Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 8 d’abril de 2017

Els Caus

La riera de Gaià,  seguint el seu curs,  paral·lela a la carretera de Rellinars, passa per indrets feréstecs  assortits de diverses fonts. A l’alçada del quilòmetre 7 de la carretera, troba unes deus ben peculiars: els Caus, els Cauets i els Bullidors, que brollen a dojo durant uns mesos i deixen de fer-ho durant alguns anys. Aquest indret també es coneix com el torrent de la Xuriguera o dels Caus.
Els Caus es troben a una altitud de 480 m , al sud de l' hisendat de Can Guitard de la Muntanya.
Dirigents de la Mina visitàn els Caus/Fons Ragon-AMAT
La surgència dels Caus ha estat una atracció constant per als terrassencs, que han pogut gaudir de la generositat de l’espectacular eixida de l’aigua.  El forat per on brolla té forma allargassada d' 1’5 m. d’amplada per 40 cm d’alçada.
El Llac Gran / Fons Ragon-AMAT
En èpoques d’alta pluviositat l’aigua brolla entre els blocs fissures dels conglomerats: Els Caus, els Cauets, els Bullidors, la font Saiola, La Pedregosa, La Borbonera i la font Falsa. Han arribat a brollar un màxim de  339 dies seguits , per exemple, l'any 1971, del 25 de setembre  al 28 d'agost   i,  un mínim de 9 dies el novembre del 1971. L’aigua dels Caus va ser  una de  les principals fonts de proveïment del pantà de la Xuriguera des de la seva construcció, el 1900, fins al seu esfondrament l’any 1944.
Ragen el Caus / Fons Ragon-AMAT
No se sap la procedència de l’aigua que brolla i quin és el motiu de la seva intermitència. S’han creat hipòtesis i llegendes que no tenen altre valor que el folklòric, tal com apunta el geòleg Palet i Barba; la suposada procedència dels Pirineus o la tradició del pastor que hi trobà la seva escudella o cullera perduda en un estany d’aquelles altes muntanyes. S’han fet exploracions per esbrinar-ne la procedència. El màxim recorregut roques endins ha estat de 83 m Al final del primer tram de la galeria de 8 m de longitud hi ha un pou de 4 m de fondària. Aquest pou va ésser desobstruït per membres del Grup d’Espeologia de Badalona. Posteriorment, el Grup d’Espeleologia Muntanyenc de Terrassa entre el 1980 i 1981 van topografiar 40 m de recorregut.
Els Caus / Joaquim Verdaguer
La hipòtesi o suposició més racional  es refereix a una   gran caverna o cavitat que s’omple d’aigua de la pluja que és absorbida per la superfície del terreny quan les pluges són abundoses, Aquestes formen un dipòsit o gran llac que en  pujar de nivell troben un desguàs o sortida  i en forma de sifó fa brollar l’aigua a la superfície fins a buidar la cavitat subterrània. Tal com ho explicava l' ecologista Àngel Arisó, la surgència intermitent era la causa efecte de buidador produït en  pujar les aigües contingudes en una gran cavitat.
El Caus. 1996 / Joaquim Verdaguer
La font de la Saiola en Rellinars també d’una surgència  on l’aigua pot sortir amb  tanta força  que fa borbollons. Sembla que aquesta deu, encara que el seu funcionament és similar al del Caus, sigui d’un altre sistema hidrològic.

Una de les característiques de Els Caus és l' hipertermalisme. La temperatura de sortida de l’aigua és entre quatre i cinc graus superior a les surgències de Rellinars. Fins i tot en una ocasió es van mesurar en la seva sortida uns dinou
graus .

Durant la primera meitat del segle XX, quan no hi havia cap altra manera de comunicar-se, era el vigilant de pantà de la Xuriguera que baixava a donar la gran notícia: «Els Caus ragen!». Assabentats els terrassencs,  començava una desfilada d’excursionistes i curiosos fins a la font. Actualment és tal el trànsit per aquella zona que als pocs minuts se sap la bonanova a la ciutat.

L’última vegada que van rajar va ser el juny de 2004. Fa 13 anys, el període més llarg  de sequera de la surgència

Fonts consultades:
VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del terme de Terrassa. Fundació Aigües de Terrassa. 1997
OLLER, Joan Manel. El agua sale de nuevo por la espectacular fuente de Els Caus. Diari de Terrassa. 6 març 2003. p. 13
Bloc de Camp. Patrimoni geològic i afloraments d’interés

LAIUS. Quin es l’origen de l’aigua dels Caus?. El Dia, 10 març 1928, p. 1 i 2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada