELL, J., PALOMARES, M.
i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses.
Patronat de la Fundació
Soler i Palet.Terrassa 1966
FERRAN, Doménec. Les
Masies de Terrassa. Museu de Terrassa.1997
BALLBË, Miquel. Ermites
i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Terrassa 1988
Jaume Crespí no Crepí
ResponEliminaAra que ja ho has corregit pots borrar els comentaris, R,Font
ResponEliminaL'any 1960 vaig fer la primera comunió a la Capella de Sant Jaume i l'any 1975 em vaig casar a l'Alberg Infantil. Els estius de la meva infantesa els vaig passar a l'autèntic Pla del Bon Aire. Fantàstics. M'ha agradat recordar vells temps
ResponElimina