Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 20 de febrer del 2016

Plaça del Rector Homs

En el segle XIX des de Terrassa, fent camí vers el poble de Sant Pere, amb el   rerefons del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere ,  després de passar el rústic i humil pont de Sant Pere, s’entrava a la plaça de l’església. Traspassar el pont era deixar enrere una ciutat predominantment industriosa i passar al llindar d'una pintoresca imatge rural d'un poble de pagès. En aquells temps la plaça estava dividida en dos nivells. A sis metres del pont hi havia un mur de contenció que fins a la entrada de l’església donava cabuda  a l’era del poble. Aquesta esplanada estava coronada a tramuntana per dos grans lledoners. A l’estiu s’utilitzava per trillar i, per la Festa Major, s’hi instal·lava un gran envelat que arribava fins pocs metres de l'entrada de l'església, la qual cosa dificultava el pas de la processó del venerat Sant Valentí. Aquest espai també es va fer servir com a petit mercat, on l'Ajuntament hi instal·lava unes taules i les arrendava als venedors de carn.
Varis astectes de la plaça de l'Església / Fons Ragon-AMAT
A l’esquerra del mur, enfilant cap al carrer Major hi havia una forta pujada pel pas de carruatges.
A finals del XIX es va portar a terme la urbanització de la plaça: es van treure els lledoners i una escala de deu graons amb un fanal donaven pas cap el pont. L’any 1905 es tornà a remodelar l’espai, deixant la plaça a un sol nivell amb un fort pendent.
Sortint del pont a la dreta a principi del segle XIX, hi havia, tres cases que van construir els de Can Bogunyà per als seus jornalers, Eren les úniques que donaven a la plaça, juntament amb el mas de Cal Datzira situat a l’esquerra de la plaça. Els Datzira eren propietaris de la mina, safareig i font que hi havia en el fondal del torrent, on actualment hi ha la font del torrent de les Bruixes. El mas de cal Datzira es va enderrocar a mitjans dels segle XX per ampliar la plaça, per mitjà d’un gran mur a la vessant del torrent. L’espai que deixa Cal Datzira es va urbanitzar amb un petit jardí.
El rei Alfons XIII a la plaça. 1924 / Fons RagonAMAT

Crema anticlerical del 1936 / Fons Ragon-AMAT
La plaça va ser testimoni de l’esclat anticlerical del  juliol de 1936. Altars, imatges, l’orgue i altres atuells religiosos de l’església foren llançats a la plaça i cremats per les turbes. La ferma intervenció del pintor Josep Rigol i altres persones que s’oposaren amb valentia a l'incendi de les esglésies, feren possible la salvaguarda de gran part dels seus tresors d'art, principalment els retaules dels Sants Metges i de Sant Miquel. També aconseguí que milicians armats de la C.N.T. protegissin el recinte fins que, oficialment, fou declarat Museu Arqueològic.
Es posa el nom de Rector Homs a la plaça 1949 / Fons Ragon-AMAT
L’any 1949, a proposta de la comissió organitzadora del XV Centenari de la Fundació de la Seu Episcopal d’Ègara, l’Ajuntament va aprovar posar el nom de Rector Homs a la plaça. Un dels actes de cloenda del centenari va ser la inauguració de la font de Sant Nebridi, a l’interior del recinte de les esglésies de Sant Pere, i, amb un parlament de Francesc Torrella i Niubó, la col·locació d’una placa amb el nom de «Plaça del Rector Homs» a la façana de la rectoria de Sant Pere.
Inauguració del monument al Rector Homs / AMAT
A principis dels anys 60 es va portar a terme la urbanització de la zona de l’antic poble de Sant Pere, l’empedrament del carrer Major i de la plaça del Rector Homs, amb una prèvia intervenció arqueològica al llarg de tota la zona.
També es va remodelar la plaça, bastint un petit jardí amb els seus corresponents bancs. En aquest indret es va col·locar un monòlit de pedra calcària dedicat al rector Homs, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve, que es va inaugurar el 30 de juny de 1962, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés i el rector de la parròquia de Sant Pere, Jaume Crespi.
El Monuments / Joaquim Verdaguer
L’any 2012, després de les actuacions arqueològiques a les esglésies de Sant Pere, es procedí a una nova remodelació de la plaça.
Remodelació de la plaça / AMAT
La plaça ha estat escenari de diverses activitats i tradicions: Durant el primer terç del segle XX els actes més tradicionals de la Diada de Sant Jordi a Terrassa eren una missa  solemne que se celebrava a l’església de Sant Pere i la ballada de sardanes al jardins de les esglésies o a l'actual plaça del Rector Homs, on també es procedia a regalar a les xicotes una rosa o un pomell de farigola.
Diada de Sant Jordi / Fons Ragon-AMAT
Una altra celebració era la  Crema de la Falla, al vespre del dissabte de Festa Major. En un principi, els anys quaranta i cinquanta, aquest acte era organitzat pel Joves d'Acció Catòlica del Casal de Sant Pere per la vigília de Sant Pere.  El tema de la falla era el parer desagradable del veïnat en una imatge o símbol com element crític. 
Crema d'una falla a la plaça / Proc. Miquel Verdaguer
Temes com el pont de Sant Pere, el pas a nivell, els burots etc. eren els més satiritzats. L'última d'aquesta primera fase es va celebrar l'any 1960. No és fins l'any 1980, amb la recuperació de les festes i com a  element crític, el pas a nivell, que es tornà a bastir una falla que va arrelar de nou en festes posteriors.
També la plaça és el lloc on se celebren els tradicionals Casaments Vuitcentistes.
La plaça l'any 2013 / Rafael Aróztegui
Mossèn Josep Homs i Ginesta (1877-1936) va exercir el seu rectorat de la parròquia de Sant Pere durant 20 anys. Durant aquest període donà suport  a  l’arquitecte Puig i Cadafalch que va dur a terme importants excavacions arqueològiques del recinte de les esglésies. El rector Homs fou mort al començament de la Guerra Civil.
Rector Homs / Fons Ragon-AMAT

Fonts consultades:
BOIX, Josep. Mosén Homs. Tarrasa Información, 18 nov. 1967
BOIX, Josep. El rector Homs.Diario Terrassa. F.S., 17 maig 1986, p. 14
BOIX, Josep. La plaça del Rector Homs. Tarrasa Información, 16 abril 1962, p.
BOIX, Josep. La plaça del Rector Homs. Tarrasa Información, 15 oct. 1963, p. 1
BOIX, Josep.  Mosén Homs y su plazoleta. Tarrasa Información, 18 nov. 1967, p. 9
BOIX, Josep. La futura plaza del Rector Homs. Tarrasa Información, 31 agost 1968, p. 9

Boix, Josep. Algo mas sobre la plaza del Rector Homs.. Tarrasa Información, 14 set. 1968, p. 9

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada