 |
| LLuís Muncunill |
Lluís
Muncunill està considerat el “Gaudí” de Terrassa. Ell, juntament amb altres
arquitectes contemporanis, ens va deixar un ric patrimoni d’edificis
modernistes a la ciutat.
Lluís
Muncunill i Parellada va néixer el 1868 a Sant Vicenç de Fals, Bages. Fill
d’una família benestant, es va matricular a l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1892. Va
ser company d’estudis de Josep M. Puig i Cadafalch i de Jeroni F. Granell. El
mateix any es va traslladar a Terrassa, ja que havia obtingut la plaça
d’arquitecte municipal, mitjançant concurs públic. El 1895 es va casar amb
Àngels Palet, una pubilla de Can Palet, i va instal·lar el seu despatx i
habitatge primer al carrer de Topete i més endavant, de manera definitiva, al
carrer del Puig Novell, 13. El primer encàrrec com a arquitecte municipal fou
la canalització de la riera del Palau, i aviat va començar en projectes
particulars. El 1897 va ser retirat del càrrec per desacords amb el consistori,
entre altres raons pel fort caràcter de
l’arquitecte.
A
patir del 1903 només es dedicà als encàrrecs de particulars i el seu treball va
ser molt productiu, no solament a Terrassa, sinó a Montserrat, a Rubí i a
Manresa.
També
fou professor auxiliar de l’Escola Elemental d’Indústries.
Lluís
Muncunill va residir a Terrassa fins a la seva mort, el 25 d’abril de 1931.
Actualment
Terrassa conserva en el seu nucli urbà un total de 42 edificis catalogats
originals d’aquest arquitecte, la majoria dels quals pertanyen a l’estil
modernista.
Entre
les seves obres més destacades de Terrassa hi ha*:
El
Vapor Aymerich, Amat i Jover (1907). Rambla d’Ègara, 270. Antiga fàbrica
tèxtil formada per un edifici de maó vist on hi havia les oficines, la sala de
la màquina de vapor, les calderes, i una nau central de més de 10.000 m² on es
produïa el teixit. Aquesta nau té una coberta basada en voltes catalanes en
forma de dents de serra obertes amb finestrals i recolzades sobre columnes de
ferro colat. Actualment és la seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de
Catalunya. És considerada una fita clau en
l’arquitectura industrial catalana.
 |
| El Vapor Aymerich, Amat i Jover / AMAT |
La
Masia Freixa (1907-1910). Parc de Sant Jordi. Inicialment
va ser una fàbrica construïda l'any 1899, també per Muncunill, per a
l'industrial terrassenc Josep Freixa i Argemí, la qual va transformar per
convertir-la en la residència familiar de l’empresari. És, sens dubte,
l’edifici més impactant del modernisme. És de planta rectangular i està revestida
per una estructura d'arcs i voltes d’inspiració gaudiniana. El cos central de
dos pisos s'hi va afegir entre 1909 i 1910, i la torre minaret entre 1913 i
1914. En ressalta la façana estucada de color blanc i la galeria porticada, amb
un arrambador de ceràmica vidriada de color blanc. L'Ajuntament de Terrassa va
comprar la finca l'any 1959, i els jardins es van convertir en el primer parc
públic de la ciutat. Va allotjar durant molts anys el Conservatori Professional
de Música i actualment allotja despatxos municipals i l'Oficina de Turisme.
 |
| La Masia Freixa / Joaquim Verdaguer |
 |
| Ajuntament de Terrassa / Francisco Ruda-AMAT |
L’Ajuntament
de Terrassa. (1901-1903). Neogòtic. La façana i la sala capitular són
dissenys de Muncunill, que en va dirigir les obres fins l'any 1903. La
construcció la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual. Amb
tot, no va ser fins al 1986 quan es va acabar la façana segons el projecte
original, amb una portalada amb tres arcs apuntats que donen accés a un atri.
El primer pis té cinc finestres amb arc apuntat, amb una balconada també de
pedra. El pis superior compta amb quatre finestres de factura més
senzilla. Està considerada l'obra neogòtica pública més representativa de la
producció de Muncunill. De l'interior, en destaca el saló de plens.
 |
| L'Escola Industrial / AMAT |
Escola
Industrial. (1901-1904).
Neoromànic. Edifici construït sota la denominació de «Palau d'Indústries», que
es pot inscriure dins del vessant historicista del modernisme. Sembla que
Muncunill es va inspirar en l'edifici de la Universitat de Barcelona, i va
introduir-hi elements ornamentals típicament modernistes, com el maó vist o els
complements ceràmics. L'edifici original tenia planta rectangular amb un
claustre central. El 1912 s'hi van afegir unes naus al voltant, destinades a
tallers.
 |
| Convents de les Josefines / Joaquim Verdaguer |
Convent
de les Josefines. (1902-1917).
Carrer del Concili Egarenc. Edifici modernista de grans proporcions que ocupa
tota una illa, amb façana a tres carrers i pati tapiat al darrere. L’any 1902
s’inaugurava el convent i el 1917, la capella.
 |
| Magatzem Farnes / Joaquim Verdaguer |
 |
| Societat General de Electricitat / Joaquim Verdaguer |
Societat
General d'Electricitat
(1908). Aquesta societat es funda a Terrassa l’any 1896, per tal de produir i
subministrar fluid elèctric destinat a usos particulars, industrials i públics.
L’arquitecte Lluís Muncunill projecta un edifici de planta rectangular formada
per dues naus paral·leles amb elements característics de moltes de les seves
quadres industrials: coberta de maó pla i parament de maó vist. A la façana hi
ha aplicat un rètol de ceràmica vidriada amb la inscripció del nom de la
societat.
 |
| Passeig de Lluís Muncunill / Francisco Ruda/AMAT |
Lluís
Muncunill té un carrer dedicat, situat al bell mig del Pla de Can Roca, que
forma part del barri del Poble Nou-Zona Esportiva, al districte V. És el
passeig que uneix el carrer del Sometent Castella amb la carretera de
Matadepera. Se li va posar el nom de Lluís Muncunill el 23 de març de 1992.
Fonts consultades
* Viquipedia. Lluís Muncunill Terrassa.
Enllaç extern Catàleg Lluís Muncunill.
FREIXA, Mireia; LLORDÉS, Teresa. Lluís
Muncunill (1868-1931). Caixa d’Estalvis de Terrassa / Lumwerg Editors.
Terrassa, 1996.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic. Hospital de Sant Llàtzer. Gerència d’Urbanisme. Terrassa, 1981.
OLLER, Joan Manuel. Muncunill és
Modernisme. Diario Terrassa. F.S.,
5 des. 1992, p. 9.
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Lluís
Muncunill. Clàxon, núm. 48, 14 oct. 1985.
FIGUERAS, Pere. Lluís Muncunill, Diario Terrassa. F.S., 1 nov. 1986,
p. 4.
FREIXA, Mireia. L’arquitecte Lluís
Muncunill, dissenyador de la ciutat industrial. Ciutat, núm. l, 1992, p. 5.
DUCH, Juan. Luis Moncunill. Tarrasa Información, 4 de juny de 1966.
CARDELLACH, Teresa; VERDAGUER, Joaquim. LLuís
Muncunill i Parellada. Visquem
Terrassa, núm. 22, des. 1986, p. 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada