Des dels anys vint els diferents consistoris
havien fet mans i mànigues per aconseguir que Terrassa tingués una guarnició
militar. (Vegeu en aquest blog “Casernes
i campaments militars”.
En plena postguerra l’Ajuntament va adquirir
uns terrenys on ara hi ha els Grups de Sant Llorenç per destinar-los a casernes
militars. Per tal d’impulsar el projecte, el consistori va organitzar, l’any
1949, un homenatge a l’exèrcit amb tota la parafernàlia militar i amb la
presència de les màximes autoritats militars i civil de Catalunya.
També va ser un homenatge als dos generals
que comandaven les tropes que, l’any 1939, van “alliberar” Terrassa i
Barcelona: el tinents generals Rafael García Valiño i José Solchaga, aquest
últim era capità general de Catalunya.
El dia 29 de juny l’alcalde Alfons Vallhonrat
rebia a l’ajuntament als dos militars així com el governador civil de
Barcelona, Eduardo Baeza i president de la Diputació de Barcelona, entre altres
autoritats.
Després de la recepció marxaren en comitiva
fins al passeig al peu del Monument als Caiguts. Tot el recorregut estava ple
de banderes espanyoles als balcons amb gent
cridant “vives” a Espanya.
La plaça, que aleshores s’anomenava, «de los Caidos», estava plena
d’adictes al règim així com de molts tafaners i familiars dels soldats.
 |
| Parada Militar al Passeig / Baltasar Ragon-AMAT |
Al mig del passeig hi havia ben formats els
reclutes que havien de retre el
jurament a la bandera i, davant de l’hospital (plaça del Dr. Robert) una
formació del «Batallón contra carros de Combate n. 1», amb els seus camions i
canons. Als peus del monument s’havia improvisat un altar on es va desenvolupar
tot el ritual militar: Després de la missa, l’alcalde de Terrassa va fer
donació de la bandera que la ciutat lliurava
a la guarnició, a la padrina de la bandera, Maria de los Dolores Molina,
dona del general García Valiño. El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego beneí
la bandera i la padrina en feu donació al tinent coronel Ruano, cap del batalló
terrassenc.
Tot seguit es procedí a l’acte de jurament a
la bandera. En acabar, tota la tropa i
les formacions falangistes i bandes de música desfilaren al llarg de
l’avinguda de Jacquard, on al bell mig s’instal·là una tribuna per a les
autoritats.
 |
| Jura de la Bandera / Baltasar Ragon-AMAT |
La festa militar finalitzà amb un àpat de les
autoritats en els salons del Gran Casino. L’alcalde Alfons Vallhonrat en el seu
parlament brindà perquè l’acte d’homenatge a l’exèrcit fos el primer pas per la
consecució d’una guarnició estable en les futures casernes de la carretera de
Castellar.
 |
| Campament militar / Baltasar Ragon-AMAT |
No es va aconseguir aquest propòsit, però sí
la instal·lació d’un campament militar de cavalleria en el lloc on ara hi ha
edificada la segona fase dels Grups de Sant Llorenç (el gratacels).
L’any 1958 es va celebrar un altre acte de
jurament de la bandera al passeig i dos anys després la guarnició militar
abandonava la ciutat.
Fonts consultades:
Tarrassa. 28 juny 1949. p
1
Tarrassa, 30 juny 1949.
p.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada