Grup de Montserrat
Aquest grup
d’habitatges es va inaugurar el 12 de juliol de 1957. A l’entrada del Grup hi
havia una gran placa amb el text «Delegación Nacional de Sindicatos Grupo Sñra
de Montserrat. 528 vivendes. Año 1955». Amb la remodelació de l’any 1981 la
placa va ser retirada.
 |
| Grups Montserrat / AMAT |
Jaume Jover i Valentí
Alagorda
Placa
dedicada a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball
Valentí Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un
escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de
l’estació del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen ésser rebutjats
posteriorment. Se’ls va rendir un homenatge dedicant-los una placa metàl·lica que
estava situada a la cantonada de l’antic Ajuntament, del Raval amb el carrer
Cremat. S’ignora el seu contingut i el dia que es va descobrir. Tampoc se sap
quan va ser retirada.
 |
| Homenatge a Jover i Alagorda / Fons Ragon-AMAT |
Sant Jeroni de Can
Guitard de la Riera
En un costat
de l’entrada de Can Guitard de la Riera hi ha un plafó de ceràmica sobre una
antiga font. És un mosaic de majòliques amb la representació de la imatge de Sant Jeroni.
 |
| Sant Jeroni de Can Guitard / Joaquim Verdaguer |
Sant Miquel
L’any 1961
es va inaugurar un grup d’habitatges econòmics a la plaça de Sant Miquel. A
l’entrada a la plaça hi ha una vistosa i artística placa de ceràmica amb la
representació de Sant Miquel trepitjant un drac amb el nom de l’indret «Plaza
de Sant Miquel»
Sant Pau
Retaule de
15 majòliques amb la representació de Sant Pau amb la grafia
«Calle de San Pablo. Año 1958”. L’antic
retaule destrossat durant la Guerra Civil es conserva al Museu de Terrassa.
L’any 1958, el veïnat va col·locar un retaule nou del Sant.
 |
| Mosaic nou i antic del carrer Sant Pau |
Santa Agnès
Mosaic de
ceràmica amb una representació de la Santa amb la inscripció «carrer / calle
Santa Agnès», al
sector de Can Falguera al barri de Les Fonts.
 |
| Mosaic de Santa Agnés / Joaquim Verdaguer |
Santa Magdalena.
Mosaic de
majòliques amb la imatge de Santa Magdalena, situat a l’entrada de Can Petit.
Porta la inscripció “Sta. Maria Magdalena”
(a la part superior) i “Can
Bosch des de 1912-Can Petit” (a la part inferior).
 |
| Santa Magdalena a Can Petit / Joaquim Verdaguer |
La Magdalena
La fabrica
de Joan March o ”Cal March·” era coneguda popularment com “La Magdalena”.
Ocupava la illa entre els carrers de Faraday, Watt, Galvani i la plaça de
Baltasar Ragon. Dalt de la façana que dóna a la plaça Baltasar Ragon hi ha un
relleu, obra de l’escultor Carles Armiño, representa una al·legòrica sobre el
món tèxtil llaner.
 |
| La Magdalena / Joaquim Verdaguer |
Mas de la Castlania
Situat al
carrer de Serrrano núm. 37. És un dels pocs edificis residencials d'època
medieval que es conserva al nucli urbà de Terrassa. Va ser fet construir entre
1319 i 1323 per Blanca de Centelles i de Terrassa, castlana del castell de
Vallparadís, perquè hi residís el seu procurador. Blanca estava casada amb
Guillem de Calders. El símbol de la família Calders figura en un relleu del
portal de la casa. Durant el segle XIX va pertànyer a la família Canela, per
això es coneix també com can Canela. La casa es coneixia també com a Torre d'en
Bru, per una torre cilíndrica que encara es mantenia dempeus al segle XIX.
A la façana sobre el portal adovellat de mig punt, destaquen tres pedres esculpides: la del centre representa a Sant Miquel matant al drac o dimoni, amb l’espasa que du a la mà dreta, mentre que a l’altra mà subjecta les balances de la justícia.
A la façana sobre el portal adovellat de mig punt, destaquen tres pedres esculpides: la del centre representa a Sant Miquel matant al drac o dimoni, amb l’espasa que du a la mà dreta, mentre que a l’altra mà subjecta les balances de la justícia.
El relleu de
la dreta ens diu que estem en terres de molins i, el relleu de la esquerre, el
més significatiu, hi ha esculpida una
dona (sembla ser que representa a Blanca de Centelles) amb un calder a la mà
esquerra i un jou a la de la dreta.
 |
| El Mas de la Castlania / Rafael Aróztegui |
Can Marcet
Avinguda de
Can Boada al costat de la Masia de Can Boada del Pi
Masia
construïda al costat de la de Can Boada per substituir la inhabilitat de la
antiga masia.
Construïda a
principi del segle XX seguint un estil noucentista d’inspiració barroca.
A la façana
té un medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres
«Masia Marcet» al seu damunt.
 |
| Façana de la Masia Marcet / Joaquim Verdaguer |
Mare de Déu del Roser
Mosaic que
està situat al carrer Cremat núm. 21 a l’alçada del primer pis de l’actual botiga de
pernils.
A
començament de la Guerra Civil, la Brigada Municipal va arrencar curosament les
rajoles del plafó per resguardar-lo, més endavant, al Museu de Terrassa.
La Mare de
Déu del Roser era la patrona del carrer Cremat. Hi ha notícies de que abans hi
havia una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu.
Són 12
rajoles de majòlica amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. A la part baixa,
un 1824 ens indica l’any en que es va col·locar el mosaic.
 |
| La Mare de Deu del carrer Cremat / Museu de Terrassa |
Església de Sant Pau.
Després de
cinc anys de la creació de la nova Parròquia de Sant Pau, per donar cobertura
eclesiàstica als barris Sant Pere Nord i de Can Tusell, i de romandre, pel
serveis espirituals, provisionalment en els baixos del carrer Historiador
Cardús núm. 66; el 7 de juny de 1998 s’inaugurava la nova església parroquial
de Sant Pau, situada davant d’un descampat que més endavant esdevindria la
plaça de la Constitució. El nou temple va ser consagrat pel bisbe auxiliar de
Barcelona, Carles Soler i Perdigó, amb la presència de l’alcalde de Terrassa,
Manuel Royes i, del rector de la parròquia, Marcel·lí Ortega. Un dels elements
que ornaven l’exterior de la església eren els retaules de la Passió que hi
havia repartits al llarg de les laterals i els darreres de l’església.
 |
| Parròquia de Sant Pau / Joaquim Verdaguer |
Carrer de Sant Antoni
A finals del anys 40 i principis dels 50 els veïns van voler revifar les
festes del carrer. A la diada del Sant del juny de 1950, entre altres festejos
que es van celebrar, el veïnat va col·locar un retaule de majòliques amb la
imatge del Sant Antoni. Va ser un dels
carrers de moda per edificar i residir-hi la classe benestant.
 |
| Carrer de Sant Antoni / Joaquim Verdaguer |
Racó de Sant Galderic
Amb la
presència de l’alcalde Pere Navarro i dels presidents de les associacions de
pagesos, el dia 16 d’octubre de 2011
tenia lloc el descobriment de la placa que donava nom al nou espai del Mercat
de la Independència, com a Racó de Sant Galderic Una ceràmica, obra de Rosa Pasqual, que està
formada per quatre ceràmiques. En una quartera es pot llegir «Racó de Sant
Galderic». A la resta de la placa, una imatge del Sant rodejat de productes de
camp acompanya el text següent «En homenatge a les pageses de Terrassa i
comarca que tenien les seves parades en aquest indret. 16 oct. 2010»
 |
| Racò de Sant Galderic / Joaquim Verdaguer |
Sant Isidre de Can Fonollet.
Com a mas de
Can Fonollet està documentat des de l’any 1287, tot i que el lloc ja està
documentat des de l’any 1005. Les troballes arqueològiques demostren
l’existència d’ocupació humana de l’època romana. L’any 1942 es va portar a
terme una remodelació de la masia
La seva
ocupació actual és de masoveria i el celler com a restaurant. A la façana hi ha
un retaule de majòliques amb la representació de la imatge de Sant Isidre,
patró de la pagesia.
 |
| Sant Isidre de Can Fonollet / Joaquim Verdaguer |
Carrer de Sant Jaume
El mosaic es
va col·locar el dia 25 de juliol de 1940. Enquadrat el plafó ens presenta la
imatge de Sant Jaume dalt de cavall atacant a un sarraí. Porta el text «Calle
de San Jaime» i la datació «1940». Està situat a l’entrada del carrer de Sant
Jaume pel carrer de Puignovell, a la primera casa a la dreta.
Baltasar
Ragon en el seu llibre «Els carrers de Terrassa l’any 1900» ens diu “A l’entrar
pel carrer de Puignovell, a la paret de Cal Trias, a la dreta hi havia la
imatge del sant tutelar amb rajola de València, que en 1936 varen tenir cura
d’arrencat salvades i portades a la Biblioteca-Museu Soler i Palet”. L’antic
mosaic, arrancat durant la Guerra Civil,
està dipositat a l’exposició permanent del Castell de Vallparadís. L’any
1940 es va reposar un altre plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jaume. El
plafó sufragat pel veïnat va ser beneït pel pare Adolf Roger, amb la presència
del comte d’Egara, Alfons Sala i l’alcalde de Terrassa. Per amenitzar l’acte,
en acabar es va oferir una ballada de sardanes.
 |
| Carrer de Sant Jaume / Joaquim Verdaguer |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada