Els ponts de Terrassa

L’orografia de la nostra ciutat ens presenta una ciutat retallada pels diferents torrents que ha fet necessària la construcció de ponts per salvar el seu pas. Mentre que ha Terrassa ha estat necessari el bastiment de 34 ponts, a Sabadell, una ciutat similar a la nostra, la seva presència és quasi nul·la.

El primer viaducte es va construir al segle XVII sobre el torrent de Vallparadís, per unir el poble de Sant Pere i la vila de Terrassa. (veure en aquest blog el monografic "El Pont de Sant Pere".http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/10/el-pont-de-sant-pere.html Haurien de passar tres segles, fins que els terrassencs es decidissin a salvaguardar-se del pas dels torrents. Fou necessari alçar dos incipients ponts per facilitar el creixement de la vila cap a l’altre costat de la riera del Palau, així com la construcció d'un altre pont més avall, enllestit l'any 1884, per unir la carretera de Montcada amb la de Martorell.

Pont per unir les ctres de Montcada i Martorell / procedència Rafael Aróztegui

Uns anys abans, el 1856, amb la construcció de la línia ferroviària del Nord, havia calgut bastir quatre ponts al seu pas pel terme de Terrassa, però, curiosament, als dos torrents de més fondària, el de Vallparadís i el de Santa Maria o torrent Monner, el seu pas es resolgué amb terraplens.

L'any 1898 s'alçà el pont del Passeig, que donava sortida a la carretera de Castellar i obria pas al creixement de la ciutat cap a l'altra riba del torrent de Vallparadís. (veure en aquest blog el monogràfic sobre el Pont del Passeig. http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/10/el-pont-del-passeig.html

En fer l’actual carretera N-150 o de Montcada, començada l’any 1848 i inaugurada el 1852, es van construir diversos ponts dins el terme municipal de Terrassa: el pont de la Torre (o del Gall), damunt el torrent de Vallparadís i esmentat pel comandant Bonet l’any 1850; el pont sobre la riera de les Arenes, modificat i eixamplat al llarg dels anys, i el de la Betzuca, abans d’arribar a can Barba de la Pedra Blanca, el qual, actualment, es manté intacte.

Pas pel pont del Gall / Fons Ragon-AMAT

El pont del Gall. 2009 / Joaquim Verdaguer

Ja dins el segle XX, la construcció de ponts va aparellada amb el creixement de la ciutat. Actualment hi ha més de trenta quatre ponts dins del casc urbà.

Els ponts també han fet història. Les dificultats que comportà el bastiment del pont de Sant Pere i les picabaralles entre santperencs i vilatans de Terrassa per la seva construcció marcaren un episodi d’enfrontada rivalitat pels litigis parroquials i sobre els impostos.

Pont de la ctra. de Rellinars destruït el 1939 / Fons Ragon-AMAT

Durant la Guerra Civil espanyola, els ponts també van ser notícia, ja que l’exèrcit republicà, en la seva retirada, procedí a la destrucció dels ponts de les carreteres d'Olesa i de Rellinars.

Fent un balanç dels 34 ponts terrassencs, aquests els trobem sobre els vials fluvials de la Riera del Palau, torrent de Vallparadís i la riera de les Arenes.

A l’antiga riera del Palau, abans de cobrir-la per fer la Rambla d’Ègara hi havia 5 ponts, els quals van quedar inutilitzats al urbanitzar la rambla. Tots eren per passar del centre urbà a Ca n’Aurell. El més antic era el de la RENFE.

A finals dels anys 70, al voler construir el pas deprimit de l’entrada de l’autopista per la Rambla, es va quedar al descobert l’antic pont de la carreteres de Montcada-Martorell, que havia quedat colgat. Actualment després de la desviació de la riera pel Transvasament, el total de viaductes és de 8 i dues passarel·les. Cal destacar el pont-rotonda de la carretera de Martorell.

Al torrent de Vallparadís hi trobem 6 ponts i 4 passarel·les. Destaquen els ponts de Sant Pere i del Passeig.

Al final del torrent hi ha el viaducte més llarg de Terrassa; el de l'avinguda de Santa Eulàlia. 

La passera del Torrent Monner / Joaquim Verdaguer

La passarel.la més singular del parc de Vallparadis és la que hi ha al torrent Monner. El dia 1 de juny del 2004 s’inaugurava aquesta passera que dóna pas de vianants per anar des de la zona dels Museus del carrer de Salmerón fins a les esglésies de Sant Pere. És un pont de 80 metres sense cap pilastra que el subjecti. S’aguanta per dos cables tensats i és capaç de suportar fins a 400 kilos per m².

És una obra d’enginyeria única a Europa que ha merescut diversos premis: Premi Bonaplata 2003; Finalista dels Premis FAD 2005; Premi Catalunya Construcció 2005; Premi Construmat 2005; Premi 3ª. Biennal d’Arquitectura del Vallès 2005; Premi Internacional Puente de Alcántara 2005; Premi Footbrige Awards 2005.

Pont de la RENFE sobre la Riera de les Arenes 1962 / Fotos Altimira

Pont provisional de la RENFE construït pel militars / Fotos Altimira

La riera de les Arenes és on trobem més ponts: 13 i dues passarel·les. L’expansió de la ciutat cap a llevant de la riera comportà la creació de nous barris; Sant Llorenç, Les Arenes, Torre Sana, Can Parellada, que va fer que es construïssin un grapat de ponts per connectar els esmentats barris. Abans de les riuades del 1962, només hi havia el pont de la RENFE, i els de les carretes de Montcada i Rubí, els quals l’aiguat se’ls va emportar riera avall. Després es van reconstruir .

La resta de ponts són convencionals. Destaca la passarel·la per a vianants que uneix el nord del barri de Ca n’Anglada amb el de Torre Sana.

Pont de l'Amistat / Joaquim Verdaguer

El motiu del bastiment d’aquesta passera es deu al futur trasllat de la zona esportiva de Ca n’Anglada a l’altra banda de la riera, al costat del camp de futbol del CP San Cristóbal. Va ser inaugurat el 19 de juny 2008. El nom el van triar escolars de secundària.