El barri del Segle XX

Antigament la zona rebia el nom de barri dels Palofrets, paraula que rememorava un antiquíssim “Palatium Fractum” que havia existit, almenys, durant els segles VIII i IX a la part sud del barri. Als anys 20 del segle XX els arquitectes municipals encara es referien amb aquest nom, al barri on es volia edificar. 

Per a cel-lebrar l’arribada del segle XX, l’Ajuntament va aprovar diverses disposicions. Una d’elles era posar el nom de Segle XX a una nova plaça que es volia construir de la Rambleta del pare Alegre. Però no es va portar a terme i no fou fins l’any 1936 que es va imposar el nom a l’actual plaça i de la qual esdevé el nom del barri. 

El Barri del Segle XX / AMAT

La plaça del Segle XX /Fons Lluís Matarí /Arxiu Tobella

L'antiga fàbrica Vinyals / AMAT

El que inicialment era una amplíssima zona de conreus amb diversos propietaris: Vinyals, Gibert, Escudé, Comerma, va anar creixent amb un seguit de cases petites, (algunes d’elles singulars, com la casa del dimoni) que resseguien la carretera de Montcada i els carrers d’Avinyó, Gasòmetre i Roger de Llúria, i a llevant els habitatges de la carretera de Rubí: primer, les anomenades cases barates i més tard els pisos que ocuparen el camp de futbol de Monumental (Monu). La resta s’anà ampliant a base d’indústries algunes d’elles emblemàtiques com, Tarrasa Industrial  o Sala i Badrinas. Quan les industries tèxtils van afluixar, el lloc es convertí en un polígon industrial molt més heterogeni.

A l’actualitat les antigues cases angleses i de format antic, s’estan enderrocant i transformant en noves promocions de blocs de pisos. A la zona de l’antiga Terrassa Industrial ha nascut un nou sector a l’interior del barri que rep el nom de Segle XXI.

 

Les cases del Dimoni / Rafael Aróztegui

Tot i el progressiu creixement poc harmònic i abandonat durant anys de la mà municipal va ser necessària la creació d'una Associació de Veïns per donar sortida a les reindivicacions veïnals i per reordenar  els espais que el Pla d’Ordenació contemplava com equipaments  educatius, esportius i altres encara per definir. A finals dels 60, l’Associació estava vinculada a la parròquia per tal de camuflar-se de la prohibició franquista de l’associacionisme. L’any 1973 es va dissoldre fins que amb l’arribada de la democràcia sorgí amb més força i llibertat.

Fàbrica de l'Aiguacuit / Jaume Vall-AMAT

Tot i ser poc agraït urbanísticament, el barri havia tingut diversos espais emblemàtics: dels passats, cal destacar la vila rural romana del segle I, o la fabrica de l’Aiguacuit, la fàbrica Vinyals, Can Malet, la fàbrica del Gas (vegeu en aquest blog “L’aiguacuit de Terrassa”.  http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/04/laiguacuit-de-terrassa.html  

L’any 1962 el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego decretava la creació d’una nova parròquia a Terrassa al barri Segle XX. 

Es va triar el nom de Sant Valentí en honor a un dels patrons de la ciutat. El primer rector va ser mossèn Josep Vilaró tot i que només va exercir un any. El va substituir Mn.Andreu Pasqual. A falta d’una església parroquial es feia servir la capella de les germanes Agustines Missioneres del carrer Pare Font, conegudes popularment com les Monges del Gas. Els parroquians encapçalats pel seu rector es va proposar bastir una església nova la qual es va projectar per aixecar-la en un extrem de la plaça del Segle XX. Es va encomanar la seva edificació a l’arquitecte Jan Baca, el qual va projectar un temple modern, austera però agradable, amb un estil de configuració industrial de la zona. Es va inaugurar el dia 6 de juny de 1976

Església de Sant Valentí / Rafael Aróztegui

Carrer Pare Font al pas de la comitiva de Franco.1963 / Agustí Saludes-AMAT

Durant uns anys el barri va tenir uns veïns molt il·lustres: el poeta Agustí Bartra i la seva companya Anna Murià, narradora, traductora i periodista

En Bartra, l'any 1937 publicà el seu primer llibre: L'oasi perdut de narracions i el 1938, just quan marxava cap al front, va sortir el seu primer llibre de poesia, Cant corporal. Na Murià publicà la seva primera novel·la Juana Mas el 1933.

Els dos després de la Guerra Civil es van exiliar a França on es van conèixer i van formar una parella sentimental. Després del pas per la República Dominicana i Cuba, s’instal·laren a Mèxic.

L'any 1970 retornaren a Catalunya i primer s’instal·laren a Barcelona. Un any més tard van fixar la seva residència a Terrassa al carrer d’Avinyó. Bartra fou nomenat fill adoptiu i l'any 1981 va rebre la medalla de plata de la ciutat de Terrassa. Morí a Terrassa el dia 7 de juliol de 1982. Anna Murià rebé la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat.

Campanar dedicat a Bartra i Munià / Joaquim Verdaguer

La parròquia de Sant Valentí inaugurà, el dia 20 de febrer de 1983, les seves dependències parroquial i un nou campanar, amb dues campanes dedicades als escriptors Agustí Bartra i Anna Muriá, les quals porten els noms d’«Agustina» i «Anna». Al peu del campanar l’alcalde Manuel Royes i Anna Murià descobriren una placa amb el text següent: «A la memòria del poeta i conveí Agustí Bartra i Lleonart, 1908 + 1982, fill adoptiu de terrassa que va escriure aquests versos “plaça del Segle Vint, només mig feta on m’atura el crepuscle temps i espai increats cap pedra de memòria, sis forques de llum bòrnia, el munt d’escombraries, amb el gos mort al cim. Poemes del retorn 1971. Ajuntament de Terrassa. XX-II-MCMLXXXIII”

A la esquerra, la zona del Segle XXI / Joaquim Verdaguer

A més a més de l’església de Sant Valentí hi ha un altre edifici emblemàtic: L’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental, inaugurat el 9 de juny 2014. Aquest nou equipament va ser dissenyat per l’arquitecta Isabel Roldan i té com a finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d’àmbit local i comarcal.

Fonts Consultades:

TRENCHS, Marian. Terrassa 1877-1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977

LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.1995

BATALLA, Vicenç. Anem pel barris. Barri del segle XX. Al Vent 1984