Des que es va construir el
castell de Terrassa, aquest va ser propietat dels comtes de Barcelona, primer,
i dels comtes-reis, després. Aquest últims, a causa de les guerres i de les
campanyes a la mar Mediterrània, i per a poder costejar-les, cediren o
vengueren el castell per recaptar diners.
Això sí, es guardaven el drets d’estatge per quan el rei viatjava per
aquestes contrades. En algunes ocasions el torna a comprar.
En el castell hi havia un administrador o castlà que tenia cura de
la custodia del castell, del cobrament dels delmes de la castellania i de tenir
a punt el castell per allotjar-hi els monarques. Des del segle XII, fos qui fos
el senyor, la castlania l’ostentaven els Terrassa,
senyors del Castell de Vallparadís.
Va ser l’Infant Martí que es vengué la
propietat del castell per poder costejar la campanya de la conquesta de l' illa
de Sardenya.
El Consell de Cent de Barcelona, l’any
1391, va adquirir el senyoriu castell i el seu terme, passant la vila de Terrassa
a ser Carrer de
Barcelona.
 |
| El castell-Palau segon el Cap Breu de Pere Fizes |
A principis del segle XV Pere de Vallseca adquirí la castlania del
castell de Terrassa. La família Vallseca eren ciutadans honrats de Barcelona
que tradicionalment havien ocupat llocs a les institucions de la ciutat comtal,
com la conselleria en Cap del Consell de
Cent.
Prompte la noble família barcelonina dels Muntanyans es feren amb
el dret i delmes del castell, passant a ser propietaris i castlans a la vegada:
Antoni Guillem de Muntanyans, que l’any 1411 havia estat nomenat
ambaixador de Sicília fou el primer castlà de la família. L’any 1441 va signar
amb el Consell de la vila, una concòrdia, en la qual el castlà es comprometia a
alliberar part de les aigües de la castlania i que, per mitjà d’una canonada,
fossin portades a la vila, on es bastiria una font i un abeurador.
 |
| La Torre del Palau / AMAT |
El van succeir Francesc de Muntanyans, Honorat Dimas de
Muntanyans, Pere Francesc de Muntanyans, Honorat Jaume de Muntanyans, que va
presidir un consell de la vila el 1543 i
que va proposar la construcció d’una nova església per substituir la
capella de Sant Fruitós. A continuació foren Francesc de Muntanyans, Jaume
Honorat de Muntanyans i Anna de Muntanyans.
Després de la família Muntanyans, el castell passà a ser propietat
de Miquel de Cruïlles i de Requesens i de Josep Tormo i de Vilademany.
L’any 1622, quan la vila estava passat un temps de bonança
econòmica, els vilatans compraren el castell on hi traslladà el Consell de la Universitat de
Terrassa (Ajuntament). Però quaranta anys després, el 8 de juliol de 1661 la
vila necessitada de diners va vendre el castell a Pere Fizes, un acabalat
mercader de Barcelona, per 32.200 lliures. La compra comportà que es convertís
en castlà de la vila. La seva prestigiosa casa comercial estenia la seva acció
per tot Europa fins i tot a Noruega. Passava llargues temporades viatjant, tot
i que, també, passà llargues temporades
a Terrassa, fins que la va convertir en residència fixa. Com a mecenes, a ell
es deu la construcció del retaule-cambril del Sant Crist de l’església
parroquial del Sant Esperit.
 |
| Detall dels plafons del convent / foto Rafael Aróztegui |
També
fou el promotor de la decoració del claustre del convent de Sant Francesc, on
en plafons fets de ceràmica es
representen escenes de la vida de San Francesc d’Assís. En aquesta decoració
apareix l’escut d’armes de Pere Fices. En vida, el comerciant va començar a
arruïnar-se fins al punt que la situació li causà un feridura que li provocà la
mort.
 |
| Escut de Pere de Fizes |
El fill i hereu de Pere Fizes s’empobrí tant, que fou obligat a
cedir les propietats i els béns del castell-palau a persones diverses.
La darrera referència de la família Fizes ve donada l’any 1763 per
una concòrdia entre els besnéts de Pere
Fizes, reunits per tal de dividir-se les propietats que havien estat de l’antic
mercader.
En els anys noranta del segle XX l'Arxiu Històric de la ciutat va
adquirir en una llibreria d’antiquari de
Barcelona el Capbreu de Pere Fizes, que conta un procés de capbrevació de tipus judicial
que es realitzà entre 1662 i 1667. Aquest volum es va presentar el 4 de febrer
de 1997.
 |
| Cap Breu de Pere Fizes |
Des del segle XV al XVII els castlans del castell-palau foren
també propietaris. Tal com especifica la historiadora Isabel Caba “Aquests
gaudien d’una sèrie de drets i deures que havien de dur a terme. Així, posseïen
el drets sobre les fonts i les aigües que pertanyien al castell, el domini de
la propietat útil dels dos forns de la vila – un situat al carrer del Forn i
l’altre al carrers del Gavatxons-, els drets sobre l’escrivania i el delmari de
Sant Fruitós, el control de la torre-presó de la batllia i el privilegi d’ésser
nomenats cancellers reials, el dret a assistir a tots els actes que efectués el
Batlle, i el dret de «lluyr i quitar» .
Per contra, tenia al seu càrrec vetllar per la defensa del castell i el deure
d’«espectanties» (el compradors i successors han d’hostatjar al Rey sempre que
vingui a Terrassa amb llit i aparells i plats i "escudilles")”
L’edifici del castell de
Terrassa va acabar transformant-se
en paupèrrims habitacles de veïns, després que feia molts anys que havia
perdut la seva funció de castell i que s’havia anat degradant el seu aspecte
primitiu. Per tant, la seva evolució seguí el ritme de les notables
transformacions al llarg del temps.
A principis de l’any 1891
l’Ajuntament acordà enderrocar-lo per fer possible la quadratura de la plaça
Vella.
Fonts consultades:
SANS, Amanda. El Ayuntamiento compra
un valioso libro del siglo XVII. Diario
Terrassa. 11 des. 1996, p. 1 i
3
SANS, Amanda. El «El Capbreu» del
siglo XVII, clave para la història de Terrassa. Diari de Terrassa. 5 febrer 1997, p. 9
PALOS, Santi. El Arxiu Històric exibe
sus joyas documentales. Diari de Terrassa. 27 maig 1997, p. 15
PUIG USTRELL, Pere. Arxiu Històric
Comarcal de Terrassa. El capbreu de Pere Fizes. Una adquisició important. Terme. núm 12, nov. 1997. Centre d'Estudis
Històrics. AHCT
BOIX, Joseph. Pere Fizes. Diario Terrassa. F.S., 19 oct. 1985, p. 12
CABA, Isabel. Pere Fizes. Terme, núm. 2, nov. 1987, p. 67
SOLER i PALET. Cents biografies
Terrassenques. Estampa La Catalana. Barcelona 1900
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques
Soler i Palet. Terrassa 1984.
DOMÈNECH, Josep M. Història breu de
Terrassa. Patronat de la Fundació Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada