Casetes per la venda de carn a la plaça Vella

El documentalista i fotògraf Rafael Aróztegui cercant documentació a l’Arxiu Històric sobre cròniques i anècdotes, va trobar entre els expedients d’Obres Públiques, un informe sobre el projecte que el Gremi de Carnissers  adreçava a la Corporació Municipal, sobre la conveniència de construir unes casetes per la venda de carn a la plaça (Vella). El projecte presentat estava signat per l’arquitecte Miquel Curet.

No s’ha de confondre aquesta petició de l’any 1877, d’unes casetes a la plaça Vella, amb els quioscs o barraques que es varen construir al nord de la plaça l’any 1893.

Petició per la construcció de uns quiosc / Arxiu Històric

«Los abajo suscritos, abastecedores de carne de la plaza mercado de esta Ciudad, atentamente acuden y esponen: que atendiendo a los múltiples inconvenientes que soportan tanto a los vecinos como a los que suscriben, el actual sistema que se sigue para la venta de carnes, ocasionando el no tenir abastecida la plaza como corresponde por la importància que debe tenir, de comun acuerdo acuden a la Corporacion municipal proponiendo se digne estudiar el proyecto de construcción de Casillas o barracas que tienen la honra de presentar en donde podran establecer la venta en gran escala y en beneficio del público en general, de las distintes especies de carne quedando estacionades y fijas formando calificaciones, obligándose los mismos suscritos a sus costes y mediante la retribución que fije el Magnífico Ayuntamiento las mencionades Casillas o barracas con sujeción al proyecto que se acompaña o con las variaciones que el mismo Ayuntamiento considere conveniente, por tanto, suplicant los esponentes que atendiendo estrictamente a todas las condiciones tanto higiénicas como de utilidad pública obre con conocimiento de causa y apruebe, si es conveniente con las condiciones que tenga  a bien impones el proyecto de que se ha hecho merito y que ellos mismos han determinado llevar a cabo con la garantia o derecho de propiedad inherente a la construcción y que e ningun tiempo ni motivo alguno abandonar o perder la referida propiedad que desean adquirir mediante la cantidad que se les imponga para su adquisición.

Gracia que no dudan alcanzar del recto procedir de la Corporación municipal.

Tarrasa 26 junio de 1877

Signatures: Rafael Bofill, Miquel Bruguera, Maria Uvach de Muntada, Fernando Ballbé, Agustí Boix, Valentí Prats, Ricardo Estruch, Miquel Mach, Andreu Ferrés.

Pase a informe de la Comisión de obres.

Tarrasa 5 julio de 1877

P. A. Del Ayuntamiento: Juan Vallés, secretario.»

Projecte presentat a l'Ajuntament / Arxiu Històric deTerrassa

Feia pocs mesos, el 29 de març, el rei Alfons XII havia atorgat a Terrassa el títol de Ciutat, en un moment que la vila tenia uns 11.000 veïns i la seva indústria tèxtil llanera era capdavantera arreu de la península amb una evolució creixent que en ordre industrial havia assolit un total de 34.144 fusos i la introducció de 149 telers Jacquard. També aquell any es va fundar la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

Mercat de Terrassa a la plaça Vella / AMAT

Des de l’època medieval el mercat de Terrassa es feia a la plaça (Vella), a l’aire lliure amb els seus condicionants tant higièniques com d’utilitat publica. A l’esdevenir “Ciutat”, es mereixia un mercat més evolutiu i protegit que era el que sol·licitaven els gremis de carnissers.

.

Es tractava d’aixecar uns petits pavellons fixos que ocuparien la part sud de la plaça, on ara hi ha els bancs i els arbres, des del carrer de l’Església al carrer de Musterol.

Lloc on es volia construir el pabellons / Rafael Aróztegui

El 10 de juliol l’Ajuntament contestava al gremi de carnissers:

«La Comisión de obras, a quien ha pasado a informe el proyecto de construcción de barracas en la plaza Mayor que varios tratantes en carne han presentado a la Corporación municipal según solicitan en su instancia de fecha veinte y seis junio próximo pasado, atendiendo a varias razones tanto de comodidad como de conveniència pública que siempre redundarian en perjuicio para el público con la implantación de dichas barracas fijas y se despojaria al público del derecho que tiene en la plaza y que en dias de mucha concurrència o fiestas es todavia insuficiente la actual àrea que tiene dicha plaza, es de parecer de que se deniegue el permiso que solicitan varios abastecedores de carnes para construir barracas en la plaza de que se ha hecho méritos.

Tarrasa 10 julio de 1877

Signen: Buenaventura Marcet i Pere Comerma Rodó.» 

La Comissió d’Obres desestimava la proposta perquè amb aquest projecte la plaça quedaria molt reduïda (les cases del Castell no s’enderrocarien fins al 1891), comportant que la cabuda de ciutadans en dies de festa o celebracions l’espai seria insuficient.

El projecte desestimat passaria a engruixir els expedients de projectes no realitzats a Terrassa. No seria fins al 1908 que s’aixecaria el Mercat de la Independència

Fonts consultades:

SUBIRATS ARGELAGUËS, Josep. 1877 La Villa de Terrassa. Caixa de Terrassa, 1976

Arxiu Históric de Terrassa. Expedients d’Obres Públiques. Mercats. Conssesió de llocs de venda. Capsa 2352