Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 d’octubre del 2017

Baltasar Ragon i la seva plaça

A la plaça popularment coneguda com la de La Magdalena, perquè era davant la fàbrica del mateix nom, l’Ajuntament, l’any 1968, li va posar el nom de Baltasar Ragon. Per la Festa Major d’aquell any, l’alcalde, Miquel Onandia, descobria una placa dedicada al cronista i, curiosament,  en plena època franquista, amb la retolació en català, «Plaça de Baltasar Ragon».
Plaça de la Magdalena / AMAT
Inauguració de la plaça dedicada a Bartasar Ragon/ Fotos Francino-AMAT
L’any 1991 es va portar a terme la remodelació de la plaça amb la substitució del jardí anterior, força depauperat, per un de circular, envoltat per un mur de formigó que acompanya l’enjardinament de la part exterior. El cercle queda obert per la part de la carretera de Martorell, on tres palmeres tanquen el pas a la carretera. Totes aquestes reformes es van inaugurar el dia 23 de març de 1991, i a la dreta del mur circular es va col·locar una placa en homenatge al cronista terrassenc amb el text següent: «Ajuntament de Terrassa / a / Baltasar Ragon i Petit / cronista / 29-11-1885 / 25-12-1958» 

Homenatge a Baltasar Ragon / Badia Casanova-AMAT
Baltasar Ragon i Petit va néixer el 27 de novembre de 1885 en el si d’una família humil establerta a Terrassa des d’antic. Va cursar els primers estudis en diverses escoles i als 14 anys començava a treballar com a aprenent de pintor, i va exercir diferents oficis fins que el 1924 va entrar al Banc Comercial de Terrassa, que ja no va deixar fins a la seva jubilació. El 1911 es va casar amb Rosa Gallifa, amb qui no va tenir descendència.
De formació autodidàctica, amb vocació intel·lectual, fou un aficionat al teatre i al món de la cultura en general. Va escriure poesia i dramatúrgia, i va guanyar alguns premis literaris. També es va dedicar a la pintura artística, i va presentar la seva obra en exposicions individuals i col·lectives. Va participar activament en la vida associativa de Terrassa, i va ostentar diversos càrrecs i una vinculació molt intensa amb entitats com l’Escola Coral, a la Junta de Museus, el Gremi d’Artistes, el Centre Excursionista o els Amics de les Arts, on formà part de la primera junta directiva.
Baltasar Ragon
S’inicià en el periodisme, fent efemèrides per al diari «El Dia», on signava com «R. de la Galera».Va continuar els seus articles, després de la Guerra Civil, «Tarrasa» i «Tarrasa Información». Però el que va convertir Ragon en un dels principals noms propis de la vida cultural terrassenca fou la seva dedicació a la història local. Sense pretensions d’esdevenir un historiador acadèmic a causa de la seva manca d’estudis, però amb una extraordinària capacitat de treball i una saviesa innata en el tractament dels temes, Baltasar Ragon va publicar una vintena de llibres sobre diferents aspectes de la història de Terrassa, especialment del segle XIX i primeres dècades del XX, i va deixar també centenars d’articles en diaris, revistes i butlletins, i una gran quantitat d’obra no impresa.
La seva obra és un recull puntual de fets que va anar sistematitzant en formes diverses. En els anys trenta va iniciar la tradició de publicar anuaris històrics, on es recopilaven els esdeveniments notables de l’any.
Han estat publicats des de l’any 1931 al 1939, i resten inèdits des d’aquella data fins al 1950. El seu llibre Tres anys difícils de Guerra Civil es va esgotar ràpidament, com a mostra de l'interès dels terrassencs per aquest tema. Altres obres seves són: Terrassencs del mil vuit-cents. El catalanisme a Terrassa, El arte y los artistas en Tarrassa, etc.
Es va fer especialment popular amb la recopilació de les “efemèrides” o reculls anuals de dades de la ciutat, que va començar el 1919 i continuà ininterrompudament fins a la seva mort.
La seva tasca d’investigació i divulgació es manifestà també amb la realització de nombroses conferències i amb la dedicació a la conservació i millora dels arxius locals.

Va rebre homenatges ciutadans pel seu treball constant i desinteressat en pro de la ciutat, així com alguns càrrecs honorífics: Conservador de la Secció Històrica de l’Arxiu Municipal (1944), Cronista Honorari de la ciutat (1953), i Arxiver de la Junta de Museus (1955). Continuà treballant en l’estudi i la divulgació de la història local fins pràcticament el moment de la seva mort, esdevinguda després d’una llarga malaltia, el 25 de desembre de 1958.

En el seu testament, Baltasar Ragon va preveure la donació de tots els seus fons documentals i fotogràfics sobre la ciutat de Terrassa i la seva història al Patronat de la Fundació Soler i Palet. La donació es va formalitzar el març de 1959 i va suposar la incorporació al patrimoni documental terrassenc de col·leccions senceres de capçaleres de la premsa local, 1.500 fotografies d’interès històric, llibres i publicacions ben diverses, a més de les obres
completes impreses i no impreses del mateix Ragon.

Actualment, el llegat de Baltasar Ragon està dipositat, segons les seves característiques, a la Biblioteca Central , a l’Arxiu Municipal i a l'Arxiu Històric, i és un dels fons més importants i utilitzats per a l’estudi de la Terrassa del segle XIX i la primera meitat del XX. 

Fonts consultades:
PUY, Josep. Baltasar Ragon i el catalanisme en Terrassa. Diario Terrassa, F.S., 7 de set. de 1991, p. 9
BOIX, Josep. Baltasar Ragon, els nostres carrers i el seu esperit. Diario Terrassa. Suplement de Nadal, 24 de des. de 1983, p. 5
MASSAGUÉ,  Josep. Ragon. als cent anys del seu naixement. Diario Terrassa, 27 de nov. de 1985, p. 5
Biblioteca virtual Baltasar Ragon. Biblioteca Central de Terrassa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada