Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 31 d’octubre de 2015

Terrassa i el seu homenatge a l’exèrcit de l’any 1949

Des dels anys vint els diferents consistoris havien fet mans i mànigues per aconseguir que Terrassa tingués una guarnició militar. (Vegeu en  aquest blog “Casernes i campaments militars”.

En plena postguerra l’Ajuntament va adquirir uns terrenys on ara hi ha els Grups de Sant Llorenç per destinar-los a casernes militars. Per tal d’impulsar el projecte, el consistori va organitzar, l’any 1949, un homenatge a l’exèrcit amb tota la parafernàlia militar i amb la presència de les màximes autoritats militars i civil de Catalunya.
També va ser un homenatge als dos generals que comandaven les tropes que, l’any 1939, van “alliberar” Terrassa i Barcelona: el tinents generals Rafael García Valiño i José Solchaga, aquest últim era capità general de Catalunya.
El dia 29 de juny l’alcalde Alfons Vallhonrat rebia a l’ajuntament als dos militars així com el governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza i president de la Diputació de Barcelona, entre altres autoritats.
Després de la recepció marxaren en comitiva fins al passeig al peu del Monument als Caiguts. Tot el recorregut estava ple de banderes espanyoles als balcons amb gent  cridant “vives” a Espanya.
La plaça, que aleshores  s’anomenava, «de los Caidos», estava plena d’adictes al règim així com de molts tafaners i familiars dels soldats.
Parada Militar al Passeig / Baltasar Ragon-AMAT
Al mig del passeig hi havia ben formats els reclutes que havien de retre   el jurament a la bandera i, davant de l’hospital (plaça del Dr. Robert) una formació del «Batallón contra carros de Combate n. 1», amb els seus camions i canons. Als peus del monument s’havia improvisat un altar on es va desenvolupar tot el ritual militar: Després de la missa, l’alcalde de Terrassa va fer donació de la bandera que la ciutat lliurava  a la guarnició, a la padrina de la bandera, Maria de los Dolores Molina, dona del general García Valiño. El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego beneí la bandera i la padrina en feu donació al tinent coronel Ruano, cap del batalló terrassenc.
Tot seguit es procedí a l’acte de jurament a la bandera. En acabar, tota la tropa i  les formacions falangistes i bandes de música desfilaren al llarg de l’avinguda de Jacquard, on al bell mig s’instal·là una tribuna per a les autoritats.
Jura de la Bandera / Baltasar Ragon-AMAT
La festa militar finalitzà amb un àpat de les autoritats en els salons del Gran Casino. L’alcalde Alfons Vallhonrat en el seu parlament brindà perquè l’acte d’homenatge a l’exèrcit fos el primer pas per la consecució d’una guarnició estable en les futures casernes de la carretera de Castellar.
Campament militar / Baltasar Ragon-AMAT
No es va aconseguir aquest propòsit, però sí la instal·lació d’un campament militar de cavalleria en el lloc on ara hi ha edificada la segona fase dels Grups de Sant Llorenç (el gratacels).

L’any 1958 es va celebrar un altre acte de jurament de la bandera al passeig i dos anys després la guarnició militar abandonava la ciutat.

Fonts consultades:
Tarrassa. 28 juny 1949. p 1

Tarrassa, 30 juny 1949. p.1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada