El primer edifici del Teatre Principal estava
situat dalt del turó del Puig Novell, on ara hi ha l' Institut Industrial-CECOT. Fou destruït
per un incendi la nit del 10 a l' 11 de juny de 1847.
Els prohoms terrassencs Miquel Vinyals i
Antoni Galí varen sentir la necessitat de proveir la vila de Terrassa d’una
nova sala d’espectacles. És per això que fundaren la Societat del Teatre
Principal l’any 1854 . Per portar a terme aquest projecte van adquirir uns
terrenys de l’actual plaça Maragall. El nou teatre fou inaugurat el 27 de
novembre de l’any 1857, amb la representació del drama “El Castillo de San
Alberto”. Aquest edifici era d’aspecte senzill i comptava amb 25 llotges,
285 butaques, 71 seients fixes i 500 places ordinàries. Va funcionar així molts
anys sense gaires reformes importants. Tal com ens explica Baltasar Ragon en el
seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides”: “els últims anys abans
de l’actual reforma, tenia un aspecte trist i arreu se sentia la fortor de
romàntic”.
 |
| L'antic Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT |
Per aquest i altres motius, la Junta del Teatre Principal,
va decidir la reforma de l’edifici i convocà un concurs de projectes que
guanyaren els arquitectes Enric Catà i Josep Guàrdia. L’obra a càrrec de Vicens
Aymerich i Baltasar Gorina, va costar 200.000 ptes. I es va poder inaugurar el
15 de desembre de 1911 amb una representació a benefici de les entitats
assistencials de Terrassa.
Els
comentaristes coincidien en la millora i confort i la presència del nou teatre.
Efectivament, aquest era un edifici impressionant de tres pisos. El cos
central era coronat per una cúpula
coberta de mosaics. A la façana principal, hi havia escultures de Pau Gargallo.
En el seu interior la platea tenia 200
butaques i 20 llotges al voltant, un amfiteatre i 21 llotges al primer pis
i 12 llotges i 400 entrades de general
al tercer pis. A sobre del vestíbul hi havia un gran saló i en el tercer pis,
el servei de cafeteria
L’estil
és difícil de definir. Bàsicament es tracta d’un disseny modernista amb
referències a l'historicisme finisecular. El treball decoratiu és molt acurat i
té en compte els més petits detalls de cada racó de l’edifici.
El que sobta però, és la seva originalitat:
en tot Terrassa no trobareu cap edifici que se li assembli.
 |
| El pati de butaques i les llotges / Proc. Blog Record de Terrassa |
Al llarg de la seva història acollí
diversos esdeveniments: el mestre Enric Granados va
fer-hi un concert, en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la
seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat (no ho seria, en la
forma definitiva, fins al març de 1915, al Palau de la Música Catalana ).
L'1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel,
en un dels actes de la seva gira per l'Estat espanyol.
 |
| Uns Jocs Florals al Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT |
A finals dels anys 60 el teatre era propietat
d’uns pocs empresaris guiats tan sols per l’afany de lucre i no pels interessos
culturals dels ciutadans, perquè la cultura que
s'hi feia, lamentablement, no era rendible. Per tant van decidir
reformar el teatre transformant-lo en un cinema
de dues sales. Les reformes van durar dos anys i van ser realitzades per
l’arquitecte Mariano Serrano.
Sortosament no van remodelar la façana, malgrat que van treure algunes
escultures. Al seu interior es van enderrocar les llotges i es va modernitzar
la seva estructura i entre altres coses es va incloure la refrigeració i
calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova
pantalla adequada per cinema, 3 nous projectors i un equip de so estereofònic
de 6 bandes. Per la Festa Major
 |
| El Teatre Principal |
El Teatre va tancar a principis dels segle
XXI en no poder superar la competència
de la televisió i de les sales multicines. L'Ajuntament va comprar aquest
immoble el novembre de 2005, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutat aquest
edifici singular com a equipament cultural. La compra va tenir un cost de
2.376.151 euros. El 17 de juliol de 2007 van començar les obres de la primera
fase de la remodelació del Teatre Principal, amb les quals l'Ajuntament de
Terrassa recuperà aquesta important part del patrimoni històrico-artístic de la
ciutat. El projecte va ser dissenyat per Xavier Fabré i Lluís Dilmé, autors,
entre altres, de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
 |
| El Teatre en l'actualitat |
Amb la primera fase, es van reformar la caixa escènica i els accessos. La
segona fase va començar al setembre de 2009 i finalitzà el març de 2011, tot
coincidint amb el centenari de la seva rehabilitació. El pressupost total per
la remodelació del teatre fou de 11.000.000 euros, i va comptar amb les aportacions del Ministerio
de Cultura, de la
Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
La finalitat de l’Ajuntament és acollir
espectacles d’arts escèniques, música, dansa, òpera. Amb la remodelació, el
Teatre té una superfície total de 4.530 m2 (en diverses
plantes), amb un aforament de 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més de
disposar d’un espai polivalent, la Sala Cúpula , per diferents usos i manifestacions
culturals i ciutadanes.
Es va
inaugurar el dia 24 de març de 2011, coincidint amb el seu centenari. En la
seva estrena es va representar l'obra Una vella, coneguda olor, de Josep
M. Benet i Jornet dirigida pel terrassenc Sergi Belbel.
L'edifici
està inclòs al catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat.
Fons consultades:
CALAF, Andreu; FONT, Dolors; LÓPEZ,
Roser. El Cinema a Terrassa. Comissió del Centenari del Cinema a
Terrassa. 1997
Blog Record de Terrassa. Cinemes a Terrassa
WEB Ajuntament de Terrassa. Cultura
RAGON, Baltasar. Terrassa Historials i efemèrides. Impremta
Ventayol. Terrassa
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El
Teatre Principal. Claxon, núm. 74, 14 abril 1986
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada