Els Aplecs

Un aplec, tal com indica el seu nom, és un aplegament en aquest cas festiu i de gent al aire lliure. Originàriament els aplecs eren reunions obertes amb motivacions de caire religiós, per la qual cosa es celebraven, en la majoria dels casos, prop d’una esglesiola o ermita, principalment a la primavera. Els aplecs tenien un tarannà semblant al que actualment es coneix per pícnic i era amenitzat principalment amb sardanes, completant la vetllada tota classe de jocs i concursos de muntanya, focs de camp i tot amb una prèvia missa camperola.

Ermita de Sant Jaume de Vallparadís /Fons Ragon-AMAT

Un dels més antics dels que es coneixen a Terrassa era el tradicional aplec de Sant Jaume, que es celebrava lògicament la diada del sant, el 25 de juliol. El lloc escollit era l’ermita de Sant Jaume de Vallparadís, on ara hi ha el Museu Tèxtil, ubicació on els vilatans també organitzaven solemnes processons rogatives quan els amenaçava un flagell. Un altre dels aplecs propers era del de Santa Margarida del Mujal organitzat pel veïns de les Fonts.

Aplec de Sant Mus 

Els més tradicionals eren els aplecs que popularment es celebraven al llarg de la primavera, principalment per les Pasqües Florida i Granada; a Sant Feliuet de Vilamilanys, Sant Mus, Can Roure, Torre de Mossèn Homs, Can Pobla, La Mola. Quasi tots ells perduraren fins ben entrats els anys seixanta, quan van començar a decaure degut als nous al·licients juvenils i l’aparició de noves pautes per al temps d’oci, com la platja i la televisió, que van fer minvar la participació popular als aplecs. 

Torre de Mossèn Homs / Josep Escoda

També hi havia els aplecs que organitzaven les entitats ciutadanes: el més antic i tradicional, ja que es celebrava des de principis del segle XX, era el del Centre Excursionista que, al llarg de la seva història, ha anat canviat d’ubicació. Aquest aplec va derivar cap a les Diades de Germanor.

A principis del segle XX eren molt anomenats els aplecs de muntanya que es celebraven a la Mata i a l’Obac. Són famosos els celebrats els anys 1904 i 1905. El de 1904 organitzat pel Cor de l’Agrupació Regionalista i que va ser el primer que va portar el nom d’Aplec de Sant Llorenç tot comptant amb la presència del gran poeta català Joan Maragall.[El de l’any 1905, també organitzat per l’Agrupació Regionalista, es va celebrar a la Mata i al qual hi assistiren unes dues mil persones. La festa va ser amenitzada per la cobla Cassanenca i un quiosc del germans Pompidor que abastia de queviures i begudes als assistents a l’acte. 

L'Aplec a la Mata / Fons Ragon-AMAT

La missa d'un aplec a la Mata amb el fotògrafs enfilats a la taulada del Mas de la Mata/Fons Ragon-AMAT

Aplecs de l'Obac / Fons Ragon-AMAT

El més modern del aplecs va ser l’Aplec del Casal, que organitzava, des de l’any 1959 a 1989, el Casal de Sant Pere, primer a Can Guitart de la Muntanya i després a Can Solà del Racó i Torrebonica l’últim. Actualment al terme de Terrassa només es celebra un aplec a l’ermita de Santa Margarida del Mujal, si bé també es celebra seguint la varietat regional diverses romeries de cases regionals a la Torre de Mossèn Homs o a la Masia dels Bellots, tot celebrant la festa dels corresponents patrons regionals.

Cartell de l'Aplec del Casal 

L’Aplec de la Sardana de Terrassa organitzat per l’Agrupació Sardanística ASERT es celebrava en pla pícnic al incipient Parc de Vallparadís, sota el pont del Passeig. Amb el temps va derivar el Diada Sardanística que es desenvolupa a la plaça Vella.

Aplec de la Sardana-Diada Sardanista a la plaça Vells / Ramon Navarro

Fonts consultades:

“Aplec” a Enciclopèdia Catalana, vol. 2, p. 292.

CARDÚS, Salvador: El castillo de Vallparadís, Junta de Museus, Terrassa, 1969.

BALLBÉ, Miquel: Matadepera i Sant Llorenç de Munt, Ajuntament de Matadepera, 1981.

VERDAGUER Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas. Casal de Sant Pere. Terrassa 1993

---

Carrer del Nord: La ruta dels viatjans

El carrer del Nord porta aquest nom relacionat a  l’estació del Nord, de l’antiga Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España.

A la dreta el carrer del Nord, 1885 / Fons Baltasar Ragon-AMAT

La arribada del tren del Nord l’any 1856 i la instal·lació de l’estació a les afores de la vila va comportar que el viatgers anessin  amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres. Tan bon punt es va començar a urbanitzar, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el Restaurant Petit Pelayo,...

Carrer del Nord 1913 / Proc. Rafael Aróztegui

Fins a mitjans del segle XIX, la comercialització dels productes tèxtils terrassencs, es feia a la mateixa fàbrica, amb els inconvenients de la seva situació en llocs sense urbanitzar, principalment en dies plujosos amb els carrers enfangats.

El carrer del Nord 1911 / Prod. Rafael Aróztegui

La competència portà als fabricants a muntar els seus magatzems i algunes cases senyorials al llarg dels carrers del Nord, camí Fondo, placeta Saragossa, Teatre, Sant Pau, coincidint amb l’esclat de les edificacions modernistes. Al llarg d’aquest trajecte es van construir 39 magatzems. L’any 1901 eren el següents:

Al carrer del Nord: Successors de Francisco Rigol; Mariano Margarit; Escursell i Montaner i Joan Masaguer; Pedro Mr. Armengol; Armengol Masaguer i cª; José Domingo; Borras i Bendranas; Alavedra i Guardiola; Joaquim Cullel i Juan Ventayol; Albi i Palet;

Al carrer del Camí Fondo: Fontanals; Badrinas Sallent i Cª i Magí Rodó; Hijo de Miquel Marcet; Ventalló Humet i Marimón; Pablo Palet, Joaquim Font i Elies Font; Aymerich, Amat i Jover.

A dreta, el magatzem Aymerich Amat i Jover/ Fons Baltasar Ragon-AMAT

Cal Afegir en aquest recorregut els del carrer de Sant Pere: Onandia, Marcet i Badiella, Araño, Jover i Cª; Roca i Marinel·lo; Cortés i Colomer

Al carrer del Teatre i Sant Pau: Taló i Mondo; Ramon Argemí, Humet i Casas; Garcia Hermanos; Escudé i Gibert; Bosch Duran i Costa; José Simons; Esteban Amat i Mogas; Francisco Roig Llauger; Isidro Esmerats; Civil, Pladellorens i Cª; Freixa

Zona del carrer del Puig Novell: Alegre i Cª; Sala Hermanos; Domingo Domingo; Juan Centell; Ballber; J. Prat e Hijos; Vancells Hermanos; Biosca Cª

Completaven el recorregut altres edificacions senyorials i modernistes com la Casa Puigarnaus; la de Pere Romaní; la Casa Alegre; l’Agrupació Regionalista, L’Imprenta Ventayol i amb el seu regust rural la masia de Ca l’Ubach, que donaven vistositat al recorregut.

Alguns d’edificis han desaparegut i altres han sobreviscut i s’han reciclat: la Casa Puigarnaus com el col·legi Airina, El magatzem Fontanals en oficines del Banc Sabadell, el magatzem Aymerich, Amat i Jover en l’Arxiu Tobella.

La casa Alegre 1930 / Proc. Rafael Aroztegui

Dels edificis notables que han desaparegut cal destacar :

La casa Alegre, al núm. 69 del carrer del Nord va ser edificada l’any 1863 per l’arquitecte Faura. La finca ocupava l’espai fins el carrer Sant Leopold i el carrer Sant Ignasi per la part nord on tenia un espaiós jardí rematat amb un fragment del claustre gòtic de Sant Pere de Puelles de Barcelona. La casa fou enderrocada l’any 1977 i el seu espai transformat en una àmplia plaça davant de l’alt edifici d’habitatges que es va construir al pati de la mansió. Tocant al carrer Sant Ignasi es pot veure una reproducció del claustre. L’original, que es va salvar de l’enderroc general,  està resguardat al Museu de Terrassa.

Magatzem Pintado i Cardús / Fons Ragon-AMAT

El magatzem Pintado i Cardús, al carrer del Nord cantonada amb el de la Mina era la seu de la firma Albi i Palet i destacava per la seva decorativa façana amb diversitat de símbols i representacions de varis bust de prohoms terrassencs. L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.

L’Agrupació Regionalista. tenia les seves activitats en un edifici modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i que estava situat a la plaça Jacint Verdaguer prop el carrer Sant Leopold. Tenia una façana de dos pisos amb portes i finestres en forma de ventalls parabòlics i al seu interior destacava el saló d’actes amb grans arcs parabòlics per suportar la coberta. Després de la guerra l’edifici acollir l’Escola de Música fins que a finals dels anys 50 va ser enderrocat per edificar-hi la central de Correus i Telègrafs

El carrer del Nord va ser escenari dels fets de la invasió carlina de l’any 1872, quan aquests van segrestar un tren, van entrar a la vila per l’Estació i baixant pel carrer del Nord ocuparan l’Ajuntament. Els terrassencs alertats i amb l’ànim encès vam rebutjar l’envaïment carlista que, amb la seva fugida cap l’Estació  es van trobar amb els ciutadans disparant-los des de les finestres i balconades.

També ha estat un vial de pas de les personalitats arribades amb el Tren del Nord que han visitat Terrassa. La més destacada la del rei Alfons XIII l’any 1904.

Al llarg de la seva història al carrer se li ha assignat varis nom: Rambla del Ferrocarril; Rambla del Nord; Norte; Durant la República el van dedicar a Buenaventura Durruti i durant el franquisme, incluïnt el carrer de Camí Fondo el dedicaren a José Calvo Sotelo. 

Descobriment de la placa dedicada a Calvo Sotelo / Fotos Francino-AMAT

L’any 1961 per celebrar els 25 anys de la mort de José Calvo Sotelo, a tot Espanya es van celebrar varis homenatges dedicats al polític. A Terrassa, entre altres actes es va col·locar una làpida al carrer que portava el seu nom, amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Josep Clapés i el parlament de Lluís G. Ventalló, membre de la Junta Local organizadora del homenaje a Calvo  Sotelo.

L’any 1977 amb el retorn del nom de Carrer del Nord, la placa va ser retirada.

Carrer del Nord 1990 / Francisco Ruda-AMAT

El carrer ha estat urbanitzat vàries vegades. L’any 1892 es començar a plantar arbres tot i que no van durar gaire. La darrera remodelació va ser el 2003 dins el Pla de Millora urbana del centre de Terrassa, eixamplant les voreres i la plantada arbres.

Fonts consultades:

AA.DD. Història Industrial de Terrassa II. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores. Terrassa 2000

AA.DD. Terrassa, 100 anys teixint ciutat. Ajuntament de Terrassa. 1993

Guia Pràctica de Terrassa. Centro Administrativo Llofriu y Castarlenas. Barcelona. 1907

BOIX, Josep. Épocas de la calle del Nord. Diari de Terrassa, 11 oct. 2003. p. 30

BOIX, Josep. La calle del Nord en la historia local. Diari de Terrassa, 23 des. 2004. p. 15

BOIX, Josep. La Casa de Pere Romaní. Diari de Terrassa. 2 oct. 1999, p. 28

RAGÓN, Baltasar. Els Carrers de Terrassa. El carrer de Calvo Sotelo. Pàg. 23 Imprenta Morral.Terrassa

Jacint Verdaguer i la seva plaça a Terrassa

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles,1845 - Vallvidrera,1902). Poeta i escriptor romàntic. Eclesiàstic.

Als 10 anys va entrar al Seminari de Vic i amb vint anys va guanyar els primers premis als jocs florals. L'any 1870 va ser ordenat capellà i va ser destinat a una petita parròquia de la comarca d'Osona, allà va començar a escriure poemes de caire popular i també va treballar en l'Atlàntida.

El 1874 va deixar Osona i va anar a viure a Barcelona on treballà de capellà a la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas, que el va permetre viatjar sovint a Amèrica.

Verdaguer fou el capellà de la família dels marquesos de Comillas, el que li va permetre fer grans viatges i estar en contacte amb els ambients socials més elevats de l'època. Entre els anys 1884 i 1886 viatjà per Europa, França, Alemanya, Rússia i Terra Santa, viatges que es veuran reflectits en la seva obra.

Als quaranta anys pateix una profunda depressió que li fa replantejar-se tota la seva vida, les autoritats eclesiàstiques el faran retirar a La Gleva on va passar dos anys dedicats a escriure. Amb el temps es va retractar i va retornar a Barcelona, on l'any 1898 el fan beneficiat de l'església del Betlem. Aquell mateix any mossèn Cinto va visitar Terrassa allotjant-se a casa del seu amic i industrial Pasqual Sala i Alsina.

A l'esquerra el carrer Sant Leopold i les restes del torrent del Salt. A la dreta el carrer del Nord/ Fons Ragon.AMAT

El lloc que ocupa la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a Terrassa era un descampat a la cruïlla del carrer del Nord amb el torrent del Salt (carrer de Sant Leopold) i el camí de Matadepera que des del camí Fondo conduïa cap el carrer de Mas Adey tot passant pel portal de Sant Joan. Presidint aquest espai hi havia l’antic mas de Ca l’Ubach, conegut també com «cal Conco». En aquest mas de planta quadrada destaca la seva galeria de finestres amb balustres. Davant l’edifici hi ha un pati amb una espessa alzina, que dóna a l’espai un insòlita imatge de tipus rural en el centre de la ciutat. És una vella estampa de l’antiga arquitectura catalana. Actualment s’accedeix per un pas entre les edificacions que dóna a l’interior de l’illa.

Inauguració de la plaça /Fons Ragon-AMAT

La plaça va ser durant temps un encreuament de carrers amb un abandonat jardinet i un sortidor de gasolina. L’any 1903 el Consistori terrassenc va decidir posar-hi el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. 

la plaça / Fons Ragon-Amat

Es va urbanitzar la plaça arran del bastiment d’un monument dedicat al poeta. El dia 30 de juny de 1956 s’inaugurava, amb la presència de l’alcalde Josep Clapés i amb un parlament de Francesc Torrella Niubó.

Inauguració del monument / Fotos Francino

El monument té un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló al bell mig amb el bust del poeta. Al principi, sota el medalló hi havia una font que vessava la seva aigua a un petit estany. Aquest dos últims elements més tard foren suprimits i en el lloc de la font es va col·locar una placa de marbre  amb l’escut de la ciutat. Els autors del monument foren els alumnes de l’ Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l’escultor Ferran Bach-Esteve.

Edifici de l'Agrupació Regionalista /Fons Ragon-AMAT

La plaça durant anys va ser un mostrari de l’arquitectura modernista: l’Agrupació Regionalista. tenia les seves activitats en un edifici modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i que estava situat a ponent de la plaça. Tenia una façana de dos pisos amb portes i finestres en forma de ventalls parabòlics i en el seu interior destacava el saló d’actes amb grans arcs parabòlics per suportar la coberta. Després de la guerra l’edifici va acollir l’Escola de Música fins que a finals dels anys 50 va ser enderrocat per edificar-hi un edifici pseudomodern per acollir la central de Correus i Telègrafs.

A la dreta, el Magatzem Pintado i Cardús / Fopns Ragon-AMAT

El magatzem Pintado i Cardús a la cantonada amb el de la Mina era la seu de la firma Albi i Palet i destacava per la seva decorativa façana amb diversitat de símbols i representacions de varis busts de prohoms terrassencs. L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.

Un altre magatzem situat més avall de l’anterior era el de Miquel Boix. Construït el 1905 la seva imatge exterior oferia una gran portalada de pedra, en arc equilibrat parabòlic i una balconada que segueix les mateixes línees arrodonides que la portalada.

A la mateixa vorera, uns metres més avall hi havia la impremta Ventayol, de la qual se’n conserva actualment la façana. Era un edifici de l’any 1895 obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. La portalada és d’inspiració romànica, en arc rodó amb un extradós decorat amb la frase «Impremta Ventayol» i una línea d’imposta també decorada amb motius florals.

La plaça de Jacint Verdaguer / Joaquim Verdaguer

El magatzem Corcoy és un altre exemple del modernisme. Situat al costat de l’edifici de Correus, la seva façana ofereix unes línees senzilles presentant una disposició simètrica amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra vertical a cada costat.

A la cantonada amb el carrer de Sant Isidre, i amb la façana en aquest carrer, hi ha l’escola de la Llar, edifici aïllat d’obra vista construït el 1930 per l’arquitecte Melcior Viñals.

El monument en l'actualitat /Joaquim Verdaguer

Quan als anys 50 es va enderrocar l’edifici de l’Agrupació Regionalista, en el seu lloc s’aixecà l’edifici de Correus, entre aquest immoble i l’Escola de la Llar va quedar un espai que es va inaugurar com a placeta per la Festa Major del 1961. Es va enjardinar l’espai i s’hi va col.locar una petita estàtua “Nena amb cérvol” obra de Ferran Bach-Esteve. L’espai es va urbanitzar de nou i l’any l’any 2000 s’inaugurà amb el nom de placeta de Rosa Puig.

Fonts consultades:

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981

COMES, Rafel. Els Sala (3). Butlletí del Grup Filatèlic i Numismàtic. Març 2007

BOIX. Josep. La plaça de mn. Jacint Verdaguer. Tarrasa Información, 4 febrer 1964, p. 1 i 2

BOIX, Josep. La plaza de mossén Jacint Verdaguer, de ayer a hoy. Diari de Terrassa. 27 juny 1998, p. 30

Can Julià de la Quadra i els seus estadants

A l’espai entre el carrer de Sant Antoni i el Torrent de Vallparadís, a finals dels segle XIX, l’historiador Josep Soler i Palet va realitzar excavacions trobant diversos elements de l’època romana. Als anys 90 del segle XX també es realitzaren excavacions arqueològiques a diversos nivells localitzant restes d’habitatges de l’època romana. Es va especular que aquest lloc podria estar ubicat “l’Eixample” de l’Ègara romana del Morrot de Sant Pere. Pel què sembla eren, efectivament, les restes d’una important vila romana.

En època contemporània, als immobles núm. 62, 64, 66 hi havia un mas anomenat Can Julià de la Quadra. D’aquest mas no se’n sap gran cosa. A finals del segle XIX era propietat de la família Vallhonrat. És per això, que també, se la coneixia com “Can Vallhonrat de la Quadra”. Cal Vallhonrat al núm. 62 i Cal Marinel·lo als 64 i 66 van construir les seves cases pairals i en el núm. 64, (actualment el pàrquing del carrer Sant Antoni), es va edificar, un ampli edifici de dos plantes que durant tot un segle fou un centre que acollí diversitat d’institucions i entitats.

El sector de Can Julià el 1963 / Proc. Rafael Aróztegui

L’any 1884, la Joventut Catòlica de Terrassa (futur Centre Social Catòlic) traslladava la seva seu a la casa anomenada Can Julià. El dia de la inauguració hi assistí el canonge Collell i es va fer una vetllada literaro-musical. L’any 1893 aquest grup deixava el local, tot i que hi restà la catequesi de la parròquia del Sant Esperit.

L’any 1890 amb un acte a l’Institut Industrial, un grup de catalanistes fundaren l’Agrupació Regionalista de Terrassa, i tres anys després feren de Can Julià la seva nova seu. El local va ser un lloc molt freqüentat per la diversitat de conferències i vetllades literaro-musical. L’any 1907, amb la construcció d’un nou edifici, obra de Lluís Muncunill, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, l’Agrupació Regionalista abandonà el casal del carrer de Sant Antoni

Pati de l'Escola Vallparadís / Fons Ragon-AMAT

El 1910, un grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí. L’escola es va instal·lar al local de Can Julià. Al pati d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar l’esport del bàsquet. Diverses circumstàncies totalment alienes al funcionament pedagògic de l’entitat, varen conduir al tancament escola el 1915

El Centre Excursionista de Terrassa es va fundar el 1910 ocupant com a seu el local que el grup esperantista Lumen tenia al carrer de Sant Pere. L’any 1917 passaren a ocupar el primer pis de Can Julià, mentre que la planta baixa era ocupada per l’Associació Catalanista. El Centre Excursionista ocupà aquesta seu fins l’any 1936, en que l’edifici fou incautat per l’UGT, junt amb l’edifici núm. 62, habitatge de la família Vallhonrat

Exposició organitzada pel Centre Excursionista de Terrassa / Fons Ragon-AMAT

Durant el curs de la Guerra Civil el local tindria varis estadants:

A l’agost del 1936 s’instal·là l’oficina del Comitè d’Industries i el Comitè d’enllaç antifeixista. El setembre del 1936 el Comitè d’Abastiment. El14 febrer 1937, els Amics de l’URSS. El 1938 la central de Cooperatives. El gener del 1939 amb l’entrada dels “nacionals” el local l’ocuparen les organitzacions juvenils de noies de la Sección Femenina de la Falange.     

Inauguració del camp de bàsquet de l'Agrupació Vallparadís / Proc. Rafael Aroztegui

L’any 1948 prenia possessió del local la Colla Tabola, que l’any 1953 passaria a anomenar-se Agrupació Vallparadís. La fusió amb l’Optimista Club, l’any 1956 es crear l’EPIC ( Entitat Recreativa i Cultural). La visió de la nova entitat va ser convertir-se en un club poliesportiu, on es practicava esports com el hoquei patins, bàsquet, futbol sala i principalment, tennis taula. En aquest últim esport l’EPIC va ser un referent arreu de Catalunya. L’any 1954, al pati on va veure néixer el bàsquet estatal l’any 1912, es va construir una pista poliesportiva. 

Nova pista de l'EPIC/Proc.  Rafael Aróztegui

Un equip promocional de l'EPIC / Proc. Rafael Aróztegui

L’any 1962 la pista va quedar malmesa per les riuades, al produir-se despreniments a la vessant del torrent. La inseguretat de la pista i altres circumstàncies van fer que l’entitat EPIC abandonés aquesta seu.

Finalment l’edifici fou adquirit per la veïna industria Tints Guardiola, que el va enderrocar i va aixecar una gran nau industrial, amb la intenció d’ampliar la seva fàbrica. Aquesta operació no reeixí i la nau es va transformar en un pàrquing.

Fons consultades

Eco de Terrassa. 6 gener 1884

VERDAGUER Caballé, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003

Informació oral dels srs. Manuel Planxat i Tomàs López, Rafael Aróztegui

L’escultura del Doctor Fleming de Bach-Esteve

Ferran Bach-Esteve. Sant Pau de Fenollet, Fenolleda (França), 1929 – Terrassa, 1992. Escultor. Estilísticament es va dedicar a una línia realista amb influència de la tradició catalana formada per Clarà, Casanovas i Llimona. De molt jove va estudiar a Madrid on compaginà l’estudi amb el treball d’aprenent del taller de José M. Palma Burgos. Als 18 anys li era concedit el primer premi en l’exposició Nacional de Madrid de 1947. Al llarg de la seva carrera va rebre altres premis.

Escultor Ferran Bach-Esteve

Entre les seves obres destaquen: La Maternitat, exposada en el vestíbul de l’Ajuntament de Terrassa; El Doctor Fleming, situada en l’entrada de Mútua de Terrassa. També treballà l’acer inoxidable: Flama II, exposada al bell mig de la placeta de Saragossa.

L’any 1952 va entrar com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis i, l’any 1979, n'era nomenat director , ara amb el nom d’Escola d’Arts Aplicades i oficis artístics. La ciutat el nomenà Terrassenc de l’Any 1980 i, l’Ajuntament li concedí la Medalla de la Ciutat a títol pòstum el 1993.

L’any 2008 el Consistori aprovà posar el seu nom al futur parc que s’urbanitzà entre la riera del Palau i el torrent Cançoner, l’avinguda de Lacetània i l’estació transformadora i forma part de la futura urbanització del Pla parcial del sector “Can Colomer – torrent Mitger.

Per la Festa Major de l’any 1961 l’Ajuntament, per endreçar diversos racons del centre de la ciutat, inaugurà un seguit d’espais enjardinats, bastint-los amb obres de l’escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve.

La tarda del dissabte l’alcalde Clapés inaugurava el remodelat jardinet i brollador de la Plaça Clavé, presidint per l’estàtua “Repòs”. Amb aquesta escultura Ferran Banc-Esteve va rebre l’any 1954 la Primera Medalla del Salón de Otoño de Madrid, obra esculpida en pedra calcària, amb una altura d’uns 70 cm., que representa una figura femenina nua en actitud de repòs.  Aquest fet  va crear polèmica ja que dies abans l’Ajuntament havia rebut una carta de l’autoritat eclesiàstica, queixant-se  perquè  un nu de dona fos mostrat  al centre de la ciutat.

Escultura "Repos" / Fotos Francino-AMAT

El 25 de setembre de 1962, l'estàtua quedà malmesa a causa dels estralls ocasionats per les rierades. Un cop restaurada es va col·locar al Parc de Sant Jordi. Davant els actes vandàlics que rebé en aquest lloc fou retirada i de nou restaurada. No fou  fins l’any 1995 que tornà a la via urbana, ubicada, aquest cop,   en la restaurada plaça de Joan Maragall, davant el teatre Principal. De nou les destroces vandàliques feren que dos anys després, el 1997, fos retirada i guardada al Museu de Terrassa. L’any 2006 l’escultura tornava a veure la llum  presidint la fosa comú del Cementiri Municipal on reposen 105 soldats republicans, que van morir en els improvisats hospitals militars de la ciutat durant la Guerra Civil.

El "Nan" / Fotos Francino-AMAT

En l’actual espai enjardinat de la “Màquina del Tren”, a la cruïlla de la rambla d’Ègara i el carrer de Galileu, aquell any 1961 es van instal·lar uns bancs i una font amb un nan de jardí al damunt, obra també de l’escultor. La tràgica rierada de l’any 1962 va deixar la placeta en no res.

"La nena i el cervol" / Fotos Francino-AMAT

A finals dels anys 50 es va enderrocar l’edifici de l' Agrupació Regionalista situat a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i, en el seu lloc s’aixecà l’edifici de Correus. Entre aquest immoble i l’Escola de la Llar va quedar un espai que, per la Festa Major del 1961, es va inaugurar com a placeta. L’espai es va enjardinar i s'hi  va erigir una  petita estàtua, la “Nena amb cérvol” obra de Bach-Esteve. Quan es va inaugurar, l’any 1976, les reformes el carrer Cremat amb el seu pavimentat com a zona de vianants, una iniciativa dels comerciants i veïns de l’esmentat carrer, l’escultura “Nena amb cérvol” es traslladà a l’accés del carrer Cremat. A causa de les bretolades i la decapitació que va patir , es va haver de retirar de nou.  Actualment està resguardada al Museu de Terrassa. És una escultura de pedra esculpida que representa una nena que dóna menjar a un cérvol. Ambdues figures són proporcionades a escala real i simbolitzen la innocència i la tendresa infantil.

Estàtua del Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT

Però la inauguració més solemne i simbòlica va ser la inauguració del monument al Doctor Fleming, obra de Bach Esteve, instal·lat a la plaça del Dr. Robert, al jardí lateral davant de l’edifici de la Mútua de Terrassa. El seu bastiment va ésser possible per la subscripció popular encapçalada per l’Ajuntament i la Mútua de Terrassa i promoguda per Joaquim Montero, propulsor de l’homenatge i responsable de la subscripció popular per erigir l' escultura.

Ofrena de flors al monument al Dr. Fleming / Fotos Francino-AMAT

Inauguració del monument / Fotos Francino-AMAT

Arran de la construcció del pàrquing del Passeig i de la remodelació de la plaça del Doctor Robert, l 'escultura s’ubicà  en un nou espai prop d’on havia estat fins aquell moment. Novament va veure’s traslladada de lloc presidint ara l’entrada de la Mútua de Terrassa.

L'escultura a l'entrada de la Mútua/ Joaquim Verdaguer

L’escultura representa la imatge sencera del Dr.  Fleming.  Monument realista i figuratiu de pedra esculpida. Té una alçada 2 m. d’altura i està situada sobre un pedestal on trobem la dedicatòria «Terrassa a Fleming».

Alexander Fleming. (Lochfiels,Escòcia), 1881 – Londres, 1955. Metge. Es va llicenciar en medicina el 1908 amb medalla d’Or de la Universitat de Londres. Exercí de professor de bacteriològica i de catedràtic. La seva carrera professional va estar dedicada a la investigació de les defenses del cos humà contra les infeccions bacteriològiques. Va descobrir la Lisozima el 1922 i principalment, la penicil·lina el 1928, un dels descobriments més importants de la terapèutica moderna.

El Doctor Fleming

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1942 i, dos anys més tard, se li concedia el títol de Sir. El 1945 se li concedia, conjuntament amb Florey i Chain, el Premi Nobel de Medicina. Morí l' 11 de març de 1955.

Fonts Consultades

BOIX, Josep. Ferran Banch-Esteve. Col·lecció homenatge. Ajuntament de Terrassa. 1993.

Tarrasa Información. 4 juliol 1961. p. 1

Aplec d’Orfeons i l’homenatge a Emili Badiella

L’any 1933, el Consell Permanent de la Germanor dels Orfeons de Catalunya va confiar l’organització de l’Aplec d’Orfeons de la comarca del Vallès, a l’Escola Choral de Terrassa, amb una trobada a la nostra ciutat de sis orfeons amb un total de 700 cantaires.

La festa es va celebrar el dia 22 d’octubre de 1933. De bon matí arribaren, davant del Teatre Principal, els autocars que portaven els participants que prosseguiren a les tasques de l’assaig general de tot el conjunt. El orfeons presents foren els de Castellar, Calders, Montserrat d’Olesa, Sabadell i l’Escola Choral de Terrassa.

A les nou del matí arribaren el membres del Consell Permanent format pels mestres Milet, Pujol, Llongueres, Balcells, Pérez Moyà, Comella i Lluís Millet. Tot seguit, tots els Orfeons amb el seu estàndard al capdavant, marxaren en comitiva cap el raval de Montserrat. Els membres del Consell Permanent i les Juntes dels Orfeons del Vallès, pujaren a la Sala de Plens on foren rebuts per les primeres autoritats de la ciutat. Després dels parlaments sortiren al balcó municipal on els orfeons dirigits pel mestre Millet i amb la cooperació de la Cobra Barcelona-Albert Martí, cantaren “La balanguera”, “El cant dels ocells” i “Els Segadors”.

Concentració al nou carrer d'Emili Badiella / Baltasar Ragon-AMAT

Un cop acabat l’acte tots els presents enfilaren en comitiva cap al barri de Sant Pere, amb l’estàndard dels Cors de Clavé de la nostra Ciutat al capdavant, seguit per les primeres autoritats de la ciutat, la Banda Municipal i de tots el orfeonistes així com també multitud de ciutadans que s’afegiren a la festa.

Emili Badiella

El propòsit d’aquesta desfilada era arribar-se fins a un vial, el qual l’Ajuntament havia aprovat, el dia 19 d’octubre, posar-li el nom d’Emili Badiella. En una façana cantonera amb el carrer Ample es descobrí, després dels previs parlaments del regidor Oliart i del mestre Llongueres,  una placa de pedra amb el nom d’”Emili Badiella Ribas”. La placa, que portava el nom de l’homenetjat i un retrat en relleu del mateix, era obra de Cèsar Cabanes

Descobriment de la placa / Baltasar Ragon-AMAT

Emili Badiella i Ribas, Terrassa 1875-1929 va ser un industrial i mecenes terrassenc. Va néixer el dia 8 d'octubre del 1875 fill d'una família modesta i aviat va haver de treballar per ajudar al seu manteniment. Durant la primera guerra mundial es va establir pel seu compte i va assolir una bona posició sòcio-econòmica i també cultural.

Des de ben jove va mostrar un gran interès per diferents expressions artístiques, com el teatre, el cant, la música o l'escultura. Durant molts anys fou el president de l'Escola Choral, participant activament com a cantaire.

Fou regidor de l'Ajuntament de Terrassa, per elecció popular l'any 1922 i també protector de l'Asil Busquets.

La placa de l'homenatge / Baltasar Ragon-AMAT

Acabat l’acte els cantaires es distribuïren en dos punts de la ciutat: a les esglésies de Sant Pere on els orfeonistes forans pogueren oir missa i visitar el conjunt monumental. Altres punts de reunió va ser el Passeig on es celebrà una ballada de sardanes organitzades pel Foment de Sardana.

Per l’àpat del migdia, els orfeons distribuïts pel hotels de ciutat i de Les Fonts, mentre que les autoritats, mestres directors, presidents dels orfeons, ho feien al local social de l’Escola Choral, a l’Agrupació Regionalista.

Les corals al Teatre Principal / Fons Baltasar Ragon-AMAT

A la tarda tingué lloc el magne esdeveniment coral al Teatre Principal on prengueren part tots els orfeons amb un èxit esclatant, que el públic subratllà amb forts aplaudiments.

Fonts consultades:

Diari El Dia, 23 octubre 1933

Crònica Social. 19 octubre 1933

RAGÓN, Baltasar. Terrassa fa cinquanta anys. Arxiu Tobella. Terrassa 1981