La masia de Can
Parellada està situada dalt d’un turó a 100 metres de l’avinguda
del Vallès, tota amagada al sud del polígon industrial que porta el seu nom. El
topònim parellada té el seu origen
en una parellada, que era l’extensió de terra que un parell de bous
podia llaurar en un dia.
La Masia de Can Parellada |
L’extensió de les terres
del mas ocupaven banda i banda de la
riera de les Arenes les terres que ocupen actualment el polígon industrial i el
barri de Can Parellada.
Can Parellada |
Està documentada en el fogatge
de 1455 essent el seu propietari Bartomeu Parellada. En un altre fogatge de
1553 hi trobem a Antic Parellada. També hi trobem Jaume Parellada, que formà
part del Consell de la Universitat Forana ,
el 1579, i que fou elegit junt amb tres
consellers més per elaborar el pressupost per a la construcció del pont de Sant
Pere.
En el catàleg d’edificis d’Interès Artístic
Històric se'n fa la descripció següent:
“Masia de gran proporcions, planta rectangular. Consta de planta baixa, dos
pisos i golfes, i coberta a dues vessants.
Façana principal a migdia,
perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal
d’accés en arc rebaixat dovellat. Les plantes superiors amb quatre balcons de
ferro de forja cadascuna, seguint un ritme vertical en la seva col·locació.
Graner amb quatre finestres, dins la mateixa composició. A la part central de
l’edifici sobresurt una torre lluerna coberta a quatre vessants que dóna llum
al nucli d’escales. La façana tractada amb estucat a dos colors dibuixant cantells
i línies de fotjat és acabada amb una cornisa de totxo de seccions plana i
roma, i teules.. Junt amb altres dependències forma un clos al voltant d’un
pati que té dos portals d’accés coberts: un que s’obre a l’exterior i un altre
a un pati a ponent que conté una gran bassa d’aigua voltada de gran quantitat
d’arbres”.
Al llarg dels anys s’hi
han fet vàries reformes, principalment en el segle XIX
Aquesta era la residència
dels senyors. Davant hi havia els habitacles del mossos, corrals i el magatzem.
El mas té una mina d’aigua
subterrània que aboca a la bassa o estany.
La bassa de Can Parellada/Fons Ragon-AMAT |
Can Parellada va ser de
les masies que al segle XVI formava part de La Universitat Forana
de Terrassa. El 1800 passà a ser del terme del poble de Sant Pere. Quan
Terrassa i Sabadell es van agregar el poble de Sant Pere, el mas de Can
Parellada va correspondre a Terrassa.
Interior de Can Parellada |
L’any 1843 hi vivien 15
persones. En finalitzar el segle a
conseqüències de la fil·loxera, només hi habitaven 4 persones.
A finals del segle XX la masia s'utilitzava com
a masoveria, segona residència i
quadre de cavalls. En l’actualitat està tancada i barrada.
Can Parellada / Rafael Aróztegui |
Darreres de Can Parellada / Rafael Aróztegui |
A finals del segle XIX
l’amo del mas era Pere Parellada. Va ser alcalde de Sant Pere de Terrassa en
dos mandats (1885-1887) i (1899-1902).
Defensor a ultrança de la no agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i
Sabadell. El 30 d’abril 1902 va dirigir un telegrama al ministre de la Governació , demanant-li
que el poble no fos agregat a Terrassa, tal com ho havia aprovat el Ple de
l’Ajuntament aquell mateix dia, en contra de la petició de la ciutat de
Terrassa. Pere Parellada va morir el 26 de desembre de 1902. En una secció
necrològica celebrada el 12 d’abril de 1903 es va penjar un retrat seu a la Sala de Plens de l’Ajuntament
de Sant Pere, pintat per l’artista Pere Viver.
Té un carrer dedicat a la
seva persona al barri de l’Antic Poble de Sant Pere.
La plaça del Comú i el carrer Alcalde Parellada-AMAT |
Prop d’aquesta masia a l'
altre costat de la riera es va trobar un forn iberoromà, de ceràmica destruït
cap a la dècada dels anys seixanta.
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg
d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa
1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa
Medieval. Patronat de la
Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
LOZANO,
Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els
carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
FERRAN,
Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada