El Frontó Terrassenc

El frontó Terrassenc va ser la primera instal·lació esportiva que es va endegar a Terrassa. No sabem com va arribar a Terrassa, l’afició al frontó, però és possible que l’introduís algun viatjant del Nord o, el més probable, que fós l' pintor terrassenc Joaquim Vancells Vieta molt aficionat a la pilota basca, i molt amic de Santiago Rosiñol i del pintor basc Ignacio Zuloaga. Aquest últim pot ser que influís a Joaquim Vancells. El cert és que el pintor terrassenc formava part del grup que van organitzar el programa de festes d’inauguració del frontó, juntament amb Francesc Alegre Argemí, Joan Marcet Palet i Josep Garcia Humet.

El mecenes fou Pelegrí Matalonga Payeras que l’any 1894, comprà per 30.000 pessetes un terreny situat al passeig Vint-i-dos de Juliol, entre el torrent de Vallparadís i el carrer de Mas Adey. Del citat terreny va destinar 1.835’60 m²  per construir-hi el frontó.

El recinte esportiu estava situat al passeig Vint-i-dos de juliol cantonada amb el carrer que després es dirà del Frontó. El local i les instal·lacions (el terraplè de joc o canxa, dependències i restaurant van ser obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.  Les dues parets de joc, en forma d’angle recte, tenien 15 metres la lateral per 54 la frontal. Hi havia llotges en cadires per acollir als apostants i aficionats. Completaven la instal·lació un jardins i un bar restaurant regentat pels propietaris del Hotel Peninsular, els germans Pompidor.

El més característic i que remarcava la seva fisonomia era l’entrada situada al xamfrà amb una porta flaquejada per dues columnes torres, on dues finestretes feien la funció de taquilles. En un lloc reservat del patihi havia la taula de les apostes.

Entrada al Frontó Terrassenc/ Fons Ragon/AMAT

El dia 28 de juny 1895 s’inaugurava, amb gran expectació amb un encontre entre els pelotaris Gogorza i Xiquito Berastegui contra Francès i Villaboba. Les apostes varen pagar-se a 7’50 pessetes i a 3’70, per 5 i 2, respectivament.

El diaris La Comarca del Vallès i Egara es feien ressò de la novetat que representava el fet i la gran animació que havien despertat el següents partits durant els dies de Festa Major. L’explantació va ser des d'un principi contínua  i cada dia el nombre d'apostadors era major . Però l’arribada del mal temps i l’hivern  va minvar l’afició, que no es recuperà fins l’estiu següent,enquè, tot i notar-se major entusiasme, les aportacions de les les apostes no cobrien  per afrontar la situació econòmica que era deficitària, fins al punt de canviar d’empresa per intentar remuntar el vol. Tot i així per la Festa Major del 1896 es disputaren molts bons partits amb la participació de pelotaris com Solozabal, Beloqui, Ituarte, Zurdo de Vallibona.

El Frontó Terrassenc / Fons Ragon-AMAT

El, mes de setembre del 1896 tingué lloc el màxim esdeveniment amb la presència de “renombrados delanteros de bolea” tal com ho anunciava la premsa. I no era per menys, jugaven els màxims d’aquest esport; Oyarvide i Mendizabal contra Mardura i Garibaldi. Degut a l' èxit es repetiria la competició una setmana després. La premsa es feia gran ressò del partit fent notar la presència a les grades de “bellas señoritas de la ciudad que hasta ahora se habian abstraido por completo de asistir al Frontón".

Pelotaris / Josep Tobella-Arxiu Tobella

Amb tots aquest gran èxits la vida esportiva del Frontó fou efímera.  L’expectació dels primers anys va anar decreixent i l’any 1897 es va celebrar l’últim encontre. Tres anys després la indústria Geis Matalonga i Cia comprava les instal·lacions per muntar-hi la seva nova indústria.

Un any després de la seva inauguració, el 12 de novembre del 1896 l'Ajuntament acordà posar-liel nom de Frontó, al carrer lateral, que encara avui es conserva.

Durant tot el segle XX el carrer només tenia un habitatge, la resta eren naus fabrils. En una d'elles hi havia instal·lacions del segon taller de la indústria Agut.

A poc a poc algunes naus s'han anat enderrocat per construir-hi blocs d’habitatges.

Cantonada on hi havia el Frontó / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta Morral. Terrassa 1936

Arxiu Tobella. El carrer del Frontó. Claxon. 7 maig 1985

BOIX, Josep. Història del frustarado Frontó Terrassenc, inaugurado en 1895. Diari de Terrassa. 25 abril 1998, p. 34

BOIX, Josep. El Frontón, los pelotaris y su paricular calle egarense. Diari de Terrassa. 7 agost 2004, p.29

BOIX, Josep. Desaparecen los últimos vestigios del Frontó Terrassenc.Diari de Terrassa. 24 agost 2004, p.14

Comarca del Vallès. 13 setembre 1896

Egara 7 juliol 1895

Egara. 6 setembre 1896

Egara. 13 setembre 1896