Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 10 de juny de 2017

Curiositats d’alguns carrers i places actuals

Explicar un a un cada carrer de Terrassa ens permetria fer una enciclopèdia. Hem decidit explicar-ne només una selecció, que hem entès com a prou suggerent per a demostrar la riquesa en anècdotes però també en històries que es poden arribar a recollir al voltant de cadascun dels nostres vials. Com a suplement vegeu en aquest blog "Noms populars dels carrers i espai de Terrassa". http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/11/noms-populars-dels-carrer-i-espais-de.html

Plaça Vella: No es parla de Plaça Vella abans de 1908, any en què s’inaugurà el Mercat de la Independència al Raval de Montserrat. El nom de Plaça s’havia associat des d’antic al de Mercat, atès que allí s’hi celebrava. Amb el nou mercat al Raval, el que s’havia fet des d’antic a la plaça passava a ser el mercat vell, de manera que la Plaça començarà a dir-se també Vella.
La plaça Major en dia de mercat. 1885/ Fons Ragon-
Carrers Sant Leopold i Sant Ildefons: Els noms d’aquests carrers són el resultat del compromís consensuat entre els sectors liberal i conservador de la ciutat a finals del segle XIX. Els primers proposaven el nom de Leopold O’Donnell, heroi de la guerra del Marroc, i els altres hi volien posar el nom del rei Alfons XII. Finalment, es va acordar la solució salomònica de posar-hi dos noms de sants: el carrer de Sant Ildefons (pel rei) i el carrer de Sant Leopold (per O’Odonell).
Carrer del Sagrament: Camí que, vorejant el Terme de Terrassa, anava de Sant Pere a Ca n’Aurell, a fi i efecte de portar el viàtic a l’altre extrem occidental de la parròquia de Sant Pere sense passar pel bell mig de la del Sant Esperit.
Camí del Sagrament (actualment carrer de Joan Duch)/ Fons Ragon-AMAT
Carrer de Montserrat: Fa referència al camí romeu que anava del poble de Sant Pere al monestir de Montserrat enllaçant amb el que sortia de Terrassa, des del Raval de Montserrat i el Portal de la Guia. L’actual carrer segueix aproximadament l’antic traçat.
Carrer de Sant Pere: Fa referència a l’antic camí que anava a les esglésies de Sant Pere sortint de la vila de Terrassa. Es començà a conformar al llarg del segle XVI, i malgrat les seves transformacions, encara resta algun vestigi arquitectònic d’aquell primer creixement.
Raval de Montserrat: és l’únic raval de Terrassa. Neix a partir de finals del segle XVI com a suburbi del nucli original de la vila de Terrassa. Cobrí els espais que havia ocupat el mas de la Portella, que es trobava just on actualment hi ha l’Ajuntament. Des d’allí sortia el camí romeu que anava de Terrassa al monestir de Montserrat.
Raval de Montserrat: a la dreta el camí Romeu, A l'esquerra el carrer de la Goleta 1901/Dibuix de Joan Doch
Carrer del Pantà: el nom es relaciona al pantà permanent que es formava amb les aigües del torrent de Sanllehí, entre els carrer Pantà, Suris, Mare de Deu dels Àngels i Sant Isidre. El carrer havia rebut el nom de carrer dels Campos per l’existència a partir de 1876 d’un teatre que va rebre el nom de “Teatro Campos de Recreo”. Els “campos” eren els florits jardins que s’havien format al voltant del pantà on els terrassencs hi anaven a passejar tranquil·lament. El teatre, després d’un incendi, va rebre el nou nom de “El Prado Egarense”, que durà ben poc, perquè amb la reforma definitiva després de l’incendi, va rebre el nom definitiu de “Teatro del Retiro”, essencialment per l’existència dels jardins al seu darrera i per analogia amb els frondosos jardins del Parque del Retiro de Madrid.
El Pinar: zona a redós de l’actual camp de futbol de CP San Cristòfol on hi havia una important arbreda de pins. Malgrat que actualment s’ha catalanitzat amb el nom de “La Pineda” i tot i que no hi queda ni un sol pi, els veïns dels barris de les Arenes, la Grípia i Can Montllor continuen parlant de la zona de “El Pinar”.
Carrer de Santa Magdalena: fa referència al camí que anava a l’antic monestir de Santa Magdalena del Puigbarral situat a l’altra banda de la riera de les Arenes sobre el Puigbarral. Un barral era un recipient generalment de fusta fet per a transportar oli, vi i altres productes, i a la vegada passà a designar una mesura de àrids i líquids. Hom podria pensar que el monestir fos un espai on es mesuraven aquests tipus de productes en època medieval.
Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT
Carrer de Sant Llorenç: fa referència al camí que anava de Terrassa a Sant Llorenç del Munt. El carrer va disposar d’un Portal a mitjans segle XIX que tancava la vila. Segueix aproximadament la part inicial del camí que menava cap a Matadepera i d’allí al monestir de Sant Llorenç. A finals del XIX la part inferior d’aquest carrer, la que tocava al carrer de la Rasa, feia un pendent molt pronunciat que, a petició dels veïns, fou rebaixat considerablement deixant-lo amb el suau pendís que ara existeix.
Portal de Sant Roc: aquest portal de la vila de Terrassa que hi havia al final del carrer Major des d’antic, s’enruna definitivament l’any 1881. A la part superior hi havia una capelleta amb la imatge del Sant, on dia i nit hi havia una llum encesa. Des del segle XVI la vila va mostrar la seva devoció al sant, qui, entre altres miracles, protegia contra la pesta i altres epidèmies.
Placeta de Saragossa: La placeta que havia rebut els noms de Placeta del Doctor Zamenhof l’any 1912, i de Placeta de la Liberación l’any 1940, va ser sempre coneguda pels terrassencs com a placeta de Saragossa. El motiu era la existència des de 1856 i durant molts anys de la Fonda Saragossa fundada per Miquel Domingo. A Terrassa hi ha un altre vial que connecta el barri de Torre-sana i el de Vilardell que també porta el nom de la ciutat aragonesa.
Plaça de la Liberación (Saragossa) / Fons Ragon-Amat
Plaça del Segle XX: Per celebrar el canvi de segle el terrassencs del 1900, entre altres celebracions, van acordar posar el nom de Segle XX a una plaça que s’hauria de construir de nou prop de l’actual estació d’autobusos, la qual cosa no es va portar a terme. A mitjans del segle XX se li va posar al nom a l’actual plaça que ha donat nom al barri.
Carrer de Suris: l’any 1877 Agustí Galí i Suris féu donació a l’Ajuntament de Terrassa d’uns terrenys a la part nord de la Rasa per tal d’obrir un nou carrer, amb la condició que portés el nom de Suris, en memòria dels seus avantpassats propietaris dels terrenys. Inicialment, però, fou conegut popularment com a carrer de Surís, amb accent agut, tendència fonètica pròpia de la parla catalana, que també es reproduí al carrer paral·lel d’en Pau Claris, que durant molts anys fou batejat com a Pau Clarís.
Plaça del Turó de l’Argila: fa referència al turó ocupat per l’Escola Pia des de 1864 i que la bòbila Segués-Donadeu, construïda al seu costat, va anar rebaixant considerablement d’argila a causa de la seva explotació industrial. Des d’antic, però, el turó s’havia anomenat del Puig Pasqual, essent probablement un sector agrícola de bones pastures per al bestiar dels habitants del terme de Terrassa.
Carrer de Viveret: ens informa de l’antiga presència del mas Viveret situat en aquest carrer prop del carrer de Topete. El carrer que també va rebre la denominació de l’Auxili perquè un tal Abelló hi tenia les bombes d’aigua per apagar foc a principis del segle XX.
Carrer de la Igualtat: el carrer neix com a carrer del Cementiri, per ser aquest l’accés a l’antic Cementiri Vell. Tanmateix, ràpidament el vial va rebre el nom popular de la igualtat, pel fet que tots els que hi passaven anaven directament al cementiri, i la mort no hi entén de classes, de manera que tots eren iguals davant la mort, fossin rics o pobres.
Carrer de la Fraternitat: el nom es deu al fet d’estar ubicada a la cantonada amb la carretera de Matadepera la casa del poble de Sant Pere, depenent durant els anys anteriors a la Guerra Civil al partit polític de la Fraternitat Republicana de Catalunya.
Placeta de la Font Trobada: és una de les localitzacions terrassenques amb més noms populars coneguts. Entre ells convé recordar els de Placeta de la Creu, Placeta dels Forns, Placeta de mossèn Salvi o Placeta de mossèn Martínez. Tanmateix, la referència més interessant prové d’una llegenda que envolta la “Font Robada”, per la qual l’aigua que sorgia a la font d’aquest indret s’havia manllevat il·legalment d’una mina de propietat. La veritable Font Trobada havia estat, en origen, al carrer de la Palla.
Parc dels Catalans: aquest espai alliberat pel soterrament de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, ha rebut la denominació que popularment té l’estació de tren dels  “catalans”.

Fonts colsultades:


CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007

1 comentari: