Can Marsans era una masia desapareguda
probablement en el segle XIX. No se sap on estava situada i el perquè de la
seva pèrdua. Només Salvador Cardús la situa a les Aimerigues. Tenint en compte
que els Marsans eren propietaris del que és ara l’actual barri de la Maurina i, que
antigament aquesta extensió de terra
s’anomenava Les Aimerigues, hem de suposar que el mas Marsans devia estar situat en algun indret d’aquesta
zona.
S’ha contemplat que la seva sobtada
desaparició podria venir donada pel traçat de la línia del tren del Nord i el
seu pas per la masia. També s’apunta que la masia podria estar a la zona
aturonada de la cruïlla del carrer de Núria amb el de Maria Auxiliadora. El
cert és que cap estudiós de les masies l’ha pogut situar.
 |
| La Maurina des de la Xemeneia Almirall. 1956 / AMAT |
Salvador Cardús ens descriu en el seu fogatge
de 1455 que el mas estava habitat per la família Marsans. Resseguint els
testaments d’aquesta nissaga, l’any 1460, el seu propietari era Guillem Marsans
i la seva dona Maria; L’any 1493, Gabriel Marsans casat amb Francina; L’any
1496, Jaume Marsans i la seva dona Margarida; Seguia el fill d’ambdós, Gabriel
Marsans i la seva muller Orfresina;Joan Benet Marsans en el seu testament de
1546 menciona la seva primera muller Antònia i la segona Antiga.
L’any 1575 trobem a Gabriel Marsans, conegut
amb l'àlies de “Mauri”. Estava
casat amb Margarida; Aquest matrimoni va tenir 5 fills. Un d’ells, Valentí
Marsans, àlies Maurí, abandonà la pagesia a principis del segle XVII, i és
traslladà a Terrassa per treballar de teixidor, casant-se amb la terrassenca
Margarida. El seu fill Valentí Mauri Marsans, casat amb Francina, va ser el
primer Marsans conegut amb el cognom Mauri, igual que el seu fill Mauri
casat amb Eulàlia.
Seguia la nissaga amb Pau Mauri i Maria
Dolcet. Pau va aconseguir obrir un obrador tèxtil. El seu fill Pau Mauri Dolcet transformà el taller en fàbrica,
aconseguit l’ascens dins la societat d' industrials terrassencs. Casat amb
Francisca Suris l’any 1771, va ser alcalde de Terrassa el 1803. Un dels seus
fills Josep Oriol Mauri Suris també va ser alcalde en tres ocasions 1815-1817,
1824 i 1841.
Josep Oriol Maurí
i Puig va adquirir dels Sentmenat, l’any 1852, el castell de Vallparadís.
L'edifici mig enrunat es va convertir en mas, on uns masovers tenien cura de
les tasques agrícoles. Amb el castell hi anava afegida tota una extensió de
terra des del mateix castell fins al torrent de les Ànimes, espai que seria
conegut com el Camp del Mauri, lloc on es va jugar per primera vegada, el 1910,
un parit d' hoquei.
 |
| El Vapor Gran / Proc. Rafael Aróztegui |
L’any 1858 el Ple
de l’Ajuntament concedí el permís de construcció d’una fàbrica a la
societat Josep Maurí i Companyia, en uns
terrenys de la seva propietat coneguts per l’olivar d’en Carcer, a l' esquerra
del torrent del Salt, entre els carrers del Portal Nou, Baldrich, Sant Genís.
En realitat es tractava de l’edificació d’un Vapor. El seu promotor Josep O.
Maurí i Puig va morir sense veure l’edificació industrial acabada: el Vapor
Gran.
 |
| La casa pairal dels Maurí al Passeig / Baltasar Ragon-AMAT |
Els Maurí tenien la seva casa pairal a
l’actual passeig del Comte d’Ègara. Eren propietaris dels terrenys entre els
carrer del Passeig, Sant Cristòfol i el mateix passeig. A finals del segle XIX
la família Mauri va edificar dues rengleres de cases barates per als seus treballadors, les Cases d’en Maurí,
al llarg del carrers del Passeig i Sant Cristòfol, deixant al centre els horts
d' hortalisses que proveïen la casa pairal, espai que actualment és un aparcament a l' aire
lliure.
 |
| Les "cases del Maurí",al carrer del Passeig |
Un altre Maurí que
va ser prohom terrassenc, Josep Oriol Maurí i Poal. Industrial, Gerent de la Societat Industrial
Tarrasense. President de la
Comissió organitzadora de la COCIT el 1886. Regidor el 1893. Vocal de la Caixa de Terrassa 1892-1897
i director de la mateixa 1909-1919. Va donar el seu suport polític a Alfons
Sala. El 3 de juliol de 1948 el castell de Vallparadís era cedit a la ciutat
pels seus propietaris, la família Maurí. L’any 1955 succeí a Pere Amat com a
president de la Caixa
de Terrassa. Ho va ser només uns quants
mesos. Moria l’any 1956.
 |
| Josep Oriol Maurí Poal |
La forta immigració dels anys cinquanta va
accelerar el desenvolupament urbanístic del barri de més enllà de l’avinguda d'
Àngel Sallent, que es coneixia com a Barrio
de las Latas. Un espai farcit de torrents que seria conegut per un d’ells:
el barri de la Maurina ,
en relació al torrent de la
Maurina que encara conservava el nom dels propietaris de
centúries enrere.
 |
| El barri de la Maurina des de la Xemeneia Almirall / AMAT |
Fonts consultades
ROVIRA, Joan, CABÜS, Olga.
La Maurina. Ajuntament
El blog Records de
Terrassa.
SOLER, Joan. Genealogia
dels Marsans-Maurí. Inèdit.
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques
Soler i Palet. Terrassa 1984.
Respecta al que dius de dues fileres de cases que varen fer pels treballadors, jo crec que en realitat son tres. Ja en parlarem. Molt bona feina, de fet com tots els teus posts.
ResponEliminaHola! La última foto aérea no correspon a la descripció. La foto és del barri de Can Anglada, mirant al sud. Es veu perfectament la riera de les Arenes, Montserrat i Vilardell a l'esquerra, o l'esglesia de Sant Cristòfor a la dreta. Felicitats pels teus articles i dedicació.
ResponElimina