Diada de Sant Jordi, anys 20 / Foto AMAT |
La Diada de Sant Jordi és una de les festes més populars
i celebrades a Catalunya, és el patró del Principat i coincideix amb la Festa del Llibre, ja que es
commemora la data de la mort de Miguel de Cervantes i la de William
Shakesperare, el 23 d'abril de 1616.
A
Catalunya, la devoció a Sant Jordi arrelà a l'època medieval quan, envoltat de
llegendes, era el sant protector dels catalans a les lluites contra els
sarraïns.
Tot
i que ja es celebrava a Catalunya des del segle XV, en el XVII el papa Climent
IX, atès que el sant era patró de Catalunya, decretà que la diada de Sant Jordi
fos festa a Catalunya.
L'any
1651 coincidint amb l'estada del Govern i Parlament de Catalunya a Terrassa amb
motiu de la guerra dels segadors i de la pesta, es va celebrar, amb gran
solemnitat, la festa del patró de Catalunya al Castell-Palau.
La
celebració de la festa va decaure amb el pas del temps. No és fins al segle XIX
durant la Renaixença,
amb l'esclat del Romanticisme i la divulgació de llegendes del sant, que va
arrelar com una festa patriòtica.
Durant
el primer terç del segle XX la festa es va popularitzar. L'acte més tradicional
va esdevenir la missa solemne que es celebrava a l'església de Sant Pere i la
ballada de sardanes al jardins de les esglésies o a l'actual plaça del Rector
Homs, on també es procedia a regalar a les xicotes una rosa o pomell de
farigola beneïda. A la tarda es celebraven diversos actes: concerts,
conferències de caire patriòtic i sardanes al raval de Montserrat.
L'any
1923 la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona endegà una iniciativa
que arrelaria aviat a tot Catalunya: la Diada del llibre. Les llibreries sortien al
carrer instal·lant la paradeta de llibres amb un descompte del 10% en les
vendes. Durant la Dictadura
del general Primo de Rivera minvà el caire nacionalista de la festa,
absolutament prohibit durant la del general Franco, tot i que es van continuar
celebrant les ballades de sardanes. Ben al contrari, durant la República es va
magnificar la festa patriòtica deixant de banda el culte a Sant Jordi i els
actes religiosos dedicats al sant.
Durant
el Franquisme la festa del llibre va predominar sobre la festa del sant. Els
anys 40 els llibreters feien el 10% de descompte per+o no sortien amb paradetes
al carrer. Els que si que ho feien eren el falangistes amb llibres de la seva
ictiologia. Per contrarestar-ho els d’Acció Catòlica treien la seva amb llibres
de temàtica religiosa.
Parada de llibres de la Sección Femenina / Cales Duran-AMAT |
Stand de llibres d'Acció Catòlica / Dolors Verdaguer-Arxiu Tobella |
Una de les iniciatives més esperades era l’edició del llibre que cada any presentava el patronat de la Fundació Soler i Palet, principalment editant treballs d'en Salvador Cardús, entre d’altres. La revifalla nacionalista dels anys 60 i l'empenta d'Òmnium Cultural i la llibreria l’Àmfora amb el llibre en català va retornar, poc a poc, la festa de Sant Jordi com a patró de Catalunya.
Llibreria Verdaguer - Dia del LLibre/ proc. Carme Verdaguer |
Actualment
per aquesta diada la ciutat gaudeix, dins l’ambient primaveral, d'aquestes
tradicions a les quals s'ha d’afegir la participació de la cultura popular amb
la participació dels castellers; uns dies abans l’Òmnium Cultural organitza
l'acte de presentació dels llibres d'autors terrassencs editats durant l'any
anterior a la celebració de Sant Jordi.
També la Biblioteca Central
organitza diverses activitats relacionades amb el llibre. Però les activitats
que gaudeixen de més popularitat són les parades de venda de llibres i roses
arreu de la ciutat, principalment a la
plaça Vella, que durant tot el dia bull de gran animació amb gent remenant,
tafanejant o comprant llibres o roses. També podem trobar autors signant els
seus treballs. A més, a la tarda, es pot gaudir de la tradicional exhibició
castellera de la diada amb la participació de les dues colles terrassenques:
els Minyons i els Castellers de Terrassa.
.
Diada del llibre a la plaça Vella / Badia-Casanova-AMAT |
Roses per la Diada de Sant Jordi / Badia-Casanova-AMAT |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada