Visita a Terrassa de les Joventuts Hitlerianes

Després de la Guerra Civil, el nou Ajuntament de Terrassa, es caracteritzà per una absoluta dependència de la Falange Espanyola. Això es va traduir en un seguit d’exaltacions patriotes, divulgant la seva ideologia a través de la premsa, de conferències i concentracions i demostracions de força al carrer. Enmig d’un clima de coerció col·lectiva les mobilitzacions adquirien una transcendència enorme, siguin en desfilades paramilitars o en demostracions gimnàstiques al camp d’esports.

Espanya va viure el principi de la postguerra subjugada i regraciada per l’ajut prestat per Alemanya i Itàlia durant la Guerra Civil. L’any 1942 Alemanya estava en guerra i Espanya es mantenia neutral. Això no espatllà aquesta manifesta amistat hispano-alemanya. El juny d’aquest any, una delegació de les Joventuts Hitlerianes visitava Barcelona. Aprofitant l’avinentesa es va programar una visita d’aquesta agrupació per celebrar un partit d’hoquei femení entre l’equip del Bund Deutscher Mädel (Joventuts Hitlerianes) i el del Frente de Juventudes de Terrassa.

Desfilada de les Joventuts Hitlerianes / Carles Duran-AMAT

La Falange i la seva Secció Femenina es van mobilitzar per oferir una bona imatge, rebuda i estada de la delegació convidada. El diari local Tarrasa informava el dia abans  sobre aquesta visita i en primera plana “ordenava” a totes les camarades de la secció femenina així com afiliats al moviment que es presentessin l’endemà “impecablemente uniformados”.

Arribada de Pilar Primo de Rivera / Carles Duran-AMAT

El dia 7 de juny, els carrers principals de la ciutat estaven engalanats amb banderes i gallardets nacionals, de la Falange, Tradicionalistes i de la Creu Gamada. Tal com diu el diari Tarrasa “ fueron recibidos per la delegada local de la Sección Femenina i dos centurias de Flechas de ambos sexos y banda de cornetas y tambores”.  En l’Ajuntament tingué lloc una recepció a càrrec de l’alcalde Joaquim Amat amb la presència de la delegada nacional de la Sección Femenina Española, Pilar Primo de Rivera que va tancar l’acte.

Prolegòmens del patit / Carles Duran- AMAT

 La comitiva es traslladà al camp vell del CD Terrassa on es va disputar un partit amistós entre les dues formacions, el qual el va guanyar l’equip local per 2 a 0. El partit va ser presenciat per la delegada nacional de la Sección Femenina Pilar Primo de Rivera, el cònsul general d'Alemanya Dr. Jaeger, el cònsul i vice-cònsul d'Itàlia senyors Camerati i Deminarti i altres personalitats d’aquests països. També hi assistí el governador civil Antonio Correa.

S’ha de dir que l’equip local, fet a corre-cuita, estava format per jugadores del CD Terrassa-hoquei, ja que el Frente de Juventudes no tenia equip.

Observant el partit / Carles Duran-AMAT

Acabat el partit, els visitants foren obsequiats amb un àpat a la Casa Sindical (Casa del Poble). A la tarda després d’unes visites a Ràdio Terrassa i l’Escola de la Llar, el grup d’alemanys i autoritats retornaren a la Ciutat Condal.

La curiositat d’aquesta visita va ser el reportatge fotogràfic de Carles Duran que ens deixà de la diada, i el testimoniatge inèdit  de les banderes de la Creu Gamada repartides per la ciutat.

Fonts consultades

Tarrasa. 6 juny 1942

Tarrasa, 9 juny 1942

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.  Terrassa 1966

RAGON, Baltasar. Terrassa 1939 – 1950. Inèdit

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim; FRANCISCO, Alicia. Terrassa, 1939-1968. L’ull de Carles Duran. Ajuntament de Terrassa. 2007

El Festival de Jazz de Terrassa

 

La febre del jazz arriba a Terrassa l’any 1959 de la mà de la secció del Club de Jazz de Joventuts Musicals. Si bé durant la dècada dels anys seixanta es van organitzar sessions de jazz o jam-sesssions a Amics de les Arts, les beceroles d'un espai dedicat a les actuacions jazzístiques l’hem de cercar en el soterrani de la botiga de Cal Farràs, al carrer de Gavatxons. Allí fou on es realitzaren nombroses actuacions musicals i es reunien poc més d'una vintena de persones, donat el poc aforament que permetia les mides reduïdes del local.

La Jazz Cava / Miquel Querol -AMAT

No va ser, en tot cas, fins l'any 1971 quan es va inaugurar la primera Jazz Cava a la ciutat en un soterrani del carrer de Sant Quirze, que va esdevenir una referència gairebé imprescindible per l'afeccionat al jazz d'arreu de Catalunya. Els qui hi van entrar van poder assistir a actuacions de jazzmans catalans i de figures principals del jazz internacional, com en Tete Montoliu, en Josep M. Farràs, en Lou Bennet o en Joe Nendeson. De totes maneres, l'octubre de 1985 es clausurava el local i durant prop de nou anys el jazz va romandre com un rodamón per diversos locals de la ciutats mentre es buscava una nova ubicació estable per a la projecció dels seus concerts. Es va arribar a pensar en els locals del Círcol Egarenc, donat que la planta superior de l'edifici semblava complir i resoldre totes les expectatives i necessitats. És per aquest fet que va sorgir una campanya intitulada “Del soterrani a l'àtic” que, a més de despertar de nou un jazz en davallada, permetés la reubicació de l'antiga Jazz Cava en aquest espai. Tot i així, les pressions populars, la implicació ciutadana i la voluntat política van permetre que es resolgués la construcció d'un edifici municipal gestionat per Amics de les Arts i Joventuts Musicals. L'any 1994 s'inaugurava el nou local reacondicionat a l'antiga rotonda o sala de ball de l'Ateneu Terrassenc de finals del segle XIX, i que durant molts anys havia allotjat les cotxeres municipals. De forma octogonal i amb una superfície de 187 metres, la Nova Jazz Cava permetia resoldre velles aspiracions, donada la seva àmplia capacitat i aforament (230 espectadors).

El primer Festival de Jazz 1982 / Miquel Querol-AMAT

Aquesta afecció contemporània i vitalitat ciutadana a Terrassa en l'àmbit jazzístic no només s'ha projectat sobre els espais, si no també  sobre el món de les festes. L’any 1982 s'organitzava a Terrassa el primer Festival de Jazz, amb el suport econòmic de l’Ajuntament, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de la Caixa d’Estalvis de Terrassa. El festival es va inaugurar el dia 25 de febrer de 1982  on hi van actuavar primeres figures del jazz i on es van projectar films relacionats amb el món d'aquest estil musical. Les primeres actuacions es van celebrar al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa i als locals d'Amics de les Arts. La inauguració de la Nova Jazz Cava va permetre tenir un eix vertebrador per als concerts, si bé d'altres escenaris han tingut un gran ressò popular, especialment els situats a l'aire lliure, com la plaça Vella, l'amfiteatre de la plaça de Catalunya i, més recentment, el propi parc de Vallparadís.

Jazz a la Nova Jazz Cava / Miquel Carol-AMAT

De fet, va ser durant el 18è Festival de Jazz celebrat a la primavera de l'any 1999 que el parc de Vallparadís va entrar de ple en les activitats del festival, puix que es va introduir un nou acte que l'implicava de forma directa: el Pícnic-Jazz. El dia 14 de març el Parc de Vallparadís va ser l'escenari, durant tot el dia, d'un pícnic-jazz amb l'actuació de diversos conjunts de jazz i que va concentrar a milers d'aficionats i curiosos. Des d’aquesta cita cada any es celebra el pícnic-jazz essent l’acte del festival amb més poder de convocatòria. Al zona del Torrent Monner s’instal·la un gran escenari on els músics ofereixen els seus concerts al públic instal·lat al altre vessant del torrent. La zona es un bullit de gent amb llocs d’esbargiment amb parades d’hostaleria i venda de productes relacionats amb el jazz.

El Picnic Jazz / Badia-Casanova-AMAT

El festival es va anar convertit pels afeccionats del jazz i també pels profans en un gran esdeveniment que obria de bat a bat les portes de la ciutat a tot el món. L'èxit de la primera edició va permetre que l'any següent es reedités novament i així fins esdevenir una cita anual de prestigi dins del món jazzístic internacional. No és d'estranyar, en aquest sentit, que Terrassa hagi estat coneguda i reconeguda al món sencer com una de les capitals més importants en aquest àmbit, però tampoc que el Jazz s'hagi convertit a Terrassa en un més dels molts trets identitaris que ens representen arreu del món.  El punt culminant d'aquesta projecció va ser quan l'any 1992 el Festival de Jazz de Terrassa es va integrar dins de la programació oficial d'actes culturals dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Un habitual en les actuacions del festival fou el magnífic pianista Tete Montoliu, que va morir l’any 1997. Dins els actes del 17è Festival de Jazz de l’any 1998, la ciutat, amb agraïment li va retre un homenatge i li va dedicar un carrer, el que porta directament a la Nova Jazz Cava, tot canviant el nom antic de passatge de Gaudí pel de passatge de Tete Montoliu. Així mateix, el dia 6 de març de 1998 a la façana de la Nova Jazz Cava es va descobrir una placa commemorativa  i dedicatòria en honor seu.

Fonts consultades:

AA.DD. 25 aniversari del Club de Jazz 1950-1984. Club de Jazz dels Amics de les Arts i JJMM. Terrassa 1984

Ajuntament de Terrassa. Terrassa i el jazz. Opuscle. Oficina de Turisme. Terrassa 1994. (segons un treball d’Adela Farré)

AMAT. Fons de Jazz: memòries dels festivals de jazz.

FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985

VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.

La parròquia de la Santa Creu de Terrassa

Amb l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, el terme quedà dividit en dues demarcacions parroquials: la del Sant Esperit (el centre i l’actual barri segle XX) i la de Sant Pere (la resta del terme, de llevant a ponent).

L’any 1932 el bisbat de Barcelona creà dins de la de Sant Pere tres noves parròquies: la de la Sagrada Família, la de Sant Josep i la del Roser a les Fonts. No seria fins l’any 1955 que es formaria una nova parròquia dins la circumscripció santperenca: la de la Santa Creu.

El dia 15 de novembre del 1955 es creava, per decret del bisbat, la nova parròquia de la Santa Creu, amb un cens d’onze mil feligresos, repartits en les zones del Pla de l’Ametllera i d’en Pere Parra.

Ermita de Sant Jaume, primera església parroquial / Marius Heras-AMAT

La capella triada per església parroquial fou l’ermita de Sant Jaume del Pla del Bon Aire. Allà, el dia 5 d’agost del 1956, prenia possessió com a rector mossèn Miquel Bonet Ribas, amb la presència de l’alcalde, Josep Clapés, i d’altres autoritats, i els rectors de les diferents parròquies terrassenques.

Una nau industrialf com església parroquial / AMAT

Davant l’inconvenient de la llunyania de la capella i de la seva poca capacitat, un feligrès li oferí una nau industrial situada al carrer de Bartomeu Amat, cantonada amb el carrer de l’Autonomia. El 28 d’octubre del mateix 1956 era beneïda i entrava en funcions com a temple parroquial.

L’any 1956 es constituïa la Comissió Local Pro-Edificis Religiosos i Culturals per tal de solucionar les deficiències d’infraestructures i equipaments dels barris. Amb la seva tasca de coordinació entre l’Ajuntament i les principals entitats econòmiques i financeres de la ciutat, s’aconseguiren les escoles dels Salesians, de les Germanes Carmelites de les Arenes, l’edificació de l’església de Sant Cristòfol, entre altres.

Amb la seva intervenció es va aconseguir, l’any 1957, comprar els terrenys i la construcció de l’església i el Centre Parroquial de la Santa Creu entre la carretera de Rellinars i el carrer de Pere de Fizes.

La nova església parroquial / AMAT

Amb la presència de l’alcalde de Terrassa i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, es consagrava la nova església de la Santa Creu, el dia 1 de maig de 1960. El nom de l’església fou l’escollit pel clero terrassenc en remembrança de la fructífera Santa Missió celebrada a Terrassa el 1952. El bisbe també procedí a beneir les quatre campanes que s’havien de situar al campanar annex de planta rectangular amb creus de vidre en les seves façanes. Van ser padrins de les quatre campanes la família Marqués, el Centre Parroquial, les Joventuts d’Acció Catòlica i la Confraria de la Santísima Cruz del Voto, respectivament.

Benedicció de les noves campanes / AMAT

En el mateix acte es va inaugurar la nova casa rectoral, el Centre Parroquial i  les escoles sufragades per l’industrial Francesc Torredemer.

A la tarda es va celebrar una solemne processó per traslladar el Santíssim Sagrament des de l’antiga i provisional església fins al nou temple.

L’església de línies modernes va ser projectada per l’arquitecte Frederic Vinyals. L’edifici té una profunditat de 35 m i una amplada de 17 m. Destaquen les grans vidrieres que donen una acolorida il·luminació.

Santa Elena / Joaquim Verdaguer

L’església està sota l’advocació de Santa Elena. Aquesta santa va ser famosa per ser la mare de l’emperador romà Constantí i que va aconseguir que el seu fill concedís la llibertat de culte als cristians, després de tres segles de persecució. Elena aconseguí de Constantí el permís i obrers per aconseguir trobar la Santa Creu de Jesucrist a Jerusalem. És per aquest motiu la vinculació de Santa Elena i la parròquia de la Santa Creu. A la façana de l’església hi ha una imatge de Santa Elena, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.

L'església de la Santa Creu. 2015 / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

TRENCHS, Marian. Terrassa 1877-1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa de Terrassa, 1977.

CASTELL, J., PALOMARES M. i TORRELLA F. Tarrasa y los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1966.

FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella:Terrassa, 1985.

Tarrasa Información. 6 d’agost de 1956. p. 1

Tarrasa Información. 2 de maig de 1960. p.1

Antics camps de futbol

Molt terrassencs de certa edat encara identifiquen llocs de Terrassa amb noms de vells camps de futbol: camp de les Pedres, dels Pajaritos, del Monu, etc.

Anem a fer un repàs dels terrenys de jocs de les beceroles del futbol:

Del primer que hi ha constància, de principis del segle XX,  es el camp del Youngs Club, situat al carrer Pare Llaurador cantonada amb el de Galileu. També d’aquella època trobem el camp del Salut en el carrer de Mossèn Pursals, sobre el moll de descarga de l’Estació del Nord.

El camp del Tarrasense FC entre els carrers Comte Borrell i Antoninus Pius.

La Unió Terrassenca tenia el terreny de joc en el camp del Mauri, a l’avinguda de Jacquard entre els carrer Salmerón i Prat de la Riba.

Camp del Belil / Fons Ragon-AMAT

El camp del Belil, situat on ara hi ha la plaça de Paulina Pi de la Serra. Aquí va ser on va jugar per primera vegada el CD Tarrasa, ara Terrassa FC.

El camp del Coro Vell darrera la fàbrica de Cal Niquet, prop el convent de les Josefines.

El camp de les Pedres on jugava el Ràcing,  era al carrer de Giralt i Serrà, darrera el CAP Rambla.

L’equip del Coro dels Amics jugava al camp dels Pajaritos, situat on ara hi han les pistes poliesportives de l’Àrea Olímpica. Més endavant se’l coneixeria com el camp del Sala.

El camp del Tibidabo al final del carrer Colom

El camp de l’Harmonia on jugava el CF Harmonia, primer  ubicat al carrer de Colom en un lloc aturonat on ara hi ha la benzinera. Després passarien a jugar

davant del Celler Cooperatiu en el lloc on després es va edificà  La Farinera. En aquest camp va ser on va fer els primers passos el Club Egara de hoquei. Tenien la seu al Bar Codina de la carretera de Montcada amb  el carrer de Topete.

El camp de la Santperenca situat on avui hi ha el Grup Egara. Més endavant passaria a jugar al camp interior de l’Electra. En aquesta camp, després de la Guerra Civil, hi jugà el San Pedro i l’equip de la fàbrica, el Club Esportiu Electra

Prop d’allà hi havia també el camp de la Rabassada.

El camp del Monu, anomenat així per jugar-hi l’equip del Monumental, estava situat on ara hi ha els pisos de Santa Margarida a la carretera de Rubí.

El camp del Casino del Comerç era al final la rambleta del Pare Alegre, on ara hi ha la benzinera

Primer camp del Kubales /Proc. Joan Costa

Els camps dels Kubales. El naixement del club va ser en el Sot de la Piscina, arran de la carretera de Martorell. Després passaren a ocupar un camp en condicions situat sota la masia de Ca n’Aurell, al costat de la carretera de Martorell, cantonada amb l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Finalment es resituaren en l’espai que havia estat el camp del Casino del Comerç, al final de la rambleta del Pare Alegre. Degut als estralls de la rierada del 1962, es varen quedar sense camp de joc.

El camp de la Unió al carrer de l’Agricultura. El club tenia la seu a la Rambla d’Ègara davant del cinema.

El camp del Catalunya emplaçat on ara hi ha la plaça del Segle XX

Durant la postguerra desapareixerien aquest camps i sorgiren nous equips afiliats al Frente de Juventudes o als centres parroquials. Dos exemples d’aquest últims foren el Centro Parroquial de San Cristobal, que va començar l’any 1958 en un camp darrera l’església. Després passaria a jugar on ara hi ha el poliesportiu, per acabar a la Pineda a l’altre banda de la riera. També el SAMI San José que jugava en un camp ubicat al carrer de Colom

El camp del Carmelitano situat davant de la Llar de l’Ancianitat, on ara hi el Centre Comercial Talló.

El camp del JABA (Juventut Atlètica Balonpedistica Amateur) ubicat sobre de l’avinguda de l’Abat Marcet, entre els carrers de l’Ancianitat, Maestrat i Doctor Cistaré. El JABA i el Carmelitano acabarien unint-se formant el JABAC i més tard el JABAC Can Jofresa.

El camp de l’Agut ubicat dins aquesta empresa, entre l’avinguda del Vint-i-dos de juliol i l’avinguda de Josep Tarradellas.

El camp vell del Terrassa / Foto Biarnés- AMAT

El camp vell del Terrassa FC. L’any 1905 s’inaugurava el velòdrom Sport Ègara, al carrer de Pi i Margall. A més de servir per practicar amb les bicicletes, també es jugava a altres esports com el tenis, i era el lloc d’esbarjo i lluïment en els aperitius. L’any 1913 la instal·lació esportiva passà a estar regentada pel CD Terrassa. La remodelació com a camp de futbol es va inaugurar el 2 de març del mateix any. També començaren a jugar els seus primers partits la secció d’hoquei del club. A més, l’espai servia per celebrar-hi algun acte de Festa Major o festivals benèfics.

L’any 1931 Terrassa va rebre la primera visita oficial del president de la Generalitat, Francesc Macià. Després de diversos actes, va assistir al camp del Terrassa, a un partit del conjunt local.

El CD Terrassa tenia la seu en el Bar Cañameras de la Rambla d’Ègara, davant del Cinema Rambla.

Durant la postguerra, a més de ser l’escenari del futbol, també s’hi feien exhibicions gimnàstiques del Frente de Juventudes i les folklòriques d’Eduación y Descanso. L’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, es va jugar un partit internacional d’hoquei femení entre les Joventuts Hitlerianes i la Secció Femenina de la Falange Española (en realitat, era el CD Terrassa Femení).

L’any 1960 es va inaugurar el nou estadi de la Zona Esportiva de l’Abat Marcet, on passà a jugar els seus partits el CD Terrassa. Durant tres anys, el vell camp va continuar en funcionament per categories inferiors, fins que es va enderrocar i s’hi va edificar un edifici industrial.

Hi hagut molts més equips amateurs que els citats però compartien camp amb altres equips, això si, pagant un petit lloguer, per exemple era el Club Esportiu Vallparadís que jugava al camp de l’Electra.

Amb l’esclat migratori i la formació de nous barris sorgiren nous camps i nous equips.

Fonts consultades:

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

Arxiu Tobella. Els vells camps de futbol. Claxon núm. 98 10 novembre 1986

FONDEVILA Gascón, Joan Francesc. Història del futbol amateur a Terrassa. Fundació Josep Valls. Terrassa 2000