Terrassa al llarg de la seva història a sofert diverses epidèmies principalment durant els segles XV, XVII, i XVIII ( vegeu en aquest blog “El vot de Sant Roc ). Durant el segle XIX es van produir tot un seguit de epidèmies que igual que en els segles precedents va poder esquivar en un principi, que la mortalitat fos elevada. Les principals foren las de còlera morbo (popularment li deien pesta tot i que no era aquests mal), dels anys 1821, 1854,1865 i 1885
La salubritat de aigua i la manca de la mateixa en èpoques de saquera. la manca de costums i hàbits higiènics i la degradació de les condicions sanitàries esdevingué una de les causes de l’aparició i extensió de nombroses malalties També el clavegueram era pèssim o inexistent per tant era insuportable les pudor que feien el carrer principalment amb l l’abocament del contingut de les gibrelles per la finestres o les deixalles per retirar. També l’amuntegament intramurs de deixalles, això sense comptar amb els rosegadors que campaven per la vila
.
L’agost del 1821 es va detectar a Barcelona varis malats procedents de vaixells del port, amb indicis de vòmits i forta diarrea. Al saber-se a Terrassa que s’havia desenvolupat una epidèmia, l’Ajuntament creà una comissió sanitària per tal de prendre mesures. S’instava a la població, per mitjà de pregó, a escombrar i regar els carrers sense tirar aigua bruta. Es va nombra a persones visibles de cada veïnatge per supervisar que es complís l’ordenança. També formà un equip de voluntaris per mantenir l’ordre i registrar els passaports dels forasters que transitaven per la vila.
Es va habilitar el mas de la Castlania com a llatzeret o hospital d’infecciosos
Es va suspendre la fira de Sant Miquel. Es comunicà a les poblacions de Igualada, Solsona, Martorell, Sabadell, Manresa, Olesa i Sant Cugat que no s’autoritzava la venda de roba usada o productes sospitosos de contagi. Davant la insuficiència de lloc en el cementiri del Sant Esperit, s’acordà enterrar els difunts al cementiri militar de la Quadra (el que serà el Cementiri Vell). Fins i tot, la correspondència arribada de la capital fos desinfectades amb vinagre. Prop del Roc Blanc s’habilitaren unes barraques al estil de les dels carboners, per passar la quarantena el que fos sospitós de contagi.
Finalment quant va acabar la crisi a Barcelona el total d’òbit fou de 8.846 i 20.000 en tota Catalunya. Terrassa, en aquell temps en una població de 4.195 habitants, mercè d’haver pres totes aquestes precaucions només hi hagué un malat, Tomas Labró, boter d’ofici. Ell, els mobles i botes foren desinfectades al Mas de la Castlania.
L’any 1854 hi hagué un altre epidèmia però no va afectà a Terrassa. Aquell any un investigador de la Toscana, Filippo, Pacini, descobria el vibrió còlera (vibrio cholerne), però per manca de difusió de la revista on va publicar-ho no es va arribar a conèixer.
L’epidèmia del 1865 va començar el 10 d’agost quan arribà a Barcelona procedent d’Egipte. A Terrassa arribà el 12 de setembre. Gracies a les mesures que prengueren les autoritats sortosament ocasionà, molt poques víctimes. Un de rellevant fou el prior del Sant Esperit, Jaume Santacana. Les autoritats, per tal de no causar alarma, ordenaren no tocar el toc de campana de difunts, ni pel viàtic i que se suspenguessin els funerals a cos present.
Uns quants prohoms terrassencs feren donació de una retribució per fer els serveis necessaris de sanitat per combatre la malaltia.
La superstició portà als veïnats organitzaven balls a la nit, i a les cantonades properes encenien un gran foc de fustes enquitranades, mesura, segons deien, allunyava el contagi
23 d’octubre es donava per acabada l’epidèmia, però per precaució es va suspendre la fira d’hivern així com les visites al cementiri per la diada de Tots Sants. Finalment el 12 de novembre es celebrar un gran ofici i es cantà un Te Deum a la església del Sant Esperit.
El juliol de l’any 1885 s’havia estes per Barcelona un altre epidèmia de còlera morbo. El governador de la província multava al metge terrassenc Joaquim Morera i Gravadosa per haver auxiliat a l’estació del Nord un viatger malalt de còlera, que procedia de Saragossa i haver permès que proseguís el viatge sense avisar l’autoritat. Novament a Terrassa es prengueren precaucions. El 30 de juliol el Ple de l’Ajuntament mobilitzà la Junta de Sanitat i es nombraren varies comissions, una d'elles la Junta d’auxilis. Fou publicats un bàndol en el que s’obligava a abandonar la ciutat, a tots els captaires que no tinguessin domicili a Terrassa. Els ciutadans tenien que aporta dades dels forasters que allotges a casa seva. Es donava el cas que molts barcelonins fugin de la capital s’havien refugiats en cases de parents terrassencs.
 |
| El Doctor Ullés |
El primer cas de contagi el va denunciar el doctor Josep Ullés i Massanou, el dia 16 d’agost..
El dia 15 de novembre es celebrava el cessament de l’epidèmia, amb un ofici i el cant de un Te Deum. La celebració es completa amb una processó pels carrers, portant el penó de la ciutat la Junta d’auxilis. La processó, també, portava les imatges de Sant Roc, Sant Sebastià i el Sant Crist, arribà fins a les esglésies de Sant Pere On la comitiva es dividí en tres grups repartit per les tres esglésies en les quals estava exposat el Santíssim. Després retornaren per un altre ruta a l’església de Sant Esperit.
No se sap els morts que causà l’epidèmia. Les defuncions que es registraren al no apuntar-ne la causa de la mort, es confonen amb les de mort natural.
Fons consultades:
AHT. Ajuntament de Terrassa. Documents històrics, núm. 1938, 15 agost 1821
AHT. Actes del Ple de l’Ajuntament de Terrassa. 30 juliol 1885
PEREGRINA, Neus, TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996
RAGON, Baltasar. La pesta del 1821. Tarrasa Información. 2 octubre 1954. p. 1 i 4
RAGON, Baltasar. La peste del 65. El Dia. 27 desembre 1929. p. 1
RAGON, Baltasar. El còlera del 85. El Dia. 2 agost 1929. p.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada