Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 19 de setembre de 2015

La Cartoixa de Sant Jaume de Vall de Terrassa

Diu la llegenda que dos monjos, procedents de la Cartoixa d’Scala Dei, de camí cap a Roma, segons alguns, de camí cap a la Gran Cartoixa, segons altres, feren parada davant el castell de Vallparadís en demanda d’almoina d’acolliment i que la seva castlana fou tan afable que se n’anaren amb la donació del castell perquè s’hi procedís a fundar una nova cartoixa.

El que és cert és que la creixent pietat, i en plenitud de la seva vellesa portà Blanca de Centelles a decidir-se a emprar la seva gran fortuna destinant-la a una ordre religiosa per a la fundació d’un convent o monestir.
És per això que escollí l’ordre cartoixana, i així ho comunicà al Prior general de l’ordre, Enric Pollet, el qual ho delegà als Priors d’Scala Dei, Ramon i el de Sant Pol, Arnau, perquè fessin les gestions necessàries i prenguessin possessió del castell.
Visió idealitzada de la cartoixa el 1345 / Museu de Terrassa
Blanca de Centelles intercedí davant el rei Pere el Cerimoniós per tal d’obtenir la llicència per transformar una fortificació militar en monestir. El rei accedí  a la petició, però, a compte, la noble dama cedí al monarca els seus drets de castlania del castell palau de Terrassa.

El 6 d’octubre de l’any 1344 es fundava la Cartoixa, la qual anomenaren de Sant Jaume de Vallparadís que era l’advocació a què estava dedicada la capella del castell ubicada fora d’aquest, uns metres més al  nord.
El castell transformat en monestir /dibuix Jordi Bigordà-Museu de Terrassa
El primer prior de la nova comunitat fou Berenguer de Plana.
El castell no oferia cap possibilitat d’ésser habilitat per a la vida monàstica i, per tant, es procedí a la seva total reconstrucció gràcies a la donació de part de la fortuna de Blanca de Centelles. S’aprofità part de l’obra antiga, la torre central fou escapçada i es deixà  només la seva part nord com a contrafort de la sala principal, que es construí entre la torre i la muralla nord, i es convertí en església. Es construïren altres dependències necessàries per a una casa d’oració i pau, com la sala capitular i allotjaments per als monjos. Es dreçà un claustre amb sis arcs apuntats i una galeria superior amb els seus arcs i capitells d’estil gòtic.
Detall dels sostre de la Sala Capitular / Rafael Aróztegui
L’any 1345 el bisbe de Barcelona donava autorització per construir una església al interior del monestir.
L'església del convent / AMAT
Sembla que és l’any 1349 quan es produí la mort de Blanca de Centelles, quatre anys després de la fundació de la Cartoixa. És possible que el seu decés fos ocasionat per la pesta negra que arrasava Europa en aquells temps.
La noble dama fou enterrada a l’altar major de la nova església, com una manera dels monjos cartoixans de magnificar la seva benefactora.
El claustre / Rafael Aróztegui
Després de la mort de Blanca de Centelles, i tal com ella havia testat, Gilbert de Corbera definia com a hereu de tots els drets i possessions que tenia sobre l’esmentat monestir la noble dama al Prior del monestir..

Durant seixanta anys la comunitat cartoixana experimentà un gran desenvolupament patrimonial. L’adquisició del castell de Pere, prop de Sant Llorenç Savall, i altres propietats, així com les donacions freqüents de rendes i llegats, incrementaren considerablement els seus béns. Cal destacar un important llegat fet pel mercader Bertran Nicolau.

També obtingueren la protecció del rei Pere, així com la concessió de diversos privilegis reials.

Tot i això el monestir hagué de salvar moments molt crítics, com el de la seva defensa davant els estralls  del malfactor Bernat du Claquin.
Afegeix la llegenda

El desenvolupament de la Cartoixa i el seu anhel de solitud de casa de pau i oració van fer recapacitar la comunitat, encapçalada pel prior Domènec Bonate, sobre la necessitat de buscar una nova ubicació per a un nou convent.
Començaren les gestions vers la Cartoixa de Sant Pol per tal d’unir-se, i es fundà una nova Cartoixa.

El 24 de setembre de 1425 el papa Benet XIII signava el document d’unió d’ambdues cartoixes, les quals procediren al seu trasllat a la Conreria, prop de la vila de Tiana, on fundaren la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. Aquesta fundació fou possible gràcies al béns que posseïen i el fruit de la venda del castell de Vallparadís a l’ordre del Carme.

En el seu trasllat, els cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís collportaren, a la nova cartoixa, les despulles de la seva benefactora Blanca de Centelles, les quals s’enterraren dins la nova església.
Actualment es pot admirar, en un dels passadissos de l’actual Cartoixa de Montalegre, la seva llosa sepulcral, i també, una còpia en el vestíbul del castell cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on destaca l’escut heràldic dels Centelles i una inscripció:

                                     HIC JACET NOBILIS BLANCHA
                                       DE  CENTILLIS  FUNDATRIX
                                        DOMUS  VALLIS  PARADISI
El pati del pou / Rafael Aróztegui

Fonts consultades
CARDÚS, Salvador,  El Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta  Municipal de Museus. Terrassa, 1969.
D.A, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1987.
D.A. Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Fundació Noguera. Barcelona, 1988.
D.A. “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.
FOSSAI PI, Modesto. Cartuja de Montalegre. Associació d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 1884.
GAIA, Bernat del, Excursió a les Cartoixes de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1962.
JARICOT, Ireneu. La cartuja de Santa Maria de Montalegre. Cartoixa de Montalegre, 1960.
RIBAS MASSANA, F. ”La cartoixa de Montalegre al segle XV”. Studia Monàstica, volum 18, fac.2,  pàg.379-432. Abadia de Montserrat, 1976.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí Club Pirenec de Terrassa, març-abril         1925, pàg. 133
        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”, (extractes), Butlletí del Club  Pirinec de Terrassa,
        gener-fer. 1926. núm. 14..
        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”. (extractes), Butlletí del Club Pirinec de Terrassa,
        març 1926. núm 15.
        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”. (extractes), Butlletí del Club Pirinec de Terrassa,
        abril-maig 1926, núm 16.
        Egara-Tarrasa, Centre Excursionistade Terrassa i Club Pirinec de Terrassa. Terrassa,1928.

PEREGRINA, Neus. La cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. Museu de Terrassa. 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada