Títol de Ciutat
Fins l’any 1877 Terrassa no es podia considerar una
ciutat, ja que no en tenia el títol, sinó que era simplement una vila.
El 9 d’abril d’aquell any i per Reial decret de 29 de
març de 1877 signat pel rei Alfons XII, l’antiga vila de Terrassa es convertia
en ciutat i rebia el títol oficialment.
Per celebrar tal honor i distinció, s’organitzà una
festa ciutadana el dissabte 14 d’abril. Els terrassencs engalanaren les façanes
de les cases i l’Ajuntament organitzà una desfilada amb les autoritats
provincials. La comitiva inaugurà diversos edificis, entre ells la Caixa d’Estalvis de
Terrassa, i també va oferir un dinar al Casino. La jornada acabà amb una
representació de teatre a benefici dels pobres.
Excel·lentíssim
El 24 d’abril de l’any 1894 segons un Reial decret de la
reina regent Maria Cristina, en nom del seu fill Alfons XIII, concedeix a
l’Ajuntament de Terrassa el tractament d’EXCEL·LÈNCIA, en reconeixement de
l’augment de la seva població i el desenvolupament de l’agricultura, la
indústria i el comerç.
En tenim constància en el Llibre d’actes del Ple de l’any
1894 (vol.24, fol.288), en el qual la corporació agraeix als diputats a Corts
Alfons Sala i Albert Rusiñol l’enviament d’uns telegrames fent saber la
notícia.
Molt Il·lustre
Terrassa rebé el títol de MOLT IL·LUSTRE, en
reconeixement de l’aportació efectuada per l’Ajuntament en la potenciació de
l’ensenyament tècnic superior i principalment per la creació i la construcció
de l’Escola Industrial. L'11 de novembre de l’any 1909, el rei Alfons XIII
concedeix aquest nou títol a la ciutat en agraïment per l’esforç que feia a
favor de l’ensenyament públic.
 |
| Escola Industrial 1909 / Fons Ragon-AMAT |
Il·lustríssim Alcalde
La funció d’alcalde és la de president de l’Ajuntament i
delegat del govern en cada municipi. L’alcalde de Terrassa rep el tractament de
“Il·lustríssim”. Només una vegada en la llarga història de Terrassa, l’alcalde
ha rebut el tractament de “Excel·lentissim i il·lustríssim” en la persona de
Manuel Royes al haver estat simultàniament president de la Diputació de Barcelona i
alcalde de Terrassa
 |
| La vara de l'alcalde / AMAT |
El penó de la Ciutat
Veure en aquest blog “El penó
de Terrassa”
Corbata d’Alfons X el Savi
Terrassa té un altre guardó, que pertany a tota la
corporació municipal i que, quan no va dirigida a una sola persona, adopta la
denominació i la forma de corbata.
Es tracta de la concessió de la corbata ORDE CIVIL
ALFONS X EL SAVI, que és una medalla en forma de creu que es pot col·locar
en banderes i estendards, o bé dibuixada, gravada o pintada en elements
decoratius d’ús col·lectiu.
L’Ajuntament va rebre la corbata de l’Orde Civil Alfons X
el Savi per Ordre de 9 de juny de 1948 del Ministeri d’Educació Nacional, per
la seva destacada tasca en el camp de la investigació científica i de l’ensenyament,
i en reconeixement dels serveis i interès en l’educació del país.
 |
| La corbata d'Alfons el Savi |
Les Bandes
Era tradicional que els regidors de l’Ajuntament de
Terrassa portessin una banda com a distintiu del seu rang dins el consistori,
en els actes solemnes i festivitats públiques com podia ser la processó del
Corpus o la Festa Major.
Era un costum que s’ha a portat a terme intermitentment segons el moment
polític.
La noticia documentada més antiga de que es fa menció a
les bandes, és d’un Ple de l’Ajuntament del dia 15 de març 1894: «...que no
existiendo número completo de bandas, distintivo de los Señores Consejales y
estar las existentes muy desluidas y deterioradas, se acordó por unanimidad
restablecer su uso en actos y festividades públicas, disponiendose al efecto la
confección de catorce nuevas».
A principis del segle XXI, després de molts anys de no
fer ús d’aquesta tradició, el govern de l’alcalde Pere Navarro va reimplantar
aquest costum. Les bandes són granades i porten l’escut de la ciutat.
Protocol·làriament s’han de portar des de l'espatlla dreta a la cintura
esquerra. El motiu és deixar lliure la part esquerra per si algun regidor
tingués que ostentar algun distintiu o medalla.
 |
| Les autoritats abillats amb les bandes / AMAT |
Els Ventalls de banderola
Els distintius que llueixen, també els regidors, són
els ventalls de banderola. Aquest element fou molt important per les festes,
tant pel Corpus com per la
Festa Major i servien per destacar algunes personalitats
entre els assistents.
Sembla que el seu origen era per refrescar-se una mica
tot ventant-se, però també per espantar les mosques.
La primera noticia que tenim a Terrassa l’hem de cercar
el 18 de juliol de 1586, quan el Gremi de Teixidors acordà, que cada any per
Corpus la compra de dos ventalls de palla i que els regidors del gremi els
portessin a la processó.
Un altre testimoni el trobem en el Ple de l’Ajuntament
del dia 19 de maig de 1872 en el que es va acordar assistir, com de costum, a
la processó del Corpus en Corporació amb atxes i ventalls pintats amb l’escut
de Terrassa.
Les característiques dels ventalls són un pal llarg
tornejat d’uns 50 cm .
amb un rectangle de 16x22 cm. de palla basta, cartró o cuiro, acompanyat
de borles i serrells, amb il·lustracions, que han anat canviat al llarg dels
segles, de sants i d'edificis representatius.
La seva presència va tenir alts i baixos al llarg dels
anys fins a desaparèixer del tot durant la República i la Guerra Civil. Es va
tornar a recuperar l’any 1948, per tornar a l’oblit durant els anys
setanta. Finalment la tradició es va restablir l’any 1982 perpetuant una
tradició popular plenament assumida pel Consistori terrassenc.
 |
| Autoritats amb els ventalls , 1949 / Fons Ragon-AMAT |
Honors i distincions
ciutadanes
El Ple de l’Ajuntament del 22 maig de 1914 acordà crear
una Galeria de Terrassencs Il·lustres per tal de perpetuar la memòria d’aquells
terrassencs i terrassenques que van assolir un alt grau de servei a la ciutat o
una trajectòria personal indiscutible en el terreny de la política, les arts,
la cultura, l’acció social o l’esport.
 |
| Sala de Plens amb la Galeria de Terrassencs Il·lustres/ AMAT |
Un altre Ple celebrat el 23 de gener de 1942 aprovà la
creació de la Medalla
de la Ciutat
en tres categories - or, plata i bronze - per tal de guardonar el
reconeixement, els mereixements, les qualitats i les circumstàncies singulars
que ajuden a enriquir la ciutat de Terrassa des de les més variades formes de
l’activitat humana. L’any 1958 es creà una nova medalla al mèrit esportiu que
tenia per objecte premiar els mereixements contrets per entitats o persones en
la pràctica o el foment de l’esport. L’any 1993 el Consistori va decidir
recopilar i ordenar les dites concessions amb la creació d’un nou Reglament
d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Terrassa, que són les següents:
- Galeria de Terrassencs Il·lustres
- Nomenament d’Alcalde o Regidor Honorari de l’Ajuntament
de Terrassa
- Medalla d’Honor de la Ciutat
- Medalla de la
Ciutat de Terrassa
- Placa i medalla de la Ciutat de Terrassa a l’Esperit Esportiu
- Títol de filla o fill predilecte de Terrassa
- Títol de filla o fill adoptiu de Terrassa
Fonts consultades
Gaseta Oficial Ajuntament de Terrassa.
Protocols de Festa Major. Núm. 60. 18 maig 1998
RAGON, Baltasar. Sucedió en Terrassa. (any?)
AMADES, Joan. Costumari Català. Salvat edicions.
Barcelona 1950.
SUBIRATS ARGELAGUES, José.
1877, La villa de Terrassa el título de
ciudad y la Caja
de Ahorros, Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977.
Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple.
15 març 1894
Ajuntament de Terrassa. Acte del Ple .
19 Maig 1872.
DOMÈNECH, Josep M.. Historia
Breu de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972
AA.DD. Terregada. Ajuntament de Terrassa.
Edicions el Mèdol. Tarragona 1991
Finalitzada la Guerra de Successió, a Terrassa, com a d’altres viles i ciutats catalanes, als consellers se’ls va prohibir l’ús de gramalles, la seva vestidura, símbol de dignitat municipal.
ResponEliminaL’historiador Salvador Cardús fa esment que Felip V va prohibí l’ús de gramalles, autoritzant “una vanda de Damasco Carmesí, con el escudo pequeño de las armas de aquella Ciudad o Villa, Cabeza de Corregimiento y los Porteros con las Mazas, en el traje antiguo”.
(CARDÚS I FLORENSA, S.: Nom i escut de Terrassa, Terrassa 1961. p. 72)
I a principis de segle XVIII ja hi ha referències sobre la vara del batlle, que ha de portar com a símbol d'autoritat.
ResponElimina