Els teatres i cinemes de Terrassa

El primer teatre terrassenc del que es té notícia fou l’antic teatre Principal situat on ara hi ha l’Institut Industrial al carrer de Sant Pau. Va quedar destruït per un incendi el dia 10 de juny de 1847. Un mes després, l’Ajuntament derogava el permís per la seva reconstrucció.

El segon teatre Principal / Baltasar Ragon-AMAT

Deu anys més tard, els terrassencs Josep Vinyals i Antoni Galí es proposaren dotar a Terrassa d’un nou teatre. L’any 1857 s’inaugurava el teatre Principal al lloc actual de la plaça de Maragall. L’any 1911 va ser transformat dotant-lo d’una arquitectura modernista. Progressivament durant molts anys alternà el teatre i el cinema fins que la remodelació de l’any 1968 quedà exclusivament com a cinema. Vint anys després es transformava en multicine de dues sales. A principis del segle XXI el teatre passà a mans de l’Ajuntament que procedí a una reconstrucció interior.

El nou Teatre Principal /Guilera-Fons Ragon-AMAT

Un altre teatre més popular va ser el del Retiro, també conegut com el teatre dels Campos. Construït l’any 1876, va patir un incendi el 1879. Reconstruït de nou, una nevada a l’any 1880 va ensorrar la teulada, essent inaugurat de nou aquell mateix any. El teatre estava envoltat de jardins que el feia atractiu durant l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà, Josep Domingo propietari del teatre s’afanyà a una nova remodelació del mateix. Adaptant-se al temps, també oferien sessió de cinema fins que va tancar definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va provocar que l’any 1944 es desplomés. El teatre del Retiro estava situat on ara hi ha la Coral dels Amics.

Teatre del Retiro / Baltasar Ragon-AMAT

L’any 1896, a la Plaça Vella, el vespre de la Festa Major davant una tela es projectaren vistes fixes i algun paisatge en que s’hi movia un tren o una reglera d’oques. Les primeres figures en moviment varen exhibir-se al Passeig pel març del 1898.

El cinema pròpiament dit es va exhibir per primera vegada en una barraca situada al bell mig del raval de Montserrat, l’any 1901, i va ser en Gaietà Galitzia qui introduïa el cinema a Terrassa. Sis anys després, el 1907, en Galitzia muntava el primer cinema estable de Terrassa construint el Teatre Alegria al carrer de Gaudí fins que l’any 1917 amb la inauguració del Teatre Alegria a la Rasa, l’antic quedà en l’oblit. Als anys 80 amb la instal·lació de l’Institut del Teatre a l’antiga fàbrica Amat, es va recuperar per la seva finalitat teatral acabant de ser remodelat l’any 1996.

El cinema Alegria / Carles Duran-AMAT

L’altre Teatre Alegria, el de la Rasa, va alternar el teatre i el cinema fins que va tancar l’any 1971 i el seu espai va ser ocupat per una discoteca, un gimnàs i altres serveis.

L’apogeu del cinema  va provocar la proliferació de nous cinemes. El Recreo situat al carrer Iscle Soler cantonada amb Cisterna va ser inaugurat el 18 de setembre de 1912 com a teatre per després progressivament dedicar-se definitivament al cinema. Tenia un aforament de 1.540 butaques. Va tancar el 2 de juny 1985 essent enderrocat dos anys més tard per construir-hi un bloc d’habitatges.

L’any 1916 s’inaugurava el cinema Catalunya al carrer Sant Pere. Durant la seva llarga història ha patit diverses modificacions. L’última modificació, transformà el seu espai en dues sales. Actualment es l’únic cinema en funcionament al centre de la ciutat.

Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

Platea del Cinema Catalunya / Carles Duran-AMAT

Sala de projeccions del Cinema Catalunya / Carles Durant-AMAT

Cinema Catalunya /Francisco Ruda

Al final de la Rambla d’Egara cantonada amb la carretera de Martorell on ara hi ha una oficina del BBVA hi havia hagut el cinema Doré obert l’any 1929.

El dia 10 d’abril de 1935 s’inaugurava el cinema La Rambla, obra de l’arquitecte Ignasi Escudé, i que en aquells moments, amb la seva capacitat de 2.524 butaques era un dels més gran i moderns d’Espanya. A principi dels anys 90 es va transformar-se en multicine amb tres sales.

Cinema La Rambla / AMAT

Un petit teatre de varietés que antuvi havia estat la seu social dels Salistes a la barriada de Sant Pere, va transformar-se en el cinema Imperial que va tancar l’any 1985. Deu anys després respectant la seva estructura va remodelar-se com a restaurant.

També hem d’apuntar altres cinemes de barriada com el Iris a la carretera de Rellinars a la barriada del Poblenou que va acabar transformant-se en magatzem. El cine Iris era molt petit i com hi anava molta gent obrien la porta gran i posaven cadires al carrer que practicament era la carretera de Rellinars (la vorera). També es pagaba entrada. El cinema Avinguda a la barriada de Ca n’Anglada que ha estat transformat successivament per sales d’oci i, el cinema Les Arenes a la carretera de Castellar davant dels pisos de Sant Llorenç que també acabà com a magatzem.

A tot aquesta llista de teatres i cinemes s’ha de afegir-hi els parroquials. un d’ells va reconvertir-se en cinema de primera línia inaugurant-se l’any 1963 com a cinema Regina i que era l’antic saló Montserrat del Centre Social Catòlic. El cinema va tancar l’any 1983 per muntar-hi un bingo.

També s’ha de fer constar els cinemes de les parròquies com la Sala Montserrat del Centre Social Catòlic i els dels centre parroquials de Sant Pere, Sagrada Família i Sant Josep.

La proliferació d’altres ocis i de la televisó va provocar el tancament de sales de cinema, i encara més amb la construcció del multisales al Parc Vallés i les sales del Segle XXI.

Fons consultades:

CALAF, Andreu; FONT, Dolors; LÖPEZ, Roser. El Cinema a Terrassa. Comisió del Centenari del Cinema a Terrassa. 1997.

ROVIRA, Joan. El Cine llegó a Terrassa em 1896. Diario Terrassa, 22 maig 1982, p. 20 i 21

TAPIOLAS, Judit. De com va arribar el cinematògraf a Terrassa. Terrassa DC, 18 nov. 1988, p. 8

FONT, Dolors. Todo un siglo de cine en Terrassa. Diario Terrassa, 21 oct. 1995, p. 17-19