Can Boada del Pi, La masia Marcet i l’ermita del Sagrat Cor

A la part alta de Terrassa hi ha el conjunt de Can Boada del Pi: les masies de Can Boada, la de Can Marcet i l’ermita del Sagrat Cor.

La masia de Can Boada del Pi, a finals del Segle XIX / Fons Ragon/AMAT

La masia de Can Boada la trobem documentada per primera vegada l’any 1239.

L’any 1558 el seu propietari era Pau Boada. La masia, construïda al costat de la capçalera del torrent de Can Boada, és d’estructura rectangular amb planta baixa i pis. La planta baixa es troba del tot compartimentada i transformada segons el seu ús actual, com a taller. Hi destaca la volta de pedra de l’escala que accedeix al pis superior, la cuina a l’esquerra i, al fons, el celler, amb un cup deteriorat, perpendicular a la façana nord. Al pis superior es conserva la sala amb finestra i festejador, i les habitacions al seu voltant. La façana encarada al sud, té el portal dovellat i al seu damunt una finestra gòtica, amb llinda, brancals de pedra i brancals motllurats. La cornisa del capcer presenta un acabat curiós i molt senzill de línia abarrocada on hi havia esgrafiat el rellotge  de sol ovalat, desaparegut a l'arrebossar la façana.

Es conserva part de l’era i tota la construcció està envoltada per un pati utilitzat com a garatge i magatzem de l’empresa constructora Copcisa.

Can Boada i la masia Marcet 1912 / Fotos Baltasar Ragon-AMAT

A principis del segle XX els propietaris van fer edificar, al costat del mas, un casalot per substituir l’antiga masia, que havia quedat inhàbil. La seva construcció, el 1910, es va encarregar a l’arquitecte Lluís Muncunill. L’edifici, conegut com la Masia Marcet, és d’estil noucentista d’inspiració barroca. 

La Masia Marcet / Josep Boix

En el catàleg d'edificis protegits està descrita com “edifici aïllat, construït al costat mateix de Can Boada, de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants que resta amagada per una cornisa de remat de cantells arrodonits i una discreta ornamentació que la ressegueix. La façana principal, simètrica, amb una era de lloses al davant, presenta un porxo d’accés, suportat amb columnes de fosa i que forma una terrassa a la planta pis. L’obra és de totxo, estucada, amb una ornamentació limitada a les llindes de les obertures”.

Detalls de la finestra / Rafael Aóztegui

A la façana, sobre la finestra, hi ha medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.

Al marxar els seus propietaris a viure dins la ciutat, la casa fou habitada pels masovers. Actualment està sense habitar, alabaix, amb els vidres trencats i l’entorn descuidat. Igual que l’antiga masia, serveix de magatzem.

La masia, 2014 / Rafael Aróztegui

L’altre element protegit de la zona és l’ermita del Sagrat Cor, obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, construïda a principis del segle XX. És una edificació de tall modernista. El catàleg d’edificis la descriu com “ermita de 10’40 m de llargada per 4’70 m d’amplada. La nau és coberta amb una volta parabòlica feta de maó. L’absis és hexagonal i cobert amb tres voltes apuntades que s’interaccionen amb la nau mitjançant arestes, i una finestra d’art apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis. L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdol de riera.” La façana té un campanar del tipus d’espadanya d’una sola campana.

L’ermita, a causa de les explanacions dels terrenys de les rodalies per procedir a la urbanització, i també per la construcció del transvasament, va quedar a dalt  d'un turó, fins i tot va estar en perill de ser enderrocada i construir-hi en el seu lloc, un cop rebaixat, un bloc de pisos. En els anys seixanta passà a ser sufragària de la parròquia de la Sagrada Família, celebrant-hi missa dominical i catequesis del barri. Per donar més cabuda es va afegir un cobert davant de l’ermita, la qual cosa donava una imatge llastimosa.

Dalt el turonet, com si fos una illa, les inclemències del temps van anar reduint-lo de mica en mica.

L'ermita als anys 60 / AMAT

L’any 1986 la campana fou retirada i resguardada en un domicili particular, perquè uns brètols s’enfilaven a altes hores de la nit i batejaven la campana.

En els anys noranta l’Ajuntament adequà l’espai i el va urbanitzar i reforçant el turó amb talussos i escales per arribar a l’ermita. També s’enderrocà el cobert davanter i es reposà la campana. Aquesta té gravada, de la mateixa fosa, la imatge d’un Sagrat Cor i l’any en què va ser bastida, el 1929.

Durant anys al costat de l’ermita hi havia un pi. És per això que la zona es coneix com Can Boada del Pi.

La façana de l'ermita, 2012 / Joaquim Verdaguer

L'ermita del Sagrat Cor / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

BALLBÉ, Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Ajuntaments de Terrassa i Matadepera: Terrassa, 1988.

BOIX, Josep. Can Boada del Pi. Diari de Terrassa. 2 de gener del 2005. p.18.

DOMÈNEC, Ferran. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa: Terrassa, 1997.

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa, 1981.