Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 10 d’octubre del 2015

El Centre Aragonès de Terrassa.

El Centre Aragonès de Terrassa es va fundar l’any 1914 amb el nom “Colònia Aragonesa de Tarrasa”. L’entitat reunia a la classe treballadora terrassenca procedent de l’Aragó, que amb aquesta agrupació tenien on poder aglutinar les seves inquietuds i poder recordar i posar en pràctica la cultura aragonesa.
El centre organitzava excursions a Sant Llorenç i a la Serra de l’Obac i, principalment, celebrava una festa pel dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Pilar.
L’any 1927 van comprar un local al carrer de “Correus”. El 1929 es van redactar els primers estatuts constituint-se en el Centre Aragonès de Terrassa.
Butlletí del Centre Aragonés
Dinar de germanor
L’any 1936 es van traslladar a un local del carrer de Topete. Aquell any l’entitat tenia 293 socis i amb la seves quotes es cobrien les despeses de manteniment del local, activitats, gestió de la biblioteca, etc. Abans de la Guerra Civil, l’entitat tenia una mutualitat, formada per aragonesos i els fills del mateixos, els quals aportaven una quantitat de diners que servia per l’atenció mèdica i laboral. Cobria econòmicament  per malaltia i maternitat així com les despeses d’enterrament dels seus socis.
Capella de la Mare de Déu del Pilar / Joaquim Verdaguer
Després de la Guerra Civil, l’activitat disminuí però l’entitat continuà en actiu.
L’any 1942, la seu es va traslladar a un local d’un bar situat al carrer de la Font Vella prop “la Cuina Moderna”. Amb el tancament del bar als anys 70, les activitats va decréixer fins a quasi fer desaparèixer l’agrupació d’aragonesos.
Sortida de misa


No va ser fins el 1997, que un grup de nostàlgics i entusiastes de la Jota, “los Pilares d’Aragón” van revifar l’entitat, realitzant un festival de jota aragonesa al Parc del Catalans a la fi de tornar a refer el Centre Aragonès,
Trobada de cases regionals

La seva nova seu estava situada al carrer del pare Llaurador, on ara hi ha la plaça d‘Adelina Gregoriano. El local el compartien amb l’agrupació andalusa Divina Pastora.
L’entitat participava en les demostracions folklòriques de Festa Major però, principalment en la celebració de la diada de la Mare de Déu del Pilar, la seva patrona. Els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar on, en una capelleta situada en una façana, es feia una ofrena floral a la imatge de la Mare de Déu. Després la comitiva es dirigia a l'església del Sant Esperit per celebrar una missa baturra. Seguidament es feia el gran dinar a la seu de l'entitat o al Gran Casino i a la tarda es celebrava la Jotada.
Celebració del Dia del Pilar
L’any 1998 el Centre es va traslladar al carrer Sant Sebastià i, el 2000 inaugurava el nou local al carrer Pearson.
Luisa Fernánda Rudi a l'Ajuntament
Per celebrar el 95è aniversari, van convidar al president de la Comunitat Aragonesa, Marcelino Iglesias i, pel centenari a la presidenta de dita comunitat, Luisa Fernánda Rudi.
Local del carrer de Pearson


Interior de la nova seu

Fotos de la Web del Centre Aragonés de Terrassa

Fonts consultades


Web del Centre Aragonès de Terrassa

1 comentari:

  1. ¿Rudy Fernández? La presidenta de Aragón que se cita en este artículo no se llama "Rudy Fernández" sino Luisa Fernanda Rudi.

    ResponElimina