Diu la llegenda que dos
monjos, procedents de la
Cartoixa d’Scala Dei, de camí cap a Roma, segons alguns, de
camí cap a la Gran
Cartoixa , segons altres, feren parada davant el castell de
Vallparadís en demanda d’almoina d’acolliment i que la seva castlana fou tan
afable que se n’anaren amb la donació del castell perquè s’hi procedís a fundar
una nova cartoixa.
El que és cert és que la
creixent pietat, i en plenitud de la seva vellesa portà Blanca de Centelles a
decidir-se a emprar la seva gran fortuna destinant-la a una ordre religiosa per
a la fundació d’un convent o monestir.
És per això que escollí
l’ordre cartoixana, i així ho comunicà al Prior general de l’ordre, Enric
Pollet, el qual ho delegà als Priors d’Scala Dei, Ramon i el de Sant Pol,
Arnau, perquè fessin les gestions necessàries i prenguessin possessió del
castell.
 |
| Visió idealitzada de la cartoixa el 1345 / Museu de Terrassa |
Blanca de Centelles
intercedí davant el rei Pere el Cerimoniós per tal d’obtenir la llicència per
transformar una fortificació militar en monestir. El rei accedí a la petició, però, a compte, la noble dama
cedí al monarca els seus drets de castlania del castell palau de Terrassa.
El 6 d’octubre de l’any
1344 es fundava la Cartoixa, la qual anomenaren de Sant Jaume de Vallparadís
que era l’advocació a què estava dedicada la capella del castell ubicada fora
d’aquest, uns metres més al nord.
 |
| El castell transformat en monestir /dibuix Jordi Bigordà-Museu de Terrassa |
El primer prior de la nova
comunitat fou Berenguer de Plana.
El castell no oferia cap
possibilitat d’ésser habilitat per a la vida monàstica i, per tant, es procedí
a la seva total reconstrucció gràcies a la donació de part de la fortuna de
Blanca de Centelles. S’aprofità part de l’obra antiga, la torre central fou
escapçada i es deixà només la seva part
nord com a contrafort de la sala principal, que es construí entre la torre i la
muralla nord, i es convertí en església. Es construïren altres dependències necessàries
per a una casa d’oració i pau, com la sala capitular i allotjaments per als
monjos. Es dreçà un claustre amb sis arcs apuntats i una galeria superior amb
els seus arcs i capitells d’estil gòtic.
 |
| Detall dels sostre de la Sala Capitular / Rafael Aróztegui |
L’any 1345 el bisbe de
Barcelona donava autorització per construir una església al interior del
monestir.
 |
| L'església del convent / AMAT |
Sembla que és l’any 1349
quan es produí la mort de Blanca de Centelles, quatre anys després de la
fundació de la Cartoixa. És possible que el seu decés fos ocasionat per la
pesta negra que arrasava Europa en aquells temps.
La noble dama fou
enterrada a l’altar major de la nova església, com una manera dels monjos
cartoixans de magnificar la seva benefactora.
 |
| El claustre / Rafael Aróztegui |
Després de la mort de
Blanca de Centelles, i tal com ella havia testat, Gilbert de Corbera definia
com a hereu de tots els drets i possessions que tenia sobre l’esmentat monestir
la noble dama al Prior del monestir..
Durant seixanta anys la
comunitat cartoixana experimentà un gran desenvolupament patrimonial.
L’adquisició del castell de Pere, prop de Sant Llorenç Savall, i altres
propietats, així com les donacions freqüents de rendes i llegats, incrementaren
considerablement els seus béns. Cal destacar un important llegat fet pel
mercader Bertran Nicolau.
També obtingueren la
protecció del rei Pere, així com la concessió de diversos privilegis reials.
Tot i això el monestir
hagué de salvar moments molt crítics, com el de la seva defensa davant els
estralls del malfactor Bernat du
Claquin.
 |
| Afegeix la llegenda |
El desenvolupament de la Cartoixa
i el seu anhel de solitud de casa de pau i oració van fer recapacitar la
comunitat, encapçalada pel prior Domènec Bonate, sobre la necessitat de buscar
una nova ubicació per a un nou convent.
Començaren les gestions
vers la Cartoixa de Sant Pol per tal d’unir-se, i es fundà una nova Cartoixa.
El 24 de setembre de 1425
el papa Benet XIII signava el document d’unió d’ambdues cartoixes, les quals
procediren al seu trasllat a la
Conreria , prop de la vila de Tiana, on fundaren la cartoixa
de Santa Maria de Montalegre. Aquesta fundació fou possible gràcies al béns que
posseïen i el fruit de la venda del castell de Vallparadís a l’ordre del Carme.
En el seu trasllat, els
cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís collportaren, a la nova cartoixa, les
despulles de la seva benefactora Blanca de Centelles, les quals s’enterraren
dins la nova església.
Actualment es pot admirar,
en un dels passadissos de l’actual Cartoixa de Montalegre, la seva llosa sepulcral,
i també, una còpia en el vestíbul del castell cartoixa de Vallparadís de
Terrassa, on destaca l’escut heràldic dels Centelles i una inscripció:
HIC
JACET NOBILIS BLANCHA
DE CENTILLIS
FUNDATRIX
DOMUS VALLIS PARADISI
 |
| El pati del pou / Rafael Aróztegui |
Fonts consultades
CARDÚS, Salvador, El
Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta
Municipal de Museus. Terrassa, 1969.
D.A, Història
de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1987.
D.A. Pergamins
de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Fundació Noguera. Barcelona,
1988.
D.A. “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa.
Terrassa, 1995.
FOSSAI PI, Modesto. Cartuja de Montalegre. Associació d’Arquitectes de Catalunya.
Barcelona, 1884.
GAIA, Bernat del, Excursió a les Cartoixes de Catalunya. Unió Excursionista de
Catalunya. Barcelona, 1962.
JARICOT, Ireneu. La cartuja de Santa Maria de Montalegre. Cartoixa de Montalegre,
1960.
RIBAS MASSANA, F. ”La cartoixa de Montalegre
al segle XV”. Studia Monàstica, volum 18, fac.2, pàg.379-432. Abadia de Montserrat, 1976.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí
Club Pirenec de Terrassa, març-abril
1925, pàg. 133
“Documents
Terrassencs a la Corona
d’Aragó”, (extractes), Butlletí del Club
Pirinec de Terrassa,
gener-fer. 1926. núm. 14..
“Documents Terrassencs a la
Corona d’Aragó”.
(extractes), Butlletí del Club Pirinec de
Terrassa,
març 1926. núm 15.
“Documents Terrassencs a la
Corona d’Aragó”. (extractes),
Butlletí del Club Pirinec de Terrassa,
abril-maig 1926, núm 16.
Egara-Tarrasa, Centre
Excursionistade Terrassa i Club Pirinec de Terrassa. Terrassa,1928.
PEREGRINA, Neus. La cartoixa de Sant Jaume
de Vallparadís. Museu de Terrassa. 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada