Abans del
1975, la comunicació terrestre entre Barcelona i Terrassa es feia per la
Nacional-150 (carretera de Montcada) o per la carretera BP-1503 (carretera de
Rubí). A principi dels anys setanta, es va projectar una autopista entre
Barcelona i Terrassa via Sabadell.
L’autopista
entrava al terme de Terrassa aprofitant els plans de Can Sabater del Torrent i
els de Can Sabater de la Riera, seguint per la vall del torrent de Santa
Margarida, fins a entrar a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre.
En aquest
recorregut va ser necessari fer dos grans viaductes per salvar les rieres de
les Arenes i del Palau. El primer és un llarg viaducte, on prop del mateix es va establir un centre comercial, el qual,
per donar facilitats d’accés, va construir un gual de formigó sota el pont. Les
autoritats municipals, davant del perill que es podia produir amb el pas d’una
rierada, van anular el gual. Arran de la construcció dels accessos de
l’autopista a la ronda del Vallès es va construir un doble pont, paral·lel i
adossat a l’autopista, que facilitava el pas d’incorporació a l’autopista i al
centre comercial. El pont se’l coneix popularment com el pont del PRYCA,
que era el nom antic del centre comercial.
L’altre
pont sobre la riera del Palau té 8 pilastres i és el viaducte més llarg de
Terrassa. Durant els treballs de rebaix i adequació d’una de les pilastres,
prop de l’anomenada vinya d’en Manel, es van trobar vestigis d’una vil·la
romana i el seu forn de cocció de ceràmica, així com un enterrament de tègula.
Era la vil·la romana de Basea, que, probablement, degut a les intermitents
avingudes de la riera del Palau, els propietaris van decidir traslladar-la a la
part alta, on ara hi ha la plaça de Can Bosc de Basea.
Inauguració dels pisos de Can Jofresa i de l'autopista C58 |
El dia 14
de juliol de 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven
l’autopista i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de
novembre de 1976, el ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo Sotelo va
inaugurar la seva posada en servei. És una de les poques autopistes lliures de
peatge de Catalunya.
Entrada a Terrassa / Teresa LLordés-AMAT |
Cap als any
vuitanta, es va construir la continuació de l’autopista en direcció a Manresa,
també anomenada autopista de Montserrat.
Els
anys 80 Terrassa i Sabadell es van embrancar en una lluita per aconseguir la
rellevància de cada una de les ciutats envers el Vallès. S’estava gestant en el
Parlament quina de les dues ciutats havia de ser la capital del Vallès
Occidental. Terrassa, davant els mèrits que s’atribuïa l’alcalde de Sabadell,
Antoni Farrés, va contrarestar amb una campanya ciutadana per aconseguir la
capitalitat de la comarca. Finalment es va resoldre amb una solució salomònica:
El Parlament de Catalunya va resoldre i aprovar que el Vallès Occidental
tindria dues capitals, Sabadell i Terrassa.
Mentre
durà aquesta controvèrsia també s’estava gestant la construcció dels túnels de
Vallvidrera que uniria Barcelona amb Manresa, amb l’important nus de
comunicacions de Terrassa.
El cap gros d'Antoni Farrés, alcalde de Sabadell |
L’alcalde
de Sabadell, Antoni Farrés, es va oposar a la construcció d’aquest túnel.
Segons els interessos de Sabadell era més important desenterrar el vell
projecte dels túnels d’Horta. Es tractava de la perforació de la serra de
Collserola per construir una sortida per carretera fins al Vallès. Això
significaria marcar el pas de l’eix del Llobregat per Sabadell que obtindria un
nus de comunicació important. L’alcalde de Sabadell també va perdre aquesta
batalla. La seva obstinació en convertir Sabadell en una gran capital el va
portar a ser elegit, per la Festa Major de Terrassa del 1988, Cap Gros de
l’Any, amb el títol “el Cèsar del Vallès”. Es l’únic cap gros elegit no
terrassenc
Autopista a Manresa / Genis Pino-AMAT |
Amb
la construcció del túnel de Vallvidrera es va enllaçar Barcelona amb Terrassa
per mitjà d’una segona autopista, que unia Terrassa amb l’autopista de Manresa.
La
seva construcció es va dissenyar com a eix central de sud a nord de Catalunya.
Per enllaçar amb Pamiers i Toulousse pel túnel de Cadí i de Puymorens.
Amb
la inauguració d’aquesta autopista i el seu enllaç amb de la
Barcelona-Sabadell-Terrassa, la nostra ciutat passà a ser un nus important de
comunicacions viàries.
Fonts
consultades
VALLS
I VILA, Jaume. Autopista de Manresa.
AUTEMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada