Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 17 d’octubre de 2015

La parròquia de la Santa Creu de Terrassa

Amb l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, el terme quedà dividit en dues demarcacions parroquials: la del Sant Esperit (el centre i l’actual barri segle XX) i la de Sant Pere (la resta del terme, de llevant a ponent).
L’any 1932 el bisbat de Barcelona creà dins de la de Sant Pere tres noves parròquies: la de la Sagrada Família, la de Sant Josep i la del Roser a les Fonts. No seria fins l’any 1955 que es formaria una nova parròquia dins la circumscripció santperenca: la de la Santa Creu.
El dia 15 de novembre del 1955 es creava, per decret del bisbat, la nova parròquia de la Santa Creu, amb un cens d’onze mil feligresos, repartits en les zones del Pla de l’Ametllera i d’en Pere Parra.
Ermita de Sant Jaume, primera església parroquial / Marius Heras-AMAT
La capella triada per església parroquial fou l’ermita de Sant Jaume del Pla del Bon Aire. Allà, el dia 5 d’agost del 1956, prenia possessió com a rector mossèn Miquel Bonet Ribas, amb la presència de l’alcalde, Josep Clapés, i d’altres autoritats, i els rectors de les diferents parròquies terrassenques.
Una nau industrialf com església parroquial / AMAT
Davant l’inconvenient de la llunyania de la capella i de la seva poca capacitat, un feligrès li oferí una nau industrial situada al carrer de Bartomeu Amat, cantonada amb el carrer de l’Autonomia. El 28 d’octubre del mateix 1956 era beneïda i entrava en funcions com a temple parroquial.

L’any 1956 es constituïa la Comissió Local Pro-Edificis Religiosos i Culturals per tal de solucionar les deficiències d’infraestructures i equipaments dels barris. Amb la seva tasca de coordinació entre l’Ajuntament i les principals entitats econòmiques i financeres de la ciutat, s’aconseguiren les escoles dels Salesians, de les Germanes Carmelites de les Arenes, l’edificació de l’església de Sant Cristòfol, entre altres.
Amb la seva intervenció es va aconseguir, l’any 1957, comprar els terrenys i la construcció de l’església i el Centre Parroquial de la Santa Creu entre la carretera de Rellinars i el carrer de Pere de Fizes.
La nova església parroquial / AMAT
Amb la presència de l’alcalde de Terrassa i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, es consagrava la nova església de la Santa Creu, el dia 1 de maig de 1960. El nom de l’església fou l’escollit pel clero terrassenc en remembrança de la fructífera Santa Missió celebrada a Terrassa el 1952. El bisbe també procedí a beneir les quatre campanes que s’havien de situar al campanar annex de planta rectangular amb creus de vidre en les seves façanes. Van ser padrins de les quatre campanes la família Marqués, el Centre Parroquial, les Joventuts d’Acció Catòlica i la Confraria de la Santísima Cruz del Voto, respectivament.
Benedicció de les noves campanes / AMAT
En el mateix acte es va inaugurar la nova casa rectoral, el Centre Parroquial i  les escoles sufragades per l’industrial Francesc Torredemer.
A la tarda es va celebrar una solemne processó per traslladar el Santíssim Sagrament des de l’antiga i provisional església fins al nou temple.

L’església de línies modernes va ser projectada per l’arquitecte Frederic Vinyals. L’edifici té una profunditat de 35 m i una amplada de 17 m. Destaquen les grans vidrieres que donen una acolorida il·luminació.
Santa Elena / Joaquim Verdaguer
L’església està sota l’advocació de Santa Elena. Aquesta santa va ser famosa per ser la mare de l’emperador romà Constantí i que va aconseguir que el seu fill concedís la llibertat de culte als cristians, després de tres segles de persecució. Elena aconseguí de Constantí el permís i obrers per aconseguir trobar la Santa Creu de Jesucrist a Jerusalem. És per aquest motiu la vinculació de Santa Elena i la parròquia de la Santa Creu. A la façana de l’església hi ha una imatge de Santa Elena, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.
L'església de la Santa Creu. 2015 / Joaquim Verdaguer
Fonts consultades:
TRENCHS, Marian. Terrassa 1877-1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa de Terrassa, 1977.
CASTELL, J., PALOMARES M. i TORRELLA F. Tarrasa y los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1966.
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella:Terrassa, 1985.
Tarrasa Información. 6 d’agost de 1956. p. 1
Tarrasa Información. 2 de maig de 1960. p.1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada