Les sequeres són un dels fenòmens amb més
repercussió en el nostre territori; no obstant això, no hem d’oblidar que, fins
i tot en condicions de normalitat, el règim pluviomètric de Catalunya es
caracteritza per la irregularitat general i, en particular, per una
variabilitat interanual elevada.
Els pagesos sempre han tingut una dependència
de la climatologia que els provocava una permanent sensació d’inseguretat
davant els canvis sobtats i desfasats de l’estat atmosfèric: pluges,
pedregades, nevades, ventades i sequeres. Els excessos, fossin del tipus que
fossin, eren l’esfereïment de la pagesia. Qualsevol d’aquests fenòmens
climatològics podia arruïnar una collita.
Davant
les sequeres prolongades es feien processons amb el Sant Crist, pregàries i
rogatives a la Mare
de Déu de Montserrat o a Sant Galderic. Els catalans feren seu aquest sant com a patró de la pagesia. Però amb
l’arribada del borbó Felip V i l’espanyolització de Catalunya es va introduir
el culte a San Isidro, patró madrileny dels pagesos.
A Terrassa tenim notícies documentades de
sequeres des del XVI;
En el
llibre de Consells de l’església de Terrassa, el dia 12 de febrer de 1552
trobem: “el pueblo celebró una procesión para obtener los beneficios de la
lluvia. En ella asistió el clero de las Iglesias de Santa Eulàlia, Santa
Margarita i Santo Espiritu”.
Una
altra anotació, la trobem en el dia 2 de maig 1578; “Los consejeros de la
vila acuerdan que, por necesidad de la lluvia, vayan 30 peregrinos a Montserrat
poniendo a la virgen por intercesora, llevandose la imagen del Sant Crist Gran
de la villa”.
Hi ha
un altre acord del Consell de 8 d’abril del 1631, que ens diu: “Tots acordes ningú
discrepat, han determinat que vista la gran necessitat que els fruits d’aigua i
també per les previsions que no’s trovem grans per sustentar la present vila,
que vagin vint peregrins de la vila i els pagesos de Sant Pere que facin altres
vint i que vagin a Nostra Senyora de
Montserrat, posant-la d’intercesora, ens alcanci la gràcia i mercè del seu precios fill que’ns dongui
aigua aigua i provisions i en concedeixi
la santa gracia per a poder emplear en el seu sant servei, i a quin peregrins
els sigui donat per adjudicació de dita peregrinació, tres rals, i per dites
coses, plens poders als Consellers i que’s faci amb aquell acato i reverencia
que’s deu a Déu Omnipotent Nostre Senyor”
 |
| Un Via Crucis de camí cap a l'ermita de Sant Cristòfol / Fons Ragon-AMAT |
Una
altra sequera va ser la de l’any 1670 en què, el 13 de maig, es resolgué que “Vista
la gran necesidad de lluvia, se resolvió hacer procesiones con la imagen de San
Cristóbal por los parajes que consideren, y si no llueve en los días que median
hasta el sábado, que se vaya a Santa Inés con el Santo Cristo, y en caso de
llover, en acción de gracias, se celebre un oficio”.
En una
nota del 14 febrer 1737 podem llegir “No habiendo llovido desde el dia 20
del pasado mes de setiembre, l ayuntamiento de la villa y el pueblo de San
Pedro de Tarrasa, con una representación de los pueblos vecinos, visitan el
reverendo Prior tarrasense, doctor José Busquets, para que junto con la comunidad,
se hagan las necesarias rogativas para obtener los beneficios de la lluvia
y si no se consigue, se haga una procesión por los alrededores de la villa”.
L'historiador
Josep Soler i Palet va extreure de l’Arxiu Parroquial referent a unes pregàries
que es començaren el dia 2 de març de 1750: “Als 11 d’abril respecta de
averse pitjorat los blats, tant per causa del aixut com per los grans vents de
ponent soplaren molts dies, me demanen los Regidors de la vila an inteligencia
dels pagesos, que si volia portarien el Sant Crist de la Vila en processó a
Montserrat, al que los digui que assoportaran molt gasto y precaució pera que
antes ab tota pau y quietut per evitar que en lloch d’obsequiar a Nostre Senyor
no se doni motiu de irritarlo mes y que aixis ho reflexionassen millor, pero
que en tant podien continuar las rogatives anant en processó s les esglesies de
Sant Pere, al que se allanaren”
Aquestes
processons de pregàries amb el Sant Crist incloïen el pas per l' església de
Sant Pere, la de Santa Maria i la de Sant Miquel, també a la del Convent de
Sant Francesc
“ lo
dia 17 següent tornaren a la iglesia de
la vila envers 7 hores y després de la practica se fes eixir la gent de la
capella del Sant Crist y los religiosos feren son exercici penal: en la iglesia
no obstan quedaren los homes avent fet eixir las dones y tancat las portes,
apagat els llums y acabada la disciplina, se tornaren los religiosos al convent”
És
força interessant una nota trobada a casa d’una família terrassenca “ El dia
30 d’abril del 1775 fou portat el Sant Crist al convent, passant pel carrer de
Sant Pere fins al cap del pont i després al covent dels Frares: molts anaven amb
bestes i al cap de 14 dies s’acabá de saciar la terra."
 |
| Pregaries a Montserrat / CSC |
L’any
1817 tot el país va patir una gran sequera.
A Barcelona es va patir fam i i,
on va la febre groga va descobrir un bon habitat per expandir-se. A la capital
catalana en menys d’un any va morir la meitat de la població. Es va conèixer
com “l’Any de la fam”. Terrassa havia de patir, per força, una situació
semblant.
De
Terrassa, Ignasi Rodó en diu: "El 7 d’abril d’aquell any es portà , en
processó, l’imatge del Sant Crist de la Parroquia a l’església del Convent dels P.P.
Franciscans. Un mes varen durar les pregàries i tots els dies va haver-hi sermó
en el temple. Varen obtenir-se per fi, les plujes molt abundants i mentre
plovia va esser retornada la
Santa imatge a l’esglesia parroquial amb molt lluïda
processó, el 5 de maig. El dia següent va cantar-se un solemne Te-Deum en acció
de gracies."
Una nota
de la mateixa procedència diu: "que el dia 13 d’abril de 1868 el qual
dia s’esquei en dilluns de Pasqua de Resurrecció, va fer-se una processó perque
li havia una gran sequera. Varen treure el sant Crist de l’església passant pel carrer del Vall, Major, Cremat,
sant Pere, Nou y fins el poble de Sant
Pere, baixant després pel carrer de la Quadra , deixant l’Imatge al
convent”
Hi ha
hagut altres sequeres, per a les quals
es varen fer les conseqüents pregàries el 31 de març de 1878, l'11 de maig de 1903 , el 21 juny 1924, etc.
, que es poden seguir per la premsa de l’època.
Una de
les grans sequeres que ha patit Terrassa va ser la que va davantejar la rierada
del 1962. Des de l’octubre de 1959 fins al setembre del 1962, durant 34 mesos,
va dominar una dura sequera amb una mitjana de 50 litres per metre
cúbic. A les parròquies es feien rogatives i fins i tot es van fer processons
demanant pluja.
El 25
de setembre del 1962 va ploure. I tant que va ploure! Tant com per provocar
una catàstrofe tant pel que fa a víctimes com pel que fa a danys materials.
Aquest cas també es va donar els mesos anteriors a la rierada del 1971.
 |
| El pantà de Sau. 2008 |
Els
anys 2007 i 2008 es va patir una de les més fortes sequeres que ha viscut
Catalunya, fins al punt de projectar transvasaments d’emergència, de l’Ebre o
del Roden francès.
A Terrassa, el 5 de febrer
de 2008, l 'alcalde
de Terrassa va dictar un ban amb motiu de l'entrada en la fase
d'excepcionalitat 2 del Pla de Sequera. «A data
d'avui, continuem al nivell 2. Aquest ban estableix la prohibició de l'ús de
l'aigua potable per a activitats que no siguin l'abastament domèstic, és a dir:
el rec de jardins, horts, zones verdes i esportives de caràcter públic o
privat, emplenar piscines o donar aigua a les fonts de consum humà que no disposin
d'elements automàtics de tancament».
L’angoixa per la sequera es
va acabar l’abril del 2008. La pluja d’aquell mes va millorar les reserves dels
embassaments de les conques internes del Ter-Llobregat de les quals depenia
Terrassa. En 20 dies va passar d'estar
d' un 20,4% de la seva capacitat al 22,50%l.
Va ser
l'última sequera, la més polititzada de la història.
Fonts consultades
RAGON, Baltasar. Pregàries
per la pluja. El Dia, 21 juny
1919. pag. 1
VERDAGUER, Joaquim. El
Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003
OLLER, Joan Manel; SUAREZ,
Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Fenòmens atmosfèrics a Terrassa. Fundació
Mina d’Aigües de Terrassa.2011
M'agradaria saber com quadra tot aixó amb el canvi climàtic i si heu fet alguna comparació al respecte.
ResponElimina