El nom prové de la masia de Can
Palet de Vista Alegre, actualment desapareguda. És una urbanització situada al
nord de la serra de les Martines (Serra de Can Costa), entre la carretera de
Martorell i el torrent del Salt. Ocupa 0’18 km².
Durant anys aquesta
zona amb una vintena d’habitatges era coneguda com el Sosiego. La formació del
sector de barri tenia el seu origen amb
la construcció de torres de segona residència a començaments dels anys seixanta
del s.XX, conformant una urbanització que aleshores era il·legal. El greu
problema que patien els veïns de la zona era el de l’aigua, la qual s’havia de
portar amb cisternes perquè no hi havia cap tipus d’instal·lació.
Molts dels veïns
provenien del barri de les Arenes, els quals van permutar els seus terrenys per
noves parcel·les en aquest barri, després de les riuades del 1962.
L’any 1995 es portà a
terme la urbanitzacio de la zona gestionada per una Junta Administrativa de
Cooperació integrada per representants de l’Ajuntament i del veïnat. El sector
era un dels darrers sectors periurbans que faltava per urbanitzar. El barri té
els accessos per la carretera de Martorell, tant pels Quatre Vents com per la
cruïlla de la carretera d’Ullastrell. També pel camí vell a Ullastrell que puja
per les terres de Can Poal.
Ocupa les terres de Can
Palet de Vista Alegre d’on pren el nom el barri. El seu punt més alt és el turó
Montagut (403 m.), del qual ja se’n coneixen referències des d’època de
l’alt-medieval.
L’Ajuntament amb el
consentiment del veïnat aprovà la nomenclatura dels carrers. Es van rescatar
topònims del lloc: font del Ferro, torrent del Salt, etc. A la resta se’ls hi
assignà noms d’aus: cadernera, pigot, pinsà.
 |
| Barri de Can Palet de Vista Alegre / AMAT |
El barri pren el nom de la serralada que
s’enfila des de Terrassa cap les Carbonelles i els Quatre Vents.
La carena ha estat lloc de pas
des de l’antiguitat per anar de Rubí cap Ullastrell i Martorell. Des del 1240
es té constància de l’existència d’aquest topònim per a designar la serra que
hi ha a l’oest de la ciutat. L’origen del nom ens defuig i dir que aquelles
terres eren d’algú que es deia Martí pot semblar una obvietat. La serra disposa
d’un riquíssim ventall de topònims que s’han recuperat a l’hora de denominar
els carrers que la vertebren. Tanmateix, a l’actualitat els mateixos veïns
parlen de dues zones diferenciades: el sector de les Carbonelles i el sector de
les Martines. El barri és relativament nou, fins ara havia estat zona
considerada com a rústica. De fet l’edificació de cases a les Carbonelles és
més recent que no pas la de les Martines, que daten de la dècada dels 50.
Al punt més alt del lloc anomenat
Creu de Conill, en un encreuament de camins, hi ha un basament d’una antiga
torre de guaita. Per això es coneguda popularment com la torre de la Creu de
Conill. Des de la mateixa es podia vigilar el pas del coll de Galliners o de la
riera de Rubí així com els camins que l’envolten.
A la vessant nord de la serra de
les Martines, a la zona coneguda com les Carbonelles hi havia hagut el masos de
Sant Feliu de les Alzines i Curet, i al camí que baixa a Terrassa, un cementiri
medieval jueu.
La zona, declarada rústica dins
el Pla General d'Ordenació dels anys vuitanta, va veure l’edificació de quasi
un centenar de cases aïllades, la majoria envoltades de terreny, únic requisit
per poder-hi edificar. La primera casa d'aquest barri es va construir a
principi dels anys cinquanta. Hi ha un petit veïnat conegut com la Guitarda.
 |
| Barri de les Martines / Joaquim Verdaguer |
Aquest barri és el més
allunyat del centre de la ciutat. Limita amb el terme de Viladecavalls, situat
entre el transvasament de la riera del Palau i la riera de Gaià, prop del camí
Romeu a Montserrat. Aquest sector urbà està dividit en dos nuclis: el del nord que depèn de Terrassa, i el del sud
de Viladecavalls. El barri deu el seu nom a la masia de Can Gonteres, la qual
es troba dins el terme municipal de Viladecavalls. El nom de “Gonteres” no
deriva de “Guanteres” com la denominació popular podria fer pensar. El nom
deriva d’un antropònim germànic “Guanta”, que amb el pas del temps i amb la
catalanització dels topònims va derivar en “Gonteres”, en plural. Ja des del
s.XIV es tenen notícies d’aquesta denominació.
La formació del sector que
depèn de Terrassa, té el seu origen amb la construcció de torres de segona
residència en una urbanització, aleshores il·legal, a començaments dels anys
seixanta. Aquesta situació, però, es va normalitzar durant els anys vuitanta
amb el reconeixement, per part de l’Ajuntament, de la seva oficialitat com a
zona urbana.
 |
| Barri de Can Gonteres / AMAT |
Deu el seu nom a la sorgent
d’aigua anomenada Font de l’Espardenyera situada a la vessant del torrent de
les Monges. Per tant les seves aigües s’aboquen a la conca del riu Besós. La
urbanització la formen un llarg de cases arrenglerades a banda i banda del
passeig de Matadepera i del camí de la Font de l’Espadenyera. A la pràctica es
tracta d’una perllongació d’una urbanització de Matadepera a l’interior del
terme municipal de Terrassa. Aquesta situació ha produït, si més no, diferents
problemes de cobertura d’infraestructures i serveis.
 |
| Barri de la Font de l'Espardenyera / Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades:
LOZANO, Ferran; ROMERO,
Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de
Terrassa. 1995
CARDELLACH, Teresa; SOLER,
Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.
2007
OLLER,
Joan Manel. Núcleos perifèricos, Diari de Terrassa. 31 juliol 2004. pp.
11-13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada